Tots els que d’alguna manera o l’altra veiem reflectides sovint les nostres opinions en el diari, acabem enterrats en la profunda foscor de les hemeroteques. Igual que de les coves del paleolític, un no en surt fins que somriu amb la gràcia incomparable de les calaveres. El temps s’ho acaba menjant tot, només queda la informació que portes gravada en els ossos i l’ADN dels papers de les hemeroteques, la resta només és pols i fulles dels arbres que cauen per convertir-se en humus.

De tota aquesta batalla entorn de la Devesa de Girona al final no en quedarà res més que fullaraca d’hemeroteca i un monument de formigó a major glòria de l’esport, al bell mig del parc urbà més important d’aquest país. Evidentment serà un monument formós, que respectarà l’entorn i que s’alimentarà d’energies renovables. Proposo que, en honor als que l’han planificat i que el construiran, porti inscrita aquesta frase en el seu frontispici: Deliberando saepe perit occassio.

«Deliberant sovint es perd l’ocasió», això és el que afirmava Publili Siros en una de les seves sentències. Les seves pantomimes, en les quals ell mateix actuava, van tenir un èxit rotund en les ciutats italianes i en els jocs que Juli Cèsar va organitzar l’any 46 a.c., Publili era també un gran improvisador i rebé el premi de Cèsar en una competició en la qual va vèncer a tots els seus rivals, fins i tot al cèlebre Dècim Laberi, aquell que deia allò de «la fortuna no té mesura…».

Però els gironins precisament si alguna cosa sabem és mesurar la nostra fortuna, que durant molts anys va anar lligada amb l’altura de les aigües al seu pas pels Quatre Cantons. De la mateixa manera que a la granja Mora hi havia unes marques a la paret on hi quedaven senyalades les inundacions successives, el nou pavelló de la Devesa servirà per mesurar el nivell d’intel·ligència dels gironins d’ara. Mentrestant que aquest article, penjat del seu títol, quedi guardat a les hemeroteques. [Barretades · Diari de Girona]

Quim Curbet és fill del barri de Sant Narcís
CCG Edicions