/Històries
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dilluns, 21 agost de 2017 | 3a Època | Pla de Ter (Gironès)
Print Friendly

Els mil i pico

: : Esports L'eugenienc del GEiEG Josué Canales fa un temps de 48,21 i es queda a tocar de la final L'atleta grupista Josué Canales -i alumne de l'Institut Santa Eugènia- ha pres part a la primera eliminatòria de les tres que formaven les semifinals de la prova dels 400m del Campionat del Món juvenil d'atletisme, a Kenya. Canales ha aturat el crono amb un temps de 48,21, creuant la línia de meta en quarta posició, cosa…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

Tot recordant al darrer alcalde eugenienc: «Francesc Estival i Cisa. Alcalde de Santa Eugènia de Ter. 1901-1969» FOTO: EL DIMONITot recordant al darrer alcalde eugenienc: «Francesc Estival i Cisa. Alcalde de Santa Eugènia de Ter. 1901-1969» FOTO: EL DIMONI
: : Històries > Història del Pla de Ter | 26·06·2013

50 anys de l’annexió de Santa Eugènia de Ter: el 26 de juny de 1963 se signava l’agregació

El Dimoni |

El 26 de juny de 2013, fa exactament 50 anys que l’últim alcalde de de Ter, Francesc Estival Cisa, va presidir el darrer ple municipal eugenienc abans que el poble fos annexionat a Girona. Amb ell s’incorporaven a la Ciutat dels setges Sant Daniel i Palau-sacosta. Quatre dies després, el 30 de juny de 1963, l’alcalde de Girona, Pere Ordis, signava en el llibre d’actes de l’últim text que hi apareix: una diligència per fer constar que «en cumplimiento de lo dispuesto en el decreto de 20 de diciembre de 1962 (Ministerio de la Gobernación), ha tenido lugar la incorporación del término municipal de Santa Eugenia de Ter al de Gerona».

Després de diferents temptatives annexionistes, Girona aconseguí que als volants de 1889 de Ter fos agregada al seu terme municipal. Però més cert és que, emparant-se en el «Reglamento sobre poblaciones y términos municipales de 2 de Julio de 1924», l’alcalde de Girona es veia en l’obligació d’encapçalar un escrit al Excm. Ministerio de la Gobernación de la següent manera: «Los términos municipales de Gerona y Santa Eugenia de Ter, que antiguamente estaban unidos, ignorándose las causas de su separación actual…». Ironies de la burocràcia.

Posteriorment, en acta datada el 3 d’octubre de 1928, l’alcalde eugenienc de l’època, Josep Xifra i Vila, signava sis punts, mena de condicions, que de Ter imposava a Girona sobre la base de la fusió dels dos municipis «en uno solo, cuya capitalidad sera Gerona». S’aprovà en la sessió extraordinària celebrada el dia 1 d’octubre d’aquell any la creació d’una Comissió de consellers formada pel sr. alcalde, Josep Xifra, i els tinents d’alcalde Modest Casademont i Ribas i Joan Feliu i Coll. Matisant al punt cinquè de l’acta que l’agregació definitiva d’aquest terme municipal al de Girona no tindria lloc fins després de ser aprovades les condicions i bases proposades per ambdues comissions municipals i pels respectius ajuntaments en ple. Comencen a dibuixar-se tímids projectes de Mancomunitat de municipis que no tindrien cap aplicació pràctica.

Però no va ser fins començaments de la dècada dels anys cinquanta quan de nou es va endegar el procés per tal que els termes municipals confrontats a Girona de Santa Eugènia de Ter, Sant Daniel i Palau-sacosta quedessin annexionats a la ciutat gironina. Concretament en el ple municipal del 6 de febrer de 1953, l’alcalde de Girona va plantejar «la cuestión de agregar o incorporar a Gerona los términos municipales de Santa Eugenia, Palau y S. Daniel».

«Ras i curt, tots els pobles volen continuar essent allò que són»

A la pregunta de si era una necessitat vital que la Girona d’aquell moment absorbís les entitats veïnes, Gerió, des de Los Sitios del 10 de desembre de 1958, afirmava que «l’Ajuntament de Girona persegueix l’annexió d’uns pobles que tenen personalitat pròpia, assolida en el curs d’una tradició molt antiga, i és lògic que aquest pobles es resisteixin a una mort civil, a veure la seva personalitat engolida pel peix gros». I afegia: «Ras i curt, tots els pobles, grans o petits, volen continuar essent allò que són, allò que van heretar dels seus avantpassats, el patrimoni sentimental que en el curs del temps ha anat creant la seva història, petita o gran, però sempre digna de respecte».

El 26 d’abril de 1960 ja era dictada l’ordre del Ministerio de Gobernación sobre la possible incorporació del terme municipal de de Ter a la circumscripció de Girona i l’Ajuntament eugenienc començà a preparar el que després seria el recull d’al·legacions que formulà en el tràmit d’audiència de l’expedient incoat pel consistori gironí.

«Una oposició total a l’expedient incoat per l’Ajuntament de Girona»

Perduts en desmantellar-se l’Arxiu Municipal de de Ter, són molts els documents, actes, correspondència, etc… que han estat dispersat i arraconats als indrets més increïbles, i ha estat gràcies que l’Ajuntament de Salt començà a emplenar-se de vida [1983] i als lligams que la sèquia i la història han treballat entre eugeniencs i saltencs que l’acord del consistori de de Ter, pres a la sessió celebrada el dia 8 de maig de 1961, ha pogut arribar a les nostres/vostres mans:

«Aquest Ajuntament [de de Ter], després d’una llarga discussió, va prendre unànimement la següent decisió: – Formular una oposició total a l’expedient incoat per l’Ajuntament de Girona, amb què pretén d’annexionar aquest terme municipal de de Ter.»

El 20 de desembre de 1962 el Ministerio de la Gobernación dictava el decret núm. 3363/1962 disposant l’agregació. El 26 de juny de 1963 -ara fa 50 anys- es consumava l’annexió definitiva…

 

:: HISTÒRIC: 40 anys de l’annexió

:: JAUME RIVERA > Descentralització i participació

:: JORDI VILAMITJANA > M’agrada passejar-me…

:: JAUME FABRE > L’annexió vista des d’avui

:: EL PUNT > Joan Vendrell, «Santa Eugènia, una història bonica»

:: DIARI DE GIRONA > Palau, Sant Daniel i de Ter, 40 anys d’annexió

1
Tinc més informació

Et pot interessar

Comentaris

Una resposta a “50 anys de l’annexió de Santa Eugènia de Ter: el 26 de juny de 1963 se signava l’agregació”

  1. […] meva Girona és del “desarrollismo”, amb una història silenciada i annexionada a la força per necessitats diverses a la capital de província. Una Girona marcada per les successives onades de migrants, gent treballadora i amb pocs recursos. […]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

four × 2 =

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)