|
|
|
El Dimoni 
marfa
biblio
banc
Els mil i pico
Sies.tv
Capçalera original d'El Dimoni en paper IL·LUSTRACIÓ: HUEDO! (1981)
:: ELDIMONI.COM PLEGA | 01·08·2018
El Dimoni s’agafa vacances indefinides: «ha estat un plaer, comunicativament parlant»
El meu poble i jo INSTANTÀNIA: HUEDO!
Quinze anys (2003-2018) no són res i menys encara per a El, etern com és. Però una informació facilitada a portada per la premsa local va posar l’eugenienc vermell en alerta roja. La diòcesi gironina acaba de nomenar el primer exorcista oficial de la seva demarcació, a la qual pertany l’antic poble de de Ter i rodalies, per tal de “reconèixer el”, per “saber si realment és obra del…”. El nou càrrec entra en vigor al setembre, dies de festes majors veïnals a banda i banda del i diada nacional de Catalunya. “Cames ajudeu-me!”, va exclamar l’eudaimon mentre fugia cap a l’infern, segons fonts generalment ben informades.
Ha estat impossible de convènce’l que El del pont té tots els papers en regla, que la cosa no va amb ell, que el fet que la primera pedra de la parròquia de sigui la núm. 111 del seu pont li havia atorgat un nihil obstat indefinit, que -fins i tot- l’eugenienc abat de Montserrat havia proclamat al seu pregó -al costat de l’eugenial Núria en el que ja és el seu parc- que “el nostre, essent eugenienc, no pot pas ser un dolent. És un geni bo -un eudaimon– com els que tenien els grecs clàssics.” Res a fer.
Res a fer, sí, es malfia per naturalesa. De les institucions, per principi. De la justícia, per cega. De l’exèrcit, per ridícul. Del poder, per terrenal. Deu tenir, així, els seu motius. El diable quan és vell, sap més per experiència que per consell.
Passem comptes
1.030 anys de quan Ermengardis va llegar al monestir de Sant Pere de Galligants el domus (església) de, juntament amb el seu soler, cases, corts, horts, arbres, vinyes, la condamina del difunt abat Guigó i la del comte Borrell; o de quan a l’indret conegut com a del Pla i en el Pla, s’hi podia trobar una parròquia, documentada des de 1207; o de quan el 1362 apareixia citada al Llibre Verd del capítol de la catedral de Santa Maria amb una denominació que s’ajustava a la seva circumstància física “sobre l’Horta de Girona” (Sancta Eugenia de supra Hortam Gerunde)…
Ròssec
661 anys del contracte amb el mestre d’obres Guillem Granollers, de Montfullà, per bastir un pont sobre el riu; 266 del gravat Dia 19 maig del any 1752 sobre la llinda del carrer de Baix que fa de vorera; 82 anys d’aquests dos acords municipals republicans: “Per unanimitat s’acorda canviar el nom d’aquest municipi, el qual en comptes de de Ter, d’avui endavant s’anomenarà Pla de Ter” i “S’acorda la compra de cossos geomètrics i un diccionari català per a les Escoles”; 55 anys de la pèrdua de la independència municipal del poble de de Ter i 50 del desmuntatge d’aquell pont de pedra sobre el, el del… i 37 anys del primer acord municipal gironí per reconstruir-lo.
[Pensament eugenial: només es respecta el que s’estima i només s’estima el que es coneix; és fàcil, és senzill]
Això sí que són anys!
Eternitats a banda, això sí que és experiència! I la gent gran mereix tot el nostre respecte, dimonis i dimònies incloses. Es sabut que sap més el per vell que per, deu ser per això que a la vellesa, el es va fer sabater.
El mes de febrer de 2003 El revifava d’unes altres (anteriors) vacances indefinides gràcies al foc gratuït d’internet (invent del diable!) i tornava a passejar-se pels carrers (diversos) i places (poques) de l’antic Pla de Ter, tot navegant entre quatre rius i una séquia. Havia (re)aparegut El inicialment el febrer de 1981 -fa 37 anys!- com a publicació en suport paper, amb olor de tinta d’impremta, i format/mida tabloide com els diaris del moment, i a la venda als quioscos i les llibreries (ai!, com les enyora El).
Un pont informatiu
Més de quinze anys fent efectiva la declaració de principis de la manxeta editorial: “El de de Ter (Gironès) és el periòdic-e independent que, de mica en mica, vol ser el pont informatiu i de trobada dels veïns i amics dels actuals barris del que va ser municipi de de Ter (fins al 26 de juny de 1963): Santa Eugènia, la Rodona, Can Gibert del Pla, Sant Narcís, el Güell-Devesa, Mas Masó, Mas Xirgu i les Hortes i ribes. El del Pla de Ter convida tothom a construir-lo.”
Quinze anys més tard, ara que tothom s’autoreivindica com a constructor de ponts -aquí i ara- els únics que construïm ponts són els eudaimons, les eugenienques i els eugeniencs, els santnarcisencs i narcisenques, els i les de Cangi i la Rodona, de la Devesa, els set pagesos censats a les hortes, segons el padró provisional de 2018, i els gironins/nines… d’origen, d’adopció, amb dret de vot a les municipals o sense, de convivència, de voluntat, per estimació…
Quan passats anys, segles i panys s’estudiï aquest període de la història que hem protagonitzat al Pla del Ter, El, les veïnes i veïns, els redactors i col·laboradors/ores d’eldimoni.com, les lectores i els lectors del periòdic-e, la mancomunitat de les entitats i associacions del territori, els historiadors/ores no s’ho podran creure: “Tot això!”, recolliran les cròniques del moment, segons fonts oficials.
eldimoni.com hostatjat a l’Arxiu_Gi
Totes (més de 8.100 entrades) les informacions, opinions, recerques, reportatges, entrevistes, treballs de l’institut, comentaris publicats a eldimoni.com (2003-2018) en aquesta etapa eugenial seran dipositats/hostatjats a l’Arxiu Municipal de Girona i seran consultables des del web del Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions (SGDAP) per facilitar la feinada de futur que ens espera a tothom.
El manlleva un paràgraf de l’arxiver en cap d’@arxiu_gi que en un seu article havia manllevat les paraules del filòsof Peter Sloterdijk quan aquest afirma que “seria erroni pensar que l’arxiu [el passat i la història] és només aquell infern dels escrits on tot queda sotmès a la pols i a la grisor. També és un lloc de gratitud. De la gratitud amb la qual comença la justícia cap allò que ens ha precedit”. Gràcies, moltes!
Gràcies és poc
El podria acabar aquest comiat (indefinit o infinit?) redactant un paràgraf final amb una nova metàfora, aquesta obligatòriament pessimista, subratllant que -avui- són temps dolents per a la lírica (amb Golpes bajos) i la comunicació microlocal (per als que plegats fem Girona) però s’estima molt més finalitzar amb la proclama del gran eugenial perifèric Jordi, frase de capçalera d’eldimoni.com: “Què fas aquí parat? Corre a estimar! És l’única cosa que paga la pena de viure i t’ho estàs perdent!”
Ha estat un plaer. Fins aquí hem arribat. Que bé que s’ho ha passat El! Gràcies!… Continuarà?
Gràcies és poc,
El,
direcció d’eldimoni.com
Per la transcripció: Manel Mesquita,
edició d’eldimoni.com
Santa Eugènia de Ter / Pla de Ter (Gironès), 1 d’agost de 2018
:: «El Dimoni» periòdic-e de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
> http://www.eldimoni.com
«Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu AENTEG 2005»
«Finalista Premi Carles Rahola comunicació local CPCGi 2011»
«Nominat Premi Normalització Lingüística i Cultural ADAC 2014»
:: Fotografies > http://www.flickr.com/eldimonifotos/sets
:: Canal TV > http://www.youtube.com/eldimonitv
:: Facebook > http://www.facebook.com/eldimoni
:: Twitter > @eldimonipuntcom
110 
Tinc més informació
Et pot interessar
110 respostes a “:: ELDIMONI.COM PLEGA | 01·08·2018
El Dimoni s’agafa vacances indefinides: «ha estat un plaer, comunicativament parlant»”
Deixa un comentari
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com
Consulta
les primeres edicions impreses i digitals
Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981
Em sap greu!!!
Un plaer haver comptat amb vosaltres com a mitjà de referència durant anys!
Gràcies per tant.
Doncs és una llàstima! Us trobarem molt a faltar! Esperem que siguin unes molt bones vacances i que serveixin per carregar piles, doncs això d’ “indefinides” ens deixa una mica orfes! MILIONS DE GRÀCIES PER LA FEINA FETA! El dimoni, vell i savi, sempre serà en/amb nosaltres.
Osti, quina putada!
Una altra veu periodística que tanca!!!!
QUIN GREU I QUINA LLÀSTIMA!
Espero veure el dimoni ben aviat i ple d’energia!!!
De ben segur ens tornarem a trobar al camí! Fins aviat “Dimoni”!
Moltes gràcies companys per tant i per tot. La vostra veu ha sigut referencial per a Santa Eugènia de Ter i la ciutat.
Una notícia trista per a Santa Eugènia de Ter i tota la ciutat. Des de la CUP, volem fer un especial agraïment per tota la vostra feina feta durant aquests anys! Molts encerts i tota la sort del món pels nous projectes!
Mil gràcies eldimoni.com i moltes gràcies al dimoni eugenial Manel Mesquita per tots aquests anys, i més!!
El poble eugenienc no serà el mateix sense aquest Dimoni, tot i que sembla que tenim el pont del Dimoni més a prop.
eldimoni.com ha donat molta identitat i cohesió al nostre poble. El trobarem a faltar de veritat!!
Serà més difícil de trobar, però el retrobarem entre la gent i a les converses de les cantonades eugenials.
I qui sap, del Dimoni tot es pot esperar!!
Una eugenial i emocionada abraçada!!!
Albert Quintana
Bona sort companys. Una abraçada forta.
No és més fàcil “fer desaparèixer” l’exorcista???
(Segur que molts capellans esquerranosos ens hi ajudarien…)
Una abraçada dimonis!!!!
VISCA LA PREMSA LLIURE!!!
Gràcies!
Esperem que continuïs @eldimonipuntcom…
El nostre #pont #informatiu
Dimoni mentider! No ens enganyis! I si és una broma… no fa gràcia!
És ben bé una broma que no fa gens ni mica de gràcia. El dimoni, per definició, no es pot jubilar mai!
Ostres, quin greu! Espero que torneu, o se us trobarà molt a faltar! La comunicació local és i seguirà essent imprescindible. Gràcies per la feinada!
Mil gràcies per tot! Trobarem a faltar molt a @eldimonipuntcom
@eldimonipuntcom plega, i el Full Parroquial passarà a denominar-se lexorcista.com?
Trist, molt trist. Et trobarem molt a faltar. Han estat uns anys plens de bones notícies i històries eugenienques.
Fins aviat.
Per favor, no fem broma amb les coses serioses. El dimoni és etern i immortal. I eldimoni.com imprescindible en el context de la comunicació local i del moviment veïnal. I ara més que mai. Si no ho sabíeu, ara ja ho sabeu.
Un dels dies més tristos d’aquest coi de poble anomenat Santa Eugènia de Ter des del dia en que es va fusionar “siusplauperforça” a la Gran Gerona del moment. Res serà igual però el seu esperit ens acompanyarà on anem. Gràcies, Manel, per tots aquest moments que ens has donat i també gràcies a tots els “teus” col·laboradors.
Ens tornarem a trobar, segur. Com a mínim a fer un d’aquells cafès que tenim pendents…
Plegar en un dia de calor infernal… ja us val. Molta sort en les vostres aventures endimoniades!
TRAMUNTANA FIGUERENCA
Gràcies per la feina;
com a eugenienc d’adopció recent, tot el que sé de Santa Eugènia ho he après amb eldimoni.com
Quin greu. Moltes gràcies per la vostra tasca i espero el retorn ben aviat. Una abraçada.
Trist, però molt agraït per tota la feina, que ha estat molta i molt bona.
A veure si algú s’anima a continuar-la, mil dimonis!
He sentit a dir que el dimoni sempre torna. Espero que sigui així!! Gran feina fent poble!
Em sap greu que desaparegui un mitjà proper, divers i plural com @eldimonipuntcom però diuen que tot torna. Gràcies i tan de bo ens retrobem.
Dia molt trist per tots el que estimem el barri.
Ostres! Quin greu!
Ha estat un plaer seguir-vos durant tants anys.
A reveure… on sigueu!
Salut
No pot ser! En serio?
Una llàstima que @eldimonipuntcom plegui. Una notícia trista per als lectors, el veïnat eugenial, i la premsa local. Quinze anys de professionalitat i bona feina al servei de Santa Eugènia de Ter, les seves entitats i la seva gent. Gràcies!!
Una llàstima… I ara qui informarà al món del que passa en el nostre barri?
Dia trist per al periodisme local.
El @eldimonipuntcom no pot plegar!
Haurem de construir un infern més idoni pel Dimoni. Un exemple de comunicació local.
Quina llàstima!
Podem fer-hi alguna cosa?
Gràcies per tant i per tot.
Una gran tasca Manel… que tinguis sort en nous projectes.
Si és cert, em sap greu.
Bones vacances i un bon començament de camí.
Gràcies per ser-hi.
Una abraçada ben gran.
Va va, no fotem!
Nooo! #Impossible #QuinBuit deixaria al paisatge comunicatiu gironí!
Bona nit,
De ben segur que és una decisió meditada, per tant res a dir.
Vull pensar que un descans, una parada és el que feia falta…
i qui sap si tens alguna sorpresa entre mans!!
Una abraçada, company eugenial.
M. Dolors
Un plaer, un compte així. Us esperarem que torneu de vacances.
EL PERIÒDIC ELDIMONI.COM ANUNCIA “VACANCES INDEFINIDES”…
La publicació eldimoni.com, de Santa Eugènia de Ter, va anunciar ahir que s’agafa “vacances indefinides”: “Ha estat un plaer comunicativament parlant”, escrivien els seus responsables en l’encapçalament d’un escrit en el qual resumien els seus quinze anys de trajectòria. “Fins aquí hem arribat. Què bé que s’ho ha passat El Dimoni! Gràcies!… Continuarà?”, acabava aquest text de la publicació gironina.
… I LES XARXES HO LAMENTEN
Poca estona després que es fessin públiques aquestes “vacances indefinides” d’eldimoni.com, a les xarxes socials van començar les reaccions lamentant la notícia i desitjant que sigui només una aturada temporal. Entre altres, l’alcaldessa Marta Madrenas escrivia a twitter: “Una notícia molt trista! Moltes gràcies per la feina que heu fet, heu sigut una veu clau per explicar el dia a dia de la nostra ciutat. Des de @arxiu_gi preservarem aquesta feina perquè no es perdi mai!”.
Imagino t’ha costat moltíssim prendre la decisió de plegar d’eldimoni.com. Al llarg de tants anys has fet una tasca que ningú havia fet abans, i suposo tindràs reconeixements, en especial dels bons amics. Accepta aquest d’aquest humil servidor teu.
Quim Torra Roura
Sempre Santa Eugènia!
Des de Vista Alegre, esperem el retorn!
Una llàstima no poder seguir comptant amb el dimoni que remou consciències.
Per sort, el projecte perdura i la seva tasca també. Bona sort, Manel!
Una llàstima que plegui, els dimonis moteros trobarem molt a faltar l’ajuda del amic eldimoni.com, gràcies a ell, la gent del nostre poble, barri, ciutat, tenia coneixença del que es feia al nostre barri, esperem que siguin un vacances i molt aviat torni.
Confio en que les vacances no siguin definitives. Feu una molt bona tasca informativa que transcendeix el barri. Agafeu forces i endavant!!
Una llàstima que plegui, els dimonis moteros trobarem molt a faltar l’ajuda del amic eldimoni.com, gràcies a ell, la gent del nostre poble, barri, ciutat, tenia coneixença del que es feia al nostre barri, esperem que siguin unes vacances i molt aviat torni.
Com pot ser que el nostre @eldimonipuntcom ens deixi soles?
Rebeu una forta abraçada i ja sabeu: juntes som més fortes!
Bon dia, Manel, quin greu… bona feina tots aquests anys!!!
1fta.abraçada,
Carme
Manel, El Dimoni,
Malgrat el retuit, no m’agrada. Com és que plegues? Han estat uns anys de col·laboració genial i EUGENIAL! Us trobarem a faltar cada dia de cada dia. Des de l’encara Punt de Lectura, moltíssim agraïment i una gran abraçada. I molt particular, gràcies per tot.
Que @eldimonipuntcom plegui ha estat la seva pitjor notícia…
Amb ell marxa un altre mitjà de premsa lliure, quan a #Girona en fan molta falta
Moltes gràcies per tot!
Ens veiem pel nostre estimat poble.
Doncs quin greu, dimonis! Us trobarem a faltar ;-*
Una notícia molt trista!!!
Moltes gràcies Manel per tota la feina feta, per portar al cor el nostre gran barri!!!
Sens dubte que deixeu un gran buit social, heu sigut el referent de les nostres notícies.
Vaja! Em sap molt greu. El Dimoni, plega per sempre?
Ha estat un plaer col·laborar-hi.
Salut!
Nif
Quin greu!! Certament El Dimoni aportava una mirada diferent especialment a Santa Eugènia però també de tota la ciutat. Un exemple de periodisme a seguir en molts sentits. Espero que malgrat tot tu et trobis bé i amb ànims per continuar actiu al barri de mil i una manera com sempre has fet. Una abraçada a tu i a totes i tots els col·laboradors habituals.
Salut i bones vacances.
Ohhh!, quina pena.
Salut i felicitats a tots.
Sorprès per la decisió de @eldimonipuntcom de tancar de forma indefinida. Se’n va un referent informatiu de Santa Eugènia de Ter compromès, valent i pròxim. Tant de bo aquest tancament duri ben poc.
No hem sapigut donar el valor i la gran professionalitat d’El Dimoni; demana moltíssima dedicació, un gran “know how” (sapiguer fer), coneixements molt amplis, imparcialitat amb deriva cap als drets, salut i benestar de les persones (a la ciutat) i anàlisi. Bravo, torneu!
Esperem que les vacances indefinides siguin tant curtes com sigui possible.
Tant de bo puguis tornar a revifar, dimoni.
Llegir les teves pàgines diabòliques i eugenienques sempre ha estat un plaer.
Moltes felicitats per tanta feina tan ben feta!
Una abraçada,
Mateu
Gairebé no podia creure la notícia, quan l’he llegida pensava que era una broma però veig que no. Avui estem ben tristos, és una gran pèrdua per al nostre poble. També estem agraïts a tota la feina feta durant aquests 15 anys d’informació i cohesió social.
Gràcies, Manel.
No és una bona notícia, en aquesta època que n’estem mancats. Serà un buit que només es podrà omplir recordant l’esperit combativament endimoniat dels qui l’heu estat tirant endavant i que de ben segur tirareu endavant altres propostes suggerents. Salut i ànims!!!!
Gaire bé no podia creure el que he llegit al dimoni, però veig que és cert. El Dimoni plega i l’ha pogut l’exorcista del Bisbat, encara que era un dimoni bo.
Gràcies per tota la teva feina feta, crec que és un perduda molt forta pel barri ja que avui si vols estar viu i ser algú necessites estar present en les xarxes socials. Espero que tornem a trobar camins per estar de nou presents a les xarxes.
Des de la parròquia et volem donar el nostre sincer gràcies i que pots contar amb nosaltres pel que vulguis.
Una forta abraçada,
Jesús Mari
Ostres, Manel,
Encara no he reaccionat. Significa i ha significat tant aquesta publicació, per a mi i per a tantes persones i col·lectius! I, per descomptat, per a l’INS Santa Eugènia!
Moltes gràcies per tot i vull pensar que aquestes vacances no seran definitives.
Una abraçada molt forta!
Pilar
Males notícies pels e-periòdics locals gironins… una salutació i felicitats per la feina feta @eldimonipuntcom
Bones tardes, des del Club d’Escacs Santa Eugènia -president, junta i socis-, molt bona feina durant aquests anys i moltes gràcies pel suport.
Jordi Vidal (president del club)
Un honor haver pogut créixer amb vosaltres, companyes. Seguim al barri colze a colze.
Merci per tots aquests anys de bona informació
Carles
És una pena
Triste notícia.
Una forta abraçada!
Manel, no hi ha prou paraules d’agraïment per tota la gran feinada de comunicacions que hem rebut tot el veïnat d’aquests barris. Moltes històries “històriques” i del present, que gràcies a la teva disponibilitat, generositat, persistència i entusiasme has aconseguit reafirmar la vida dels barris, de la Mancomunitat… Tot cercant sempre col·laboradors/es que amb la mateixa rigorositat informativa han fet real i possible, gràcies a eldimoni.com, crear cohesió social de mica en mica mentres, donant la possibilitat de conèixer-nos i crear lligams reivindicatius entre tothom.
Gràcies a eldimoni.com, ha estat possible visibilitzar, popularitzar i conèixer la nostra parcel·la històrica, sortida d’arxius, amagades en escrits anònims o no, molta, molta feina. Gràcies també perquè aquest final, acumula un bon grapat d’anys, d’aquest dimoni bo, que quedarà bé guardat en un bon arxiu, disposa’t sempre a fer-la visible. Una memòria que no es perdrà mai.
I si algun dia tornés a brollar aquest dimoni bo, aquí estarem encantades totes les persones que hem gaudit del privilegi d’haver pogut disposar en els nostres barris d’eldimoni.com.
Quan encara no sabia que era el periodisme, @eldimonipuntcom em va donar l’oportunitat de descobrir-ho. He tingut l’oportunitat d’escriure articles, entrevistes, cròniques… Esperem que les vacances a l’infern siguin curtes, el periodisme gironí i català necessiten dimonis…
És una llàstima que desapareixi @eldimonipuntcom #Girona, ha estat el punt de comunicació dels barris de Santa Eugènia, Can Gibert del Pla, Sant Narcís i altres.
#Periodisme a peu de carrer, útil per als veïns i veïnes i per a les entitats dels barris.
Espero que no sigui un adéu per sempre…
#Felicitats per la feina feta!
Em sap molt greu que no segueixi endavant aquest projecte. Espero que algun dia torni a renéixer…
Gràcies per la teva feina, el teu suport i confiança. Confio que seguirem en contacte.
Salut i Bon Estiu!
Pere Joan
🙂
Manel, ara se’m fan presents les reunions del Consell de Redacció de l’e-revista de l’Institut de Santa Eugènia “Els mil i pico”, a l’inici, amb una bona colla de joves entusiastes, la Pilar Jiménez, tu, jo i l’enyorat Jordi Vilamitjana, entre altres. Eldimoni.com havia acollit des de bon començament la iniciativa de la revista escolar iniciada per en Jordi Vilamitjana.
Em dol dir que “Els mil i pico” (i eldimoni.com) van passar desapercebuts per més d’una direcció de l’institut (i molts dels docents del centre), que no hi van saber veure el potencial que tenia aquesta eina de comunicació i de relació amb els barris.
Però eldimoni.com (i “Els mil i pico”) ha estat important per a totes les persones de l’institut que en un moment o altre hi hem participat: un cert nombre d’alumnat i de professorat ha anat fent les seves aportacions, entre la indiferència d’altres. Per això, ara em surt l’agraïment per al Dimoni Gros, que ha estat al darrera del projecte, conscient del que suposava per als nostres barris (i també per a l’institut). Ha estat bonic col·laborar-hi encara que fos només per un temps.
I deixo una pregunta: què passarà amb “Els mil i pico” si el dimoni s’agafa vacances indefinides?
Enhorabona per la feina que heu fet tots aquest anys el dimoni ha sigut i es referent del barri. ✊✊
I ara qui ens informarà del que passi als nostres barris?
@ElDimoniPuntCom ha estat un impulsor de les activitats socials, culturals i esportives d’#Hondures a Santa Eugènia de Ter i #Girona. Per això i més et trobarem a faltar.
Fins aviat!
Comiat del digital ElDimoni.com
El popular periòdic de Santa Eugènia de Ter anuncia a les xarxes vacances “indefinides o infinites”
El periòdic digital ElDimoni.com ha anunciat el seu comiat a través de la seva web. Quinze anys després del seu naixement, ElDimoni.com diu que “s’agafa vacances indefinides” en un escrit ple d’ironies. “No és una broma, tots sabem que és un personatge etern, però en aquest cas El Dimoni plega”, assegura el seu editor. “El Dimoni té ganes d’agafar aire perquè fa molta calor”, assegura irònicament, i per ara s’agafa “un temps per parar” i unes vacances “que no estan definides”.
Pont informatiu
El Dimoni de Santa Eugènia de Ter va néixer com a periòdic digital independent que pretenia ser el pont informatiu i de trobada dels veïns i amics dels actuals barris del que va ser municipi de Santa Eugènia de Ter: Santa Eugènia, la Rodona, Can Gibert del Pla, Sant Narcís, el Güell-Devesa, Mas Masó, Mas Xirgu i les Hortes i Ribes. Des que va fer pública la decisió, usuaris de les xarxes socials van escriure desenes de missatges lamentant el tancament del digital. “Una notícia molt trista! Moltes gràcies per la feina que heu fet, heu sigut una veu clau per explicar el dia a dia de la nostra ciutat. Des de l’Arxiu preservarem aquesta feina perquè no es perdi mai!”, assegurava l’alcaldessa de Girona en una piulada. I és que totes les informacions aparegudes entre el 2003 i el 2018 seran dipositades a l’Arxiu Municipal de Girona i seran consultables des del web del Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions. “Fins aquí hem arribat. Que bé que s’ho ha passat El Dimoni! Gràcies!… Continuarà?”, conclou el missatge de comiat a la web del periòdic digital.
Gràcies per haver fet el dimoni tots aquests anys 😉
OSTRES quina pèrdua!!!!
Ha estat un exemple d’informació compromesa, objectiva i formativa.
LA TROBAREM A FALTAR.
De totes maneres gràcies pel treball que heu fet al llarg de la seva permanència informativa.
Josep Callís
Gràcies per la feina ben feta.
Gràcies per bastir ponts!
Un greu immens, gratituds per sempre. Gràcies, Manel.
És tot una pèrdua pel barri… espero que El Dimoni decideixi no fer indefinides aquestes vacances…
Malgrat tot, com sempre… genial l’acomiadament!!!
Moltes gràcies per la feina feta… que espero de tot cor continuï aviat!
Una llàstima, suposo que fins i tot el dimoni té dret a descansar.
Ens fa molta pena haver d’acomiadar-nos d’@eldimonipuntcom… Un diari que ens ha permès fer ressò de les nostres activitats i camí recorregut. Els agraïm molt pel suport rebut. Això sí, nosaltres cuidarem dia dia del dimoni del pont perquè ens ajudi a continuar teixint xarxa!
Quina llàstima….
Esperem que torneu @eldimonipuntcom
Moltes gràcies per tot el suport i fins aviat @ElDimoniPuntCom !
NO PLEGUEU porfaaa!!!
Una gran pèrdua per a Santa Eugènia de Ter i per a tota Girona. Gràcies per tot el vostre treball.
Per cert @eldimonipuntcom no us podeu acomiadar sense que us fem una entrevista a l’ @ARIETcat
Moltes gràcies, Dimoni, per la teva bona feina. Et trobarem a faltar!!
Una gran feina, des de fa molts anys, a les bones i a les no tan bones, però sempre ferms en els principis!
Una gran pèrdua. Un mitjà independent i de referència, però sobretot, eugenial.
Mai us oblidarem, @eldimonipuntcom!
Em sap molt greu que hàgiu de plegar. Trobarem a faltar El Dimoni.
Una abraçada, Manel i tota la colla infernal.
Rafael [wiccac]
És sabut que els primers dimonis de la nostra història eren savis i bona gent. El primer dimoni que jo vaig conèixer a Girona, uns anys després de la meva arribada, era d’aquesta mena: savi i, sobretot, molt bona persona. Al carrer de la Rutlla mantenia el seu infern particular acompanyat d’una tríada estimada i ben visible: en Pau, la memòria i una d’aquelles capses de fusta amb llum interior que enfocava la tapa de vidre on el dimoni tirava d’ofici i de cúter i enllestia els fotòlits de les pàgines del periòdic eugenienc… sempre amb el silenci d’aprovació de la Pum i el Palau. Per tres durets cada mes El Dimoni es vestia de paper entintat i mostrava el que quedava de Pla de Ter, conjugava modes, sempre en plural i deixant fora l’imperatiu, del present, del futur i del seu particular més enllà del futur i recuperava un rica tradició periodística mig esborrada de la història per la dictadura franquista. Passió i compromís pel periodisme i per la vida i una síntesi ben elaborada del periodisme anarquista de la frontera entre les etapes fundacionals de Barcelona-Madrid de Tierra y libertad feien del dimoni una promesa del nou periodisme de la Girona grisa i negra que es començava a moure. Havíem estrenat els 80 i ja amb constitució, estatut i OTAN a la butxaca, los nacionales i el personal de tropa, i la legió d’involuntàries analfabetes polítiques que emplenaven el teatre, esperaven l’ingrés oficial a Europa per treure pit i continuar la modèlica transición española amb la unidad de destino en lo universal en l’horitzó. El dimoni, alumne de cursos per correspondència de l’Escola Racionalista de Salt, ja es punxava periodisme del millor i ens ensenyava a llegir preguntant-nos i a escriure responent-les, a fer salts pel món de la mà de l’enginyer Marconi, a estimar la perifèria, i la perifèria de la perifèria, i la seva gent. I ens recordava sempre que podia que el dimoni era un àngel defenestrat per rebel·lar-se primer contra els déus i ja de gran de tot això que ens fa nosa: els amos, les pàtries, les armes, les monedes, les caixes, els falsos somriures, les paraules traïdores, les paraules traïdes… Insistia que, malgrat els diccionaris, el dimoni no és cap persona que actua guiada pel mal sinó tot el contrari. I, moltes com jo vam parar l’orella. I vam llegir en paper, en pantalla i en carrer les seves galeries i tribunes i luxes dimonials varis engendrats a la factoria-talaia de can Narcís Monturiol. Amb eldimoni.com i la seva pulcritud periodística, vull dir, ètica, estètica i moral, la gent del poble ens vam fer grans. I, amb les dures jornades de l’equip de marxa atlètica i els americans amb mig donut al sol de la gavina ens vam acabar de fer germans de veritat i per sempre.
Es diu que amb aquestes calorades històriques sembla que eldimoni.com ens deixa. Si fos hivern… però ara? Sembla contradictori, no? Potser és una d’aquelles serpientes de verano del vell periodisme. Potser, superat el paper i les pantalles, és un canvi d’època i res més. Potser la beneficència oficial gironina ha fet caritat i li ha donat una plaça a la llar dels dimonis i, com insinua ell mateix, viurà ja eternament derrotat i sabater a l’infern, cosa que no crec de cap de les maneres. Potser sí, que plega i ens deixa. I aquesta possibilitat seria un dels fets socials eugeniencs més nefasts i tristos de la història de l’annexió. Un golpe bajo sense música. Però tot plegat són hipòtesis. Alimenteu l’esperança si us plau. El dimoni, ni el nostre ni cap, no ens deixarà mai. Mai. Viurà eternament. És la paraula de Déu. Res a dir.
Salut!
Pere Nicolau
[germà, segur que avui tocava un to més solemne, més ritual o més convencional… o tot plegat. Però tu saps bé que quan deixes manar el cor el cap s’atabala i diu el primer que li surt.]
Noooo!
Quina sorpresa! Un cúmul de sensacions. Tristesa per la pèrdua d’una veu del poble, d’un to crític i d’una activitat tan reconstructiva com compromesa del periodisme. Indignació pel moment poc obert a veus diferents i diverses. Agraïment per la tasca feta fins ara, 15 anys, és més d’una generació que ha pogut alimentar-se d’un estil de fer responsable amb el barri, amb la justícia social i amb els valors universals. Esperança que @eldimonipuntcom #Girona no desaparegui del tot, que l’esperit endimoniat es trobi en altres racons i que faci arribar la seva veu. Molta sort Manel i la resta de persones que l’han fet possible, que trobeu altaveus i espais que us siguin propers i facitadors.
Una abraçada
Tot just avui, cercant informació del procés reivindicatiu sobre la llosa de 1752 i el deute que l’ajuntament central té amb el poble de Santa Eugènia de Ter al respecte, he trobat aquesta tristíssima notícia. No puc més que plorar i unir les llàgrimes a les pluges curtes i intenses, turmentades, que han caigut aquests dies sobre la ciutat.
Escriu Antonio Skármeta: “… una polvoreda destelleante, se construía con agua una casa de lluvia, una húmeda madera intangible que era toda ella piel…” “una cortina de agua que crea y conecta i expresa…”
Que les paraules, que les pluges, no siguin mai convencionals, buides de sentit i d’intenció.
Gràcies per tot i una abraçada
El diari digital El Dimoni de Santa Eugènia de Ter plega. Han estat quinze anys de donar veu a un barri de la Girona cosmopolita i que, antigament, havia estat un poble. Sap greu que es perdi una referència de compromís amb la cultura, que palesava mancances municipals i situava a l’imaginari metropolità una sonoritat reivindicativa. El Dimoni ha contribuït que hi hagués una pluralitat de col·laboradors en l’àmbit de la premsa i en les xarxes socials. Com totes les estructures culturals que es perden –ràdios, televisions, cinemes– el fet que aquesta finestra es tanqui empobreix el natural funcionament de les coses. El periòdic-e ha defensat la llibertat sense pal·liatius en una època en la que la llibertat d’expressió, sovint, es veu perseguida i la judicialització de la política i l’atac als drets civils conforma una atmosfera enrarida. Llei mordassa. Quan mirem amb perspectiva l’etern pes de la roda del temps, veiem que ha estat la gent que s’ha atrevit a dur a terme iniciatives agosarades i modernes, els que han ajudat a canviar la vida. Qualsevol societat necessita una premsa en la que s’hi expressin totes les opinions. Les planes d’El Dimoni es trobaran a faltar com també la llarga reivindicació de la reconstrucció del pont del Dimoni. Una qüestió, com altres –biblioteca o ateneu–, que han contribuït a configurar un sentiment de pertinença. Dignificar el barri. Vagi aquest escrit per brindar per El Dimoni i també, per tota aquella gent que, de fa anys, han contribuït a millorar la societat. El Dimoni diu que s’agafa vacances indefinides i afegeix que la seva vida «ha estat un plaer, comunicativament parlant». See you later!
Ja fa dies –el temps passa molt ràpid, i quan ja es té una edat encara més– vaig assabentar-me, a través d’un article publicat a El Punt Avui, que el vostre periòdic digital El Dimoni té previst agafar unes vacances indefinides.
He de confessar que, darrerament, no trobava mai el moment de llegir-lo, no sé què ho fa, però cada vegada tinc menys temps de fer coses, i això que també n’he anat deixant algunes de les que des de la jubilació anava fent, tot i així el dia se’m fa curt, deu ser perquè els reflexos, com altres sentits, també curtegen, per tant us en demano disculpes. No puc deixar de pensar que és ben curiós que ara que un dels vostres grans objectius s’ha dut a terme, com era el de veure reconstruït i recol·locat el pont que dona nom a la vostra revista, hàgiu decidit plegar; a menys que sigui per la satisfacció de veure la feina feta, ja que us n’ha donat molta, la seva consecució. Gairebé tanta com el TAV, això que, en el vostre cas, no depenia de Madrid.
Bé! Permeteu que us feliciti, en nom propi, i com a veí del barri de la Devesa-Güell, per la gran feina feta. Molta gent, lectors assidus o esporàdics, com jo, us trobarem a faltar. Però el record del vostre diari romandrà viu en la memòria de la nostra estimada ciutat, dins de la qual, el vostre barri, n’és una part important. Us desitjo una bona jubilació, us ho teniu ben merescut. Per molts anys!
Al dimoni invicte
rendim llaor i glòria
que rodegi la victòria
amb son daurat mantell.
Que tot l’infern s’apresti
a prop d’ell combatre
ningú no el pot abatre
ningú tan gran com ell.
(J.M. Folch i Torres)
Em vaig enterar, d’una manera indirecta d’un comentari que una persona va fer, que El Dimoni plegava.
Em sap greu. No és una bona notícia.