/Opinió
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dimarts, 23 octubre de 2018 | 3a Època | Edició núm. 13.778 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

El naixement del pont del Dimoni d'El Sidral FOTO: EMPAR CASANOVAEl naixement del pont del Dimoni d'El Sidral FOTO: EMPAR CASANOVA
: : Amb el dimoni al cos :: Jordi Arbonès (Nif) > Opinió | 29·12·2017

Nit

Jordi Arbonès (Nif) | Pessebre a sota el pont del Dimoni

És la nit de Nadal. A veure que ens duran a taula, canta Pau Riba. Cada pessebre conté molta imaginació. Hi ha tradicions que remunten antigues creences. El solatge del temps assola el pas del temps. Catalunya esdevé un diorama. Un escenari atrapat en una imatge anacrònica i, a l’hora, magnífica. No veiem pessebres construïts a sota de gratacels urbans i carrers asfaltats -perifèrics-. Vies modernes dins les que hi passa la comitiva dels reis. Tot està fixat en un món antic, rural i rústic. La vida moderna demana un pessebre inserit en l’arquitectura moderna -Antoni Gaudi o Frank Lloyd Wright-. També, potser, falta un escriptor agosarat que s’atreveixi a trencar esquemes i confegeixi una versió trencadora d’Els pastorets, un ferment que, fins aquí cent anys no tindrà sentit. És l’antiga brama de la tradició i dels símbols immutables. La moda és una altra qüestió. Un dia està al capdamunt de tot i, l’endemà, va pel pedregar. Segurament el món digital s’imposarà i el pessebre vivent del futur serà viscut gràcies a figures reals de tres dimensions, altrament dites hologrames.

Ara mateix i durant el Nadal de 2017 hi ha un seguit de problemes teològics que condicionen la vida. Qui és l’anticrist? El color groc ha estat prohibit. Quin déu ho ha manat? A la Bíblia es castiga aquest color? Si un caganer va de groc és un presumpte delinqüent en contra de Roma o de Madrid? Els israelites anaven cap a Madrid i, el, els va aturar a Palestina? Preguntes i preguntes. Un cop ha passat l’empenta prohibitiva dels malànimes que van a missa -són legió-, el grog torna als carrers. És penós comprovar com gràcies a un governador de província -un Herodes qualsevol- l’imperi de la llei de l’imperi és un imperi entrebancat. A Catalunya s’ha votat i Cèsar ha quedat amb calçotets, perdut i esperant pactar amb els bàrbars del nord -sense grèvol-. El clàssic efecte bumerang. En tot conflicte territorial hi ha qui segueix a l’emperador a pies juntillas, col·laboracionistes que prefereixen mantenir-se en l’status quo abans de seguir el carpe diem o el Tit Manli Imperiós Torquat o alguna cosa semblant. La vida és senzilla i tothom s’estima la senzillesa de la vida. La vida, però, és complica quan se la reprimeix, quan s’apallissa a les àvies i els avis, quan no se’ls deixa manifestar i se’ls acusa de ser tòxics, algú ha de dir prou. No hi ha vida sense els avis.

Durant la nit de Nadal cadascú ha vist una realitat: la idea de la República Catalana, continua vigent. Hi ha torrons amargants. L’imperi ha cregut que escapçant uns quants caps, la província havia d’entrar en la normalitat dels súbdits i dels fets consumats. Gràcies al vot, qui ha guanyat, la princesa elegida, no governarà. Ai-las! Catalunya, malgrat tot, mostra com la vida no és com imagina el poder. El poder disposa d’una força aclaparadora a l’hora de destruir. Tot i això, està en pilotes picades encara que porti una armadura brillant i encerada, llepada fins a l’extenuació, pels seus acòlits. Segurament, un general, tornarà a travessar el Pirineus. La nit de Nadal, gràcies al silenci i a les paraules no dites situa a tothom en la seva butaca.

A veure, a veure que ens duran a taula continua cantant l’impressionant Pau Riba.

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)