/Poble
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
divendres, 14 desembre de 2018 | 3a Època | Edició núm. 13.830 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

El pregó d'en Ramon Macaya FOTO: BELÉN ÁLVAREZEl pregó d'en Ramon Macaya FOTO: BELÉN ÁLVAREZ
: : Poble > Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert · la Rodona · Güell | 07·09·2018

El pregó de 2018 de la Festa Major de Santa Eugènia de Ter de l’expresi Ramon Macaya

Ramon Macaya Bou | president de l'AV Santa Eugènia de Ter (3 de juny de 2008 – 26 de juny de 2018)

ON ESTEM VIVINT?

Les primeres referències d’aquest lloc on vivim, el poble de de Ter, daten de l’any 988. Un poble de pagesos fonamentalment fins que va arribar la revolució industrial i es van anar convertint en obrers de la fabrica tèxtil de la Marfà (1819-2000). Santa Eugènia ha estat al llarg del segle XX en poble acollidor de treballadors/res. A mitjans del segle de l’emigració provinent de la resta de l’Estat i a finals del mateix de diversos països i continents. Fugint tots plegats de situacions de misèria i oblit, generades per governants i patrons sense escrúpols.

Santa Eugènia de Ter va ser un poble amb Ajuntament propi que va ser annexionat l’any 1963 (ara fa 55 anys) per l’Ajuntament de Girona, provocant la desnaturalització i la pèrdua identitària dels seus habitants. Aquesta annexió va comportar a més la destrucció del patrimoni cultural i de les estructures de govern pròpies. Es va dissoldre l’Ajuntament “por real decreto” amb l’oposició de tots els regidors i alcalde com així consta a la darrera acta del darrer Ple Municipal de l’Ajuntament de de Ter (26 de juny de 1963).

Van anar caient cases, carrers històrics i culminant l’any 1968 amb l’enderrocament de l’emblemàtic . Però l’any 1975 ja es va constituir l’Associació de Veïns de de Ter.

UNA MOLT ACTIVA ASSOCIACIÓ DE VEÏNS (AV)

El 1975 es va crear l’AV, una organització que inicialment va centrar els seus esforços en la recuperació de la identitat de l’antic poble, però que finalment va acabar actuant com una mena d’Ajuntament a l’ombra, una institució sense vara però amb un rol fonamental en la defensa del bé públic en aquells anys incerts de la Transició. Hi havia realment qüestions importants per les quals aixecar la bandera de la mobilització: repetides agressions al patrimoni, la profanació del Cementiri, l’amenaça d’enderrocar, el dèficit d’infraestructures fins al límit que l’equip de bàsquet havia de jugar a la plaça de la Garrotxa, disputant-se l’espai amb els cotxes que l’ocupaven com a aparcament. O la manca de voreres, enllumenat, llars d’infants, zones verdes i locals socials. D’altra banda, les clavegueres estaven obsoletes i els centres sanitaris inexistents…

Hi havia molt, gairebé tot, per reivindicar. I es va comptar amb la implicació de tot un poble que s’havia convertit en el barri més densament poblat de Girona; l’any 1986 hi vivien entre 6 i 7 mil habitants, 12 mil si s’hi afegeix del Pla.

“Només els pobles que recorden llur passat -es podia llegir en una de les editorials del diari- poden mirar el futur amb optimisme. L’Ajuntament de era una realitat ara fa 55 anys. A una col·lectivitat li calen eines pròpies per desenvolupar els seu protagonisme dins la història, per resoldre els problemes que es plantegen, per administrar els seus béns, per imaginar el seu futur”. [Pau Lanao, Carme Vinyoles i Josep Maria Coromines]

SANTA EUGÈNIA DE TER

A partir del 1975, l’AV no ha deixat de defensar el seu poble i sobretot no ha deixat d’estimar-lo malgrat les moltes deficiències i problemes que es van trobant al llarg del temps.

Es va anar recuperant la masia de, la fàbrica Marfà, es va aconseguir després de molts anys de reivindicació del pavelló esportiu de i des el mateix dia del seu enderrocament (1968) es va demanar la reconstrucció del , el més gran símbol identitari del poble de de Ter.

LA MEVA EXPERIÈNCIA

Vaig arribar fa 18 anys a aquest poble buscant el meu racó, on poder ser feliços tota la família, on poder trobar un futur il·lusionant, on educar els meus fills en els valors de la tolerància i la solidaritat, on poder desenvolupar les nostres inquietuds socials, on poder sentir-nos acollits i partícips de la identitat del poble. Haig de dir amb sinceritat que la realitat ha superat amb escreix aquestes expectatives.

Acabava d’iniciar-se el Pla Educació i Convivència (PEiC), entorn de l’any 2000, com a iniciativa de les AMPAs de les escoles del poble. Una gran eina per millorar el nivell educatiu i cultural dels nostres fills i filles. En aquest moment molts ens vam anar integrar a treballar en les diferents AMPAs. La recordada regidora d’Educació i Solidaritat Núria Terés, veïna de i eugenial, des del govern tripartit municipal li va donar sentit a la política educativa des de l’Ajuntament de Girona cap al poble de.

Després moltes persones il·lusionades de la mateixa AV i de les diferents entitats que anàvem sorgint van anar afrontant i aconseguint diferents reptes:

El segon pavelló esportiu, el del Montfalgars
La Biblioteca familiar escolar Monfollet, oberta al barri
La urbanització del Parc Núria Terés
La urbanització de les pistes de la petanca de la plaça del Barco
La cogestió de i l’autogestió de l’Ateneu Eugenienc
La recuperació del Club Sant Jordi a través d’un conveni de la Mancomunitat amb la Fundació de La Pedrera per obrir l’Espai Social, després que Caixa de Catalunya fes fora els avis i àvies del club
La obertura del Casal de la Gent Gran, per part de l’Ajuntament, gràcies a la pressió de totes i tots
Els diferents projectes educatius i comunitaris en el marc del PEiC

I deixo per al final el , llargament reivindicat i del que finalment es va iniciar la seva reconstrucció el passat 28 de març d’aquest any (nou mesos) per la perseverança dels veïns i veïnes, associacions i entitats del poble i de Girona i -finalment- per la voluntat política decidida del llavors alcalde de Girona, el Sr. Carles Puigdemont, i la seva regidora al poble de·Can Gibert, l’actual alcaldessa, la Sra. Marta Madrenas.

No menciono el Pla de Barris (2013): una injecció de 14 milions d’euros, mal gestionats, amb projectes no consensuats amb els veïns, amb prioritats inventades… Van estar uns diners mal aprofitats.

Però darrera d’aquests assoliments hi havia una xarxa de entitats i associacions, col·lectius i persones individuals que anàvem construint el nostre futur. L’AV ha promogut darrerament i recolzat diferents noves associacions com el Banc del Temps , la Colla Gegantera, el Col·lectiu d’Artistes Eugenials, la Colla de Dimonis del Ter, la Vocalia de la Família… que conjuntament amb les altres entitats ja existents al poble van conformar la Mancomunitat de·Can Gibert.

SANTA EUGÈNIA, POBLE ORGANITZAT AMB DIFERENTS ENTITATS, ASSOCS. i COL·LECTIUS

Assoc. de la Gent Gran de de Ter; Assoc. de motos Dimonis de; PES/Parròquia/Centres Oberts/Espai Jove; CESET (Club Esportiu de Ter); Club d’Escacs; Club de Futbol de i de; AMPAs de primària i de l’Institut; Assocs. de Ghana, Senegal (Casumai), Hondures, Nigèria, Argentina, Bolívia, Dones de Guinea, Colòmbia…

Assoc. culturals i/o esportives com Papaya Jam; Assoc. Cultural Cubana; Assoc. Esportiva Tolosella; Club Infantil i Juvenil de; Petanca Social Plaça del Barco; TdSET (Teatre de de Ter); Colla Gegantera de de Ter; Colla de Dimonis del Ter; Jove Orquestra Eugenial; Espai Antiracista; PAH Gironès (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca); Banc del Temps ; periòdic-e; Horta Comunitària; Siraj; Ateneu Eugenienc; Col·lectiu de solidaritat amb la lluita popular del Rift; Col·lectiu Les elèctriques ens roben…

El que ens uneix a tots/totes són les intencionalitats socials de les nostres activitats i projectes. Ens interessa posar en contacte els veïns i veïnes per establir ponts entre cultures, generacions, sexes…

Però sobretot ens interessa garantir els drets dels nostres veïns i veïnes. Ja no volem parlar més d’immigrants ni de projectes interculturals: tots som ciutadans, veïns i veïnes de.

Dret a l’habitatge
Dret als subministraments bàsics
Dret a la cultura i l’oci (no de pandereta, sinó la cultura amb majúscules)
Dret a l’educació i sanitat públiques
Dret a un treball digne
Drets polítics (que puguin votar tots els veïns i veïnes i poder ser electes si es dona el cas)
Dret a una informació objectiva

En els darrers anys hem aconseguit algunes coses, hem avançat però està costant tant! Cada pas endavant a vegades significa dos enrere. Es desdibuixen projectes com els del PEiC, la cogestió, les escoles integradores…

No podem descentralitzar l’acció de l’Ajuntament de Girona, tenim la sensació que tot es decideix en els despatxos de la plaça del Vi. No ens sentim partícips de les decisions sobre el nostre poble i el seu futur. No ens sentim escoltats. Quan som escoltats i consultats, les conclusions no són vinculants. Les diferents formacions polítiques es fan més presents quan es l’hora del vot.

Crec que aquesta democràcia sorgida de la Transició no està resultant una democràcia participativa. Crec que és el moment de donar un pas endavant per fer evolucionar la democràcia, sinó morirà per si mateixa. Crec que cada entitat i associació per separat no aconseguirà els objectius del nostre poble.

Demano la constitució d’un Consell del Poble de de Ter format per les entitats i associacions conjuntament amb l’Ajuntament de Girona per debatre i escollir els projectes, disposar d’un pressupost propi equilibrant que tingui en compte les balances fiscals/Girona. Ja no ens serveixen les subvencions o les assignacions dels pressupostos participats, són com almoines, que hem de justificar i gestionar cada dia amb més esforç i treball. En definitiva, es tracta de participar i gestionar, no només participar. Es tracta de gestionar decisions consensuades amb caràcter vinculant. El primer pas seria constituir un Consell de Barri/Poble.

Amb el Consell de Barri/Poble s’anirien posant les bases per constituir una futura ENTITAT MUNICIPAL DESCENTRALITZADA (EMD) DE SANTA EUGÈNIA·CAN GIBERT.

Pot semblar utòpic, però també es deia que mai es reconstruiria el . Per arribar a aquesta fita de participació, gestió i democràcia hem d’organitzar-nos i participar molt més. Però també voluntat decidida de les diferents organitzacions polítiques.

Volem que les decisions es prenguin des de la representació del poble, que són les que més coneixen els problemes i necessitats. Ens apuntem al dret de decidir, tant present avui dia.

Finalment

Un gran reconeixement als que estimant aquest poble l’han fet avançar, han fet cada dia ens hi sentim més a gust, en definitiu ens sentim poble i l’estimen perquè és el nostre, no perquè sigui el millor del món.

Penso en tot aquests veïns i veïnes, organitzats en diferents entitats o individualment, fan possible les diferents festes populars (castanyada, calçotada, feria d’abril, correfoc, revetlla, festa de fi d’any, trobada gegantera (que ha donat a conèixer el nostre poble per tot Catalunya i França), festa major, colònies, casals, viatges culturals, tallers, teatre, carnestoltes, cavalcada de reis…

També un record agraït al nostre portaveu informatiu i al desaparegut mitjà radiofònic gironí Fem Girona, que sempre ens va donar veu a la seva emissora.

Aquestes activitats porten inexorablement a la convivència i a la cohesió social, sempre que paral·lelament anem garantint els drets dels nostres veïns.

Queda molta feina per fer però darrerament no trobem les respostes als 18 punts que es van presentar a l’Ajuntament de Girona -aviat farà dos anys- per part de la Mancomunitat de·Can Gibert: lluita decidida contra la pobresa, dinamització i manteniment dels espais públics, prioritzar els projectes per a joves, polítiques decidides per recolzar el comerç del nostre poble, recuperar les polítiques educatives, compromís per la cohesió social, protecció de les hortes…

Exigim participar per gestionar i donar solucions a les diferents problemàtiques del nostre poble.

I no podíem oblidar-nos dels bons ciutadans que estan pagant la seva generositat i entrega al seu poble amb la presó i l’exili. Em refereixo als presos polítics i represaliats al Rift i a Catalunya. Al nostre poble tenim molts veïns i veïnes provinents del Rift al Marroc i coneixem de primera mà com intenten liquidar tot un poble lluitador. I vergonya ens hauria de fer que en un país democràtic modern (?) com Espanya seguim tenint presos polítics com en les pitjors dictadures del món amb dictadors i reis tirans i opressors com el rei marroquí Mohammed VI.

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)