Fa pocs mesos s’ha presentat al creixent mercat dels amants i aficionats del vi un monovarietal de tinto fino. Això que pot semblar una novetat relativa, donada la proliferació a qualsevol contrada espanyola de nous treballs i noves marques enològiques, presenta la gràcia, la doble novetat, de ser un Ribera del Duero català. I com […]

L’endemà, el 5 de juny, tenia taula a l’Arzak. Feia moltes setmanes que havia trucat per reservar-la. Tot i que era difícil que m’ho pogués arreglar, les circumstàncies i més que res aquells que m’estimem feren possible la meva visita al patriarca indiscutible de la cuina amb majúscules a tot Espanya. És recomanable acostar-s’hi amb […]

Ho vaig fer anar bé per aconseguir passar-hi un cap de setmana amb els que estimo. Perquè la sort, tot i que pugui ser dona, enigmàtica, bella i capritxosa, també cal anar a cercar-la, perquè normalment no es troba fàcilment. He après que cal treballar-la. El dissabte es llevava mullat, humit i fred. Tot passejant […]

En aquests dies de l’any, tot començant-ne un i havent-ne acabat un altre, sembla que sigui força escaient parlar de vins i de caves. Mentre escric això encara ens queda Reis, un altre dia d’excessos gastronòmics i en certa mesura alcohòlics (sempre que no haguem de conduir, és clar), i gairebé tots ja hem pensat […]

En el meu primer article a El Dimoni vaig escriure sobre el Moo dels germans Roca perquè creia que calia fer-ho, el restaurant era novetat, i també perquè en poques setmanes havia llegit sobre ells en un mínim de tres revistes dedicades a la restauració i/o a l’oci. En aquesta ocasió em poso a escriure […]

Fa unes setmanes, aprofitant una reunió de consens, ens vàrem aplegar una colla d’amics a l’Hotel Restaurant el Jou. Jo havia conegut aquest centre del Berguedà gràcies a les bones referències de l’amic Toni Massanés. Ell, l’estiu del 2003, m’explicà que aquell centre havia estat una iniciativa de crear allí, gairebé a més de 2.000 […]

Penso que el títol és clar ja què el motiu d’aquesta crònica és explicar-vos allò que se d’una persona que ha posat la cuina catalana al nivell més alt que mai havia assolit al llarg de la seva història: en Ferran Adrià. No el conec directament, no és un dels cuiners amb els quals he […]

En els darrers anys, a Catalunya, s’han posat de moda un petit reguitzell de trobades gastronòmiques, acompanyades de certa vessant lúdica, que es van succeint, any rere any, i que han tingut el seu origen en un producte i en una determinada localització geogràfica, més o menys extensa. Començant per Girona, podem esmentar les jornades […]

M’han convidat, gentilment, a col·laborar en aquesta, vostra, revista electrònica. I de bon començament em va semblar un oferiment prou interessant. M’agrada força escriure i fins i tot si giro el cap enrera, cap allí on imagina, que no pas recorda, la memòria, puc afegir que sempre m’ha agradat. Però com molts de nosaltres em […]