/Històries
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dijous, 20 setembre de 2018 | 3a Època | Edició núm. 13.745 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

Les dovelles de l'antic pont del Dimoni a l'edifici de la brigada municipal FOTO: MANEL LLADÓLes dovelles de l'antic pont del Dimoni a l'edifici de la brigada municipal FOTO: MANEL LLADÓ
: : Històries > El Pont del Dimoni (1357-2018), protagonista: 661 anys | 16·04·2018

Els ponts perduts

Àngel Guirado | La Crònica | El Punt Avui | Girona

El pont és la construcció sobre la qual una via de comunicació salva una depressió o un obstacle, o creua una altra via de comunicació a un nivell inferior. Girona és una ciutat de ponts. Ponts de tota mena, de pedra, de fusta, de ferro i mixtos que travessen els quatre rius. El és el riu que perd dos ponts des de la seva canalització i soterrament. El primer, el pont de ferro d’Eiffel a la Devesa. El segon, el pont del a l’altura del Col·legi Groc. El darrer, el tenim a punt de tornar a la història cinquanta anys després de ser desmuntat el 1968 víctima de les necessària canalització del riu que evités els seus freqüents desbordaments. I fins al dia d’avui, el d’Eiffel i el del són els meus ponts perduts.

Aquests dies s’inicien les obres de reconstrucció del pont del. Malauradament bona part dels gironins no l’han vist mai. Es va perdre un vestigi del passat, una referència històrica i una icona del barri de quan encara era municipi. La seva desaparició es podria interpretar com la pèrdua d’un signe de cohesió entre barris i persones. Els ponts són més que una obra d’arquitectura i fan de nexe entre cultures i activitat humana. S’imposava el racionalisme i la funcionalitat per sobre dels sentiments i la història. Com que la història és tossuda i el temps posa les coses al seu lloc, ben aviat tornarem a veure el pont al seu lloc, però presumptament maquillat i redefinit segons l’arquitectura moderna.

Hem de recordar també, perquè és de justícia, que el manteniment de la memòria col·lectiva del barri es manté gràcies al periòdic-e que porta el mateix nom del pont i que al meu entendre ha permès fins avui donar veu al barri, mantenir la memòria i ser altaveu de la reivindicació social d’un barri la icona del qual és el pont en qüestió. Aquest, sobre el riu, d’estil gòtic, va ser construït el 1357 i abandonat a la seva sort el 1968. Les seves pedres han dormit el son del just en diversos espais, entre els quals el Cementiri de i les naus de la brigada municipal a Mas Xirgu. Pedres que han restat amuntegades, numerades i traslladades perillosament tres vegades i que ara resten en espera d’un futur millor.

Girona, la del centre, la dels polítics del dia a dia, la dels ciutadans de cultureta, sempre han recordat el pont amb nostàlgia passiva. Es viu d’esquenes a aquell patrimoni cultural més domèstic, aquell que no ven, el perifèric i més marginal. Són molts anys i la memòria és feble. Soc caut de naturalesa i la notícia de la seva recuperació m’agafa amb un cert escepticisme. Em faig una reflexió personal sobre si aquesta reparació s’hauria de fer sobre la modernitat o bé sobre la tradició que recuperés el relat i el seu sentit dins de la història de la ciutat. Com sovint passa, la modernitat, el nou urbanisme i determinades urgències provoquen preteses innovacions que en nom del progrés trenquen la línia difusa que separa el passat del futur.

El pont d’Eiffel, l’altre pont perdut definitivament, és una senzilla però harmoniosa obra de l’enginyer francès que també va dissenyar el que avui coneixem com el pont de Ferro o de les Peixateries Velles. Aquest es construí el 1876, precedint en el temps el que després fou la seva obra més universal, la torre Eiffel a París. El que pocs joves saben és que va existir a la ciutat un altre pont Eiffel, més petit, menys aparatós, que enllaçava la Devesa, salvant el, amb la ciutat construïda, just al punt que coneixem com a Can Sarasa (la Sala de Ball). Aquest pont el podeu veure a Palamós, salvant la riera Aubí per als vianants. Va costar dies i diners el seu trasllat però actualment llueix vermell per a sort dels palamosins i per a desgràcia dels gironins. Catalogat com a patrimoni històric i cultural, va passar sense pena ni glòria per la nostra ciutat. Res de nou en el món de la política, res que no sigui la immediatesa dels anys de mandat.

Aviat Girona tindrà un nou pont de referència històrica, recuperat, però en va perdre definitivament un altre. De ponts i de vials en seguirem parlant. La modernitat sembla renyida amb la història econòmica, cultural i social recents.

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)