/Històries
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dimecres, 22 novembre de 2017 | 3a Època | Pla de Ter (Gironès)
Print Friendly

Els mil i pico

: : Esports L'eugenienc del GEiEG Josué Canales fa un temps de 48,21 i es queda a tocar de la final L'atleta grupista Josué Canales -i alumne de l'Institut Santa Eugènia- ha pres part a la primera eliminatòria de les tres que formaven les semifinals de la prova dels 400m del Campionat del Món juvenil d'atletisme, a Kenya. Canales ha aturat el crono amb un temps de 48,21, creuant la línia de meta en quarta posició, cosa…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

Vista del pont del Dimoni rearmat sobre el riu Güell INFOGRAFIA: RAMON RIPOLL (2014)Vista del pont del Dimoni rearmat sobre el riu Güell INFOGRAFIA: RAMON RIPOLL (2014)
: : Històries > El Pont del Dimoni (1357-2017), protagonista: 660 anys | 29·06·2017

Engrescar-se

Jordi Dalmau | UNESCOGi | Diari de Girona

Desvetllar l’entusiasme. Incitar a fer alguna cosa. Afeccionar-se. Paraules, totes, que indiquen una voluntat de prendre part activa, mostrar una certa identificació. Com ara entre uns ciutadans i la seva ciutat, que, necessàriament, han de conviure, s’han de fer, relacionar. Tota convivència, comunicació i informació requereix uns condicionaments. Una ciutat i els seus ciutadans necessiten uns àmbits de relació, uns espais físics per atorgar-se les confiances.

Aterrem a la realitat gironina. La sala municipal d’exposicions de la Rambla de la Llibertat podria ser el marc perfecte per mostrar els projectes que esperen oportunitat. Però aquella sala sembla segrestada per la destinació d’una determinada branca de l’art –i només una– que no ha mantingut la popularitat i la pedagogia que anteriorment havia tingut la sala; es pot recordar encara l’entranyable i càlid que resultava aquell àmbit quan, per exemple, l’Assemblea Democràtica d’Artistes hi preparava unes realitzacions inoblidables: senzillament, engrescaven. Fa falta aquella sala municipal.

Ara podria ser el millor espai per mostrar, per exemple, l’esperat projecte de reconstrucció del pont del sobre el riu, quan els ciutadans de de Ter estan a punt de veure el fruit de la seva lluita exemplar, model de civisme. El nucli del centre urbà de Girona difícilment s’interessa pels barris i ara seria un vas comunicant informatiu, per afavorir els coneixements mutus.

Podríem engrescar-nos en un altre tema que reclama ser ensenyat a una sala informativa: el projecte del Fons Santos Torroella, que ocuparà l’antic Palau de Justícia; si contribuïm econòmicament a aquesta gran realització (gran, ho hem de creure a cegues) ens hem d’informar, se’ns ha d’informar.

Tot, absolutament tot, mereix i reclama informació detallada, completa, tècnica i popular, engrescadora, més enllà de l’acostumada mitja pagineta als diaris. Falta una sala popular per fer-hi exposicions de quilòmetre zero; preguntem-nos per què a Girona no es dona a conèixer el treball categòric que genera la Universitat de Girona, i que molt sovint afecta aquestes comarques, com ara la tesi de la doctora Anna Ribas sobre les inundacions de Girona. La sala municipal seria un ideal punt de trobada de dues veïnes, ciutat i universitat, que tenen molt per explicar-se, fer-se. I les dues institucions, ben estintolades, ens podrien transmetre molt d’engrescament.

A Girona s’acaba de saber que només menys d’un cinc per cent dels ciutadans s’ha engrescat aquest any amb els pressupostos participats. Una veu més autoritzada que la meva hi ha buscat una explicació: «Cada barri decideix una petitíssima porció d’una diminuta part d’inversions que suposa un escàs 1% del pressupost global de l’Ajuntament. Els veïns decideixen les engrunes.» La ciutadania no s’hi ha engrescat. És aquesta una actualitat que s’ha d’analitzar molt seriosament. Ens toca a tots, Administració i administrats, arribar al fons de la qüestió.

La ciutat riallera dels grans dies de festival pot enlluernar. Cada vegada que s’apaguen els últims focus i altaveus, una ciutadania pot quedar abatuda pel sarau. D’acord, però algú ha de vetllar el dia a dia, la flama de l’engrescament pregon, cívic i noble, el pinyol de Girona, la sembra del millor esperit, i tots ens hi hem de sentir compromesos.

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

three × three =

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)