/Històries
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
diumenge, 22 abril de 2018 | 3a Època | Edició núm. 13.594 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico Alumnes de l'institut de Santa Eugènia dissenyen cartells publicitaris per als comerços del sector com a treball escolar Fa uns dies es va presentar el projecte Donem visibilitat al comerç del barri, que estan portant a terme els alumnes de segon curs del grau mitjà d'Activitats comercials de l'Institut Santa Eugènia, de Girona. L'objectiu del treball és fomentar la cooperació entre el centre i l'entorn, en aquest cas, el comerç de Santa Eugènia·Can…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

Un instant de la presentació de l'exposició fotogràfica d'en Joel Medir i Hereu FOTO: JOAN RIBOT
Un instant de la presentació de l'exposició fotogràfica d'en Joel Medir i Hereu FOTO: JOAN RIBOT
: : Cultura | 21·04·2018

Espais eugenials per ocupar, fotos de Joel

Manel Mesquita

Reconec que estic molt agraït a Joel per pensar en mi per presentar la seva fotoexpo Espais eugenials; però si us he de ser sincer, el que estic és envejós… m’explicut. Envejós de la seva edat, de la seva provocadora joventut; envejós de la seva habilitat per saber gestionar dos comptes de twitter, un amb […]

comentar

: : Opinió | 20·04·2018

Crònica d’urgència

Jordi Arbonès (Nif)

Fins i tot el nostre Dimoni s’estripa les vestidures de marca contrastada a i també les de marca blanca. Gràcies a Déu, pels eugeniencs comptem amb un senyor, Llucifer -està documentat que vesteix bé-, cadascú té el seu Dimoni i no es tracta de competir entre poblacions que practiquen disciplines fàl·liques a veure qui la […]

comentar

Aquests són els de Cal Pebrot, de la plaça Sant Grau de Caldes de Malavella. Carreters, com la professió d'en Quirch Vilar, en Francisco i en Joan de l'antic poble de Santa Eugènia de Ter FOTO ARXIU: COL·LECCIÓ ANTONI VILÀ
Aquests són els de Cal Pebrot, de la plaça Sant Grau de Caldes de Malavella. Carreters, com la professió d'en Quirch Vilar, en Francisco i en Joan de l'antic poble de Santa Eugènia de Ter FOTO ARXIU: COL·LECCIÓ ANTONI VILÀ
: : Històries | 17·04·2018

Quirch Vilar: circumstància de la pedra1752

Pau Mesquita

De mica en mica va arribant més informació a la redacció d’El Dimoni. Informació referent a l’eugenial carreter que va viure a mitjans del s. XVIII a Santa Eugènia de Ter. Sabem que el mestre d’aixa, el qual surt gravat el seu nom en una pedra nummulítica de gran mida al carrer de Baix, juntament […]

2 comentaris

Les pedres de l'antic pont del Dimoni a l'edifici de la brigada municipal FOTO: MANEL LLADÓ
Les pedres de l'antic pont del Dimoni a l'edifici de la brigada municipal FOTO: MANEL LLADÓ
: : Històries | 16·04·2018

Els ponts perduts

Àngel Guirado

El pont és la construcció sobre la qual una via de comunicació salva una depressió o un obstacle, o creua una altra via de comunicació a un nivell inferior. Girona és una ciutat de ponts. Ponts de tota mena, de pedra, de fusta, de ferro i mixtos que travessen els quatre rius. El Güell és el […]

comentar

Colònia Marfà, al carrer de Baix DIBUIX: DAVID PRADAS
Colònia Marfà, al carrer de Baix DIBUIX: DAVID PRADAS
: : Històries | 12·04·2018

Proposta sobre la pedra de 1752 del c. Baix: només es respecta el que s’estima i només s’estima el que es coneix; és fàcil, és senzill

Comitè de la pedra 1752

eldimoni.com ha tingut accés a la proposta per protegir i salvaguardar la pedra (2,23 m de llargària per 53 cm d’alçada) llinda de 1752 que fa de vorera al carrer de Baix, 22 de Santa Eugènia de Ter; proposta-informe que ha estat lliurada a l’Ajuntament de Girona i al Museu d’Història a finals del passat […]

comentar

Quim Gutiérrez llegint el reportatge sobre el pont del Dimoni a la
Quim Gutiérrez llegint el reportatge sobre el pont del Dimoni a la "Revista de Girona" FOTO: ELDIMONI.COM
: : Històries | 10·04·2018

El pont del Dimoni entra en el circuit de les ‘Llegendes de Girona’, el dijous 10 de maig

Joaquim Bohigas Mollera

L’Institut d’Estudis Gironins, el Museu d’Història de Girona i la Biblioteca Carles Rahola estan desenvolupant -des d’inicis de gener- un cicle de conferències sobre les llegendes de la ciutat. Sota el títol Llegendes, mites i tradicions de Girona, les conferències posen a l’abast les narracions essencials que formen part de l’imaginari col·lectiu de la ciutat. […]

comentar

: : Històries | 27·03·2018

Comencen les obres de reconstrucció del vell pont del Dimoni sobre el riu Güell

El Dimoni

La reconstrucció del pont del Dimoni sobre el riu Güell es va aprovar per unanimitat dels grups municipals al ple de la corporació gironina del 14 de setembre de 2010 (alcaldia Puigdemont); i anteriorment, ja ho havia estat també aprovada per unanimitat al ple de l’11 de març de 1981 (alcaldia Nadal), fa justament 37 […]

comentar

Del 1696, dibuix a ploma amb tintes de colors sobre paper, aquarel·lat, l'autor no se'l coneix, prové del Ministère de la Défense francès; el pont del Dimoni surt clarament destacat en vermell FOTO: A L'HOTEL CARLEMANY DE GIRONA
Del 1696, dibuix a ploma amb tintes de colors sobre paper, aquarel·lat, l'autor no se'l coneix, prové del Ministère de la Défense francès; el pont del Dimoni surt clarament destacat en vermell FOTO: A L'HOTEL CARLEMANY DE GIRONA
: : Històries | 24·03·2018

Volta al nom, travessant el pont del Dimoni

Pau Mesquita

Repartir o domicili? Domicili. On? Plaça Miquel Santaló, hotel Carlemany, habitació tres-cents onze. D’acord d’acord, què voldria? Una Piamontesa, sense bacó ni pepperoni, amb olives negres i anxoves. Perdona que et digui però si a una Piamontesa li treus la cansalada i el pepperoni i hi afegeixes els ingredients que m’has dit, vindria a ser […]

comentar

1749-QUIRCH-VILAR-CASAMENT
1749-QUIRCH-VILAR-CASAMENT
: : Històries | 20·03·2018

En Quirch i en Jaume Vilar, els de la pedra llinda de 1752 a Santa Eugènia, localitzats!

Pau Mesquita

A propòsit de la pedra del carrer de Baix núm. 22, a Santa Eugènia de Ter, que està a la vorera formant-ne part i que en ella hi ha gravada una data concreta –19 de maig de 1752– més dos noms, Quirch Vilar i Jaume Vilar. Després d’un modest treball de recerca es pot aventurar […]

1 comentari

: : Poble | 14·03·2018

Docs. vitals per a Santa Eugènia de Ter (14)

El Dimoni

14 documents vitals, fins a dia d’avui, per a Santa Eugènia de Ter Relació d’uns quants “documents vitals” sobre Santa Eugènia·Can Gibert del Pla (dels que estan publicats a eldimoni.com, o des d’on són accessibles): 14. Veïns de Santa Eugènia·Can Gibert del Pla exposen un memorial de greuges [webs + pdfs]: (06·12·2016) > eldimoni.com/memorial-greuges-i-girona-licitacio-reconstruccio-pont-dimoni-2017 [web] [pdf] […]

1 comentari

Una pedra nummulítica de 1752 pavimenta la vorera a Santa Eugènia de Ter FOTO: NÚRIA NOGAREDA i CUIXART
Una pedra nummulítica de 1752 pavimenta la vorera a Santa Eugènia de Ter FOTO: NÚRIA NOGAREDA i CUIXART
: : Històries | 29·09·2017

Alerta!: una pedra de 1752 serveix de vorera al c. de Baix de Santa Eugènia de Ter i els cotxes aparquen sobre la llosa nummulítica

Núria Nogareda Cuixart

No és que aquesta pedra nummulítica que pavimenta la vorera davant el número 22 del carrer de Baix del barri vell de Santa Eugènia de Ter representi cap perill: no és gens agressiva. Som nosaltres el perill, els agressors que amb una despreocupació constant l’agredim, la minem, l’esvaïm… Una pedra de 1752, de 2,23 metres […]

comentar

L'avantprojecte de l'arquitecte Ramon Ripoll sobre el riu Güell
L'avantprojecte de l'arquitecte Ramon Ripoll sobre el riu Güell
: : Històries | 18·05·2010

L’hora del Dimoni

Jordi Vilamitjana

Es va presentar dilluns -17 de maig de 2010- al Centre cívic de Can Ninetes de Santa Eugènia de Ter una moció escrita, dirigida a l’Ajuntament de Girona i signada per més de 20 entitats, per a la reconstrucció del Pont de Dimoni damunt el riu Güell, a prop del Col·legi de Santa Eugènia (Col·legi […]

comentar
: : Històries > Història de la Girona contemporània :: Narcís Selles | 11·09·2013

:: EXCLUSIVA
Història de l’esquerra independentista a Girona, una aproximació des de l’egohistòria

Narcís Selles |

A la memòria de Carme Roure i Pere Manera L’aparició de diversos llibres sobre la història de l’independentisme contemporani als Països Catalans ─Fermí Rubiralta, Roger Buch, Albert Botran, Carles Sastre i altres─, m’ha animat a escriure aquest article per oferir una mirada a un fenomen sociopolític en què vaig participar durant més de deu anys […]

comentar
: : Històries > Història de la Girona contemporània :: Narcís Selles | 21·01·2013

Aclariments amicals a Lluís Bosch Martí

Narcís Selles |

Benvolgut Lluís, vull agrair-te els mots amables que has dedicat a la meva feina com a historiador de l’art. No cal dir que respecto les interpretacions que fas en el teu article, però voldria convidar-te a rellegir el text que comentes, De transiciones, desplazamientos y reformulaciones. Arte, derogación del franquismo y mutación capitalista, publicat a […]

comentar
: : Històries > Història de la Girona contemporània :: Narcís Selles | 08·01·2013

Narcís Selles: art i transició (1977-1992)

Lluís Bosch Martí |

A “quina cosa no fan i s’ha de fer?, pregunta Daniel Bonaventura (DdG) a Ansesa Gironella, que contesta: – Estudiar seriosament i dedicar un espai gran a l’etapa artística que va de Torres Monsó -que podem situar a l’any 1940-, fins al 2000. S’ha de materialitzar el llibre Art, política i societat en la derogació […]

comentar
: : Històries > Història de la Girona contemporània :: Narcís Selles | 11·09·2012

Notes a «Història de l’esquerra independentista a Girona, una aproximació des de l’egohistòria»

Narcís Selles |

Notes al peu de pàgina [clic aquí sota] al text«Història de l’esquerra independentista a Girona, una aproximació des de l’egohistòria» 1. L’EEC es va presentar en forma de coalició electoral a les eleccions al Parlament de Catalunya de l’any 1984, aplegava els Nacionalistes d’Esquerra (NE), els anomenats renovadors d’ERC, que s’havien escindit del partit republicà, […]

1 comentari
: : Històries > Història de la Girona contemporània :: Narcís Selles | 22·04·2009

L’Assemblea Democràtica d’Artistes de Girona (ADAG) i el grup Tint-2 de Banyoles referenciats a la revista russa «Moscow Art Magazine» (n.70)

El Dimoni |

La principal revista d’art contemporani de Rússia, Moscow Art Magazine -número 70- d’aquest passat desembre de 2008, publica un text de Daria Pyrkina sobre els conceptualismes ideològics, sobretot de l’Estat espanyol i Amèrica Llatina, en què apareixen diverses referències a l’Assemblea Democràtica d’Artistes de Girona (ADAG) -amb fotos incloses- i al col·lectiu Tint-2, de Banyoles. […]

comentar
: : Històries > Història de la Girona contemporània :: Narcís Selles | 14·04·2009

:: 14 D’ABRIL
78 ANYS PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA
El republicanisme a la regió de Girona

Narcís Selles |

Aquests dies -fins al passat 25 d’abril- hi ha oberta a la Casa de Cultura de Girona l’exposició El somni republicà. El republicanisme a les comarques gironines (1900-1936), comissariada per l’historiador Enric Pujol i amb un disseny de l’artista Marcel Dalmau. La mostra té un notable interès i una brillant presentació, i està pensada perquè […]

comentar
: : Històries > Història de la Girona contemporània :: Narcís Selles | 27·03·2008

«Alexandre Cirici Pellicer. Una biografia intel·lectual», el treball del veí Narcís Selles,
rep el premi a ‘llibres d’autor’ que atorga l’ACCA

Editorial Afers |

L’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA) va atorgar dijous -27 de març- la 24a edició dels Premis ACCA de la Crítica d’Art 2007. L’acte de proclamació i lliurament dels premis va tenir lloc, a les 7.30 de la tarda, a l’auditori del Macba (pl. Joan Coromines de Barcelona). Pel que fa al premi a publicacions […]

comentar
: : Històries > Història de la Girona contemporània :: Narcís Selles | 15·10·2003

El sis-cents volador il·lustrarà
els any de guerra, la dictadura i la transició

Ramon Estéban |

EL PUNT > Un Seat Sis-cents de color blanc va planar ahir al migdia sobre Girona amb l’ajuda d’una grua gegantina. Aquest vol tan sorprenent tenia una justificació ben senzilla: estaven traslladant el cotxe cap a les sales del Museu d’Història de la Ciutat que s’estan condicionant per explicar el període 1936-1979. La nova peça […]

comentar
: : Històries > Història de la Girona contemporània :: Narcís Selles | 02·10·2003

L’exposició sobre la Guerra Civil i la transició
tanca el discurs del Museu d’Història

El Punt / El Dimoni |

EL PUNT > El discurs museístic del Museu d’Història de Girona quedarà tancat amb la inauguració, previsiblement per Fires, d’una exposició permanent que comprendrà el període històric entre la Guerra Civil i la restitució de la democràcia, l’any 1979. L’exposició ocuparà dues sales de l’últim pis del museu, i la intenció és que a la […]

comentar
: : Històries > Història de la Girona contemporània :: Narcís Selles | 11·09·2003

ASPECTES DE LA TRANSICIÓ A GIRONA

Narcís Selles |

«Aspectes de la transició a Girona» és el text original d’una versió publicada en forma de sis articles al diari El Punt, els dies 30 de març, 6, 13, 20 i 27 d’abril, i 4 de maig de 1996. Cada article aparegué acompanyat d’una entrevista a diferents personatges que jugaren un paper destacat en aquell […]

comentar
: : Històries > Història de la Girona contemporània :: Narcís Selles | 10·09·2003

ASPECTES DE LA TRANSICIÓ A GIRONA:
Fonts utilitzades i bibliografia sobre Girona

Narcís Selles |

Entre les persones entrevistades hi hagué Narcís-Jordi Aragó, Manel Bonfill, Lluís Bosch Martí, Manuel Costa-Pau, Jordi Creixans, Jaume Curbet, Joaquim Espanyol, Jaume Fàbrega, Francesc Ferrer, Domènec Fita, Joan Gelada, Josep Lafuente, Rosina Lajo, Bep Marquès, Joan Miró, Miquel Molledo, Josep Plana, Modest Prats, Josep Quintanas, Àngel Serradell i Joaquima Tomàs. Els arxius consultats foren l’Arxiu […]

comentar
: : Històries > Història de la Girona contemporània :: Narcís Selles | 04·05·1996

ASPECTES DE LA TRANSICIÓ A GIRONA:
6. Resistència i lluita cultural

Narcís Selles |

Les activitats culturals van ser durant bona part del franquisme un dels principals focus resistencials, un dels llocs on s’havien de refugiar alguns dels referents de la catalanitat. A Girona, el Cercle Artístic (CA) va ser “el primer intent autoritzat de tipus cívic i cultural de la postguerra, el qual representa una tímida represa amb […]

comentar
: : Històries > Història de la Girona contemporània :: Narcís Selles | 27·04·1996

ASPECTES DE LA TRANSICIÓ A GIRONA:
5. Transició i església

Narcís Selles |

Hi ha un acord generalitzat a considerar que l’església catòlica va fer la seva principal transició cap a la contemporaneïtat entre el 1965 i el 1970. Un procés de canvi que va venir marcat per les noves directrius aprovades en el concili Vaticà II, el que es va dir l’aggiornamento, això és l’intent d’actualització i […]

comentar
: : Històries > Història de la Girona contemporània :: Narcís Selles | 20·04·1996

ASPECTES DE LA TRANSICIÓ A GIRONA:
4. Lluita i organització obrera

Narcís Selles |

Les dues grans vagues dels obrers de la construcció, els anys 1976 i 77, van ser uns dels esdeveniments que més van marcar el clima que es va viure a Girona en aquells moments de canvi. Aquelles mobilitzacions, però, no sorgiren del no res, sinó que eren el resultat d’un llarg procés de lluita i […]

comentar
: : Històries > Història de la Girona contemporània :: Narcís Selles | 13·04·1996

ASPECTES DE LA TRANSICIÓ A GIRONA:
3. L’acció política

Narcís Selles |

A la ciutat de Girona, l’oposició explícitament política al franquisme no té unes manifestacions significatives fins a principis dels setanta. En els anys anteriors, les vies per manifestar la discordança amb el règim eren més indirectes a fi d’evitar o atenuar la repressió policíaca. A l’entorn del 70, hi ha un intent no reeixit de […]

comentar
: : Històries > Història de la Girona contemporània :: Narcís Selles | 06·04·1996

ASPECTES DE LA TRANSICIÓ A GIRONA:
2. Govern Civil, control i repressió

Narcís Selles |

Una primera aproximació als Arxius del Govern Civil (GC) dels anys de l’anomenada transició permet constatar que el que va generar un major desplegament d’efectius policials i un seguiment més estricte per part dels cossos de seguretat de l’Estat establerts a Girona, van ser les vagues de la construcció i les marxes de la llibertat, […]

comentar
Diabòlica pàg. 1 de 212
El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)