/Històries
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dissabte, 25 març de 2017 | 3a Època | Pla de Ter (Gironès)
Print Friendly

Els mil i pico

: : Els mil i pico Futbol al Santa Eugènia: set equips futbol-7 Aquest curs 2016-2017, des de l'Institut Santa Eugènia i amb l'Aula Oberta com a pal de paller, ens hem volgut inscriure al torneig que organitza el Consell Esportiu del Gironès. La veritat és que ha estat un èxit total: s'hi han apuntat 77 alumnes d'ESO i hem aconseguit reunir set equips de futbol-7. Els dimarts,…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

INFOGRAFIA: JAUME LLORENS (ELDIMONI.COM)
INFOGRAFIA: JAUME LLORENS (ELDIMONI.COM)
: : Eugenials | 08·03·2017

8-M DIA INTERNAC. DONA TREBALLADORA Frontissa Santa Eugènia de Terés (de Ter és): «Passeig de Núria Terés i Bonet», eugenial!

Argumentari de la Mancomunitat de Santa Eugènia·Can Gibert adreçat a la Comissió del Nomenclàtor de Girona per a que la nova frontissa de Santa Eugènia de Ter sigui batejada com a “Passeig de Núria Terés i Bonet. Veïna eugenial, educadora i lluitadora”. [PDF del registre municipal]  Núria Terés escrivia a eldimoni.com ara fa tretze anys […]

comentar

Pere Pagès i Pilar Reverter el dia del seu casament
Pere Pagès i Pilar Reverter el dia del seu casament
: : Eugenials | 08·02·2017

Pere Pagès i Pont in memoriam, des de la seva estimada Santa Eugènia de Ter

En Pere, va néixer el dia 29 d’un fred mes de gener de l’any 1922 a Santa Eugènia de Ter. Era fill d’en Josep Pagès, fill de vinaters, nascut també a Santa Eugènia, i de l’Antònia Pont nascuda a Vilanna, filla del moliner de Can Peixet. En Pere va ser el primogènit, i va tenir […]

comentar
Pere Pagès i Pont (1922-2017) FOTO: JOEL MEDIR i HEREU (2013)
Pere Pagès i Pont (1922-2017) FOTO: JOEL MEDIR i HEREU (2013)
: : Eugenials | 05·02·2017

Mor Pere Pagès, darrer ‘concejal’ eugenienc

Pere Pagès i Pont va morir el passat diumenge -29 de gener- a l’edat de 95 anys; era casat amb Maria Pilar Reverter i Juncà i tenia dos fills; residia a la plaça de la Garrotxa de Santa Eugènia de Ter; l’enterrament es va celebrar dimarts, a la parròquia de Santa Eugènia de Ter. Santa […]

comentar
Restes de l'església de Nostra Senyora del Pilar, al barri de Pedret FOTO: V. FARGNOLI [AMGirona - @arxiu_gi]
Restes de l'església de Nostra Senyora del Pilar, al barri de Pedret FOTO: V. FARGNOLI [AMGirona - @arxiu_gi]
: : Històries | 11·01·2017

Ponts, pedres i embotits (v. 2.0)

I encara davant d’aquella església que hi va haver al carrer de Pedret núm. 118, dedicada a la devoció de Nostra Senyora del Pilar, en l’emplaçament en què hi va estar un drapaire durant molt de temps i on finalment es va fer la discoteca La Sala del Cel, el santuari que es va acabar […]

2 comentaris
Vista del pont del Dimoni rearmat des de la plataforma del Col·legi Groc (Escola de Santa Eugènia) INFOGRAFIA: RAMON RIPOLL (2014)
Vista del pont del Dimoni rearmat des de la plataforma del Col·legi Groc (Escola de Santa Eugènia) INFOGRAFIA: RAMON RIPOLL (2014)
: : Històries | 08·01·2017

El Dimoni (2/2)

Fa segles que un amic em va dir que calia recuperar el pont del Dimoni de Santa Eugènia de Ter. Antic i perdut. Pedres indexades i guardades al magatzem de l’oblit. Feinada baldera vaig pensar. A qui l’interessa Santa Eugènia? Barri d’extraradi, sandvitx entre Girona i Salt. És possible que algú digui que els diners […]

comentar
El vestíbul del complex parroquial eugenienc el presideix una impressionant pedra original del desmuntat pont sobre el Güell FOTO: ELDIMONI.COM
El vestíbul del complex parroquial eugenienc el presideix una impressionant pedra original del desmuntat pont sobre el Güell FOTO: ELDIMONI.COM
: : Històries | 08·01·2017

El bisbe i el dimoni

El bisbe Camprodon i el pont del Dimoni, vull dir. El 15 de desembre de 2002 es va inaugurar la que ha esdevingut la darrera parròquia construïda de bell nou a tota la diòcesi de Girona. L’arquitecte responsable va ser Arcadi Pla. Així es tancava la provisionalitat transhumant amb què havia viscut l’església de Santa […]

comentar
: : Històries > Història de la Girona contemporània :: Narcís Selles | 11·09·2013

:: EXCLUSIVA
Història de l’esquerra independentista a Girona, una aproximació des de l’egohistòria

Narcís Selles |

A la memòria de Carme Roure i Pere Manera L’aparició de diversos llibres sobre la història de l’independentisme contemporani als Països Catalans ─Fermí Rubiralta, Roger Buch, Albert Botran, Carles Sastre i altres─, m’ha animat a escriure aquest article per oferir una mirada a un fenomen sociopolític en què vaig participar durant més de deu anys […]

comentar
: : Històries > Història de la Girona contemporània :: Narcís Selles | 21·01·2013

Aclariments amicals a Lluís Bosch Martí

Narcís Selles |

Benvolgut Lluís, vull agrair-te els mots amables que has dedicat a la meva feina com a historiador de l’art. No cal dir que respecto les interpretacions que fas en el teu article, però voldria convidar-te a rellegir el text que comentes, De transiciones, desplazamientos y reformulaciones. Arte, derogación del franquismo y mutación capitalista, publicat a […]

comentar
: : Històries > Història de la Girona contemporània :: Narcís Selles | 08·01·2013

Narcís Selles: art i transició (1977-1992)

Lluís Bosch Martí |

A “quina cosa no fan i s’ha de fer?, pregunta Daniel Bonaventura (DdG) a Ansesa Gironella, que contesta: – Estudiar seriosament i dedicar un espai gran a l’etapa artística que va de Torres Monsó -que podem situar a l’any 1940-, fins al 2000. S’ha de materialitzar el llibre Art, política i societat en la derogació […]

comentar
: : Històries > Història de la Girona contemporània :: Narcís Selles | 11·09·2012

Notes a «Història de l’esquerra independentista a Girona, una aproximació des de l’egohistòria»

Narcís Selles |

Notes al peu de pàgina [clic aquí sota] al text«Història de l’esquerra independentista a Girona, una aproximació des de l’egohistòria» 1. L’EEC es va presentar en forma de coalició electoral a les eleccions al Parlament de Catalunya de l’any 1984, aplegava els Nacionalistes d’Esquerra (NE), els anomenats renovadors d’ERC, que s’havien escindit del partit republicà, […]

1 comentari
Expo de l'ADAG: «Drets Humans, ara!!!» [1976] FOTO: J. MESTRE : : Històries > Història de la Girona contemporània :: Narcís Selles | 22·04·2009

L’Assemblea Democràtica d’Artistes de Girona (ADAG) i el grup Tint-2 de Banyoles referenciats a la revista russa «Moscow Art Magazine» (n.70)

El Dimoni |

La principal revista d’art contemporani de Rússia, Moscow Art Magazine -número 70- d’aquest passat desembre de 2008, publica un text de Daria Pyrkina sobre els conceptualismes ideològics, sobretot de l’Estat espanyol i Amèrica Llatina, en què apareixen diverses referències a l’Assemblea Democràtica d’Artistes de Girona (ADAG) -amb fotos incloses- i al col·lectiu Tint-2, de Banyoles. […]

comentar
: : Històries > Història de la Girona contemporània :: Narcís Selles | 14·04·2009

:: 14 D’ABRIL
78 ANYS PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA
El republicanisme a la regió de Girona

Narcís Selles |

Aquests dies -fins al passat 25 d’abril- hi ha oberta a la Casa de Cultura de Girona l’exposició El somni republicà. El republicanisme a les comarques gironines (1900-1936), comissariada per l’historiador Enric Pujol i amb un disseny de l’artista Marcel Dalmau. La mostra té un notable interès i una brillant presentació, i està pensada perquè […]

comentar
Alexandre Cirici Pellicer. Una biografia intel·lectual : : Històries > Història de la Girona contemporània :: Narcís Selles | 27·03·2008

«Alexandre Cirici Pellicer. Una biografia intel·lectual», el treball del veí Narcís Selles,
rep el premi a ‘llibres d’autor’ que atorga l’ACCA

Editorial Afers |

L’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA) va atorgar dijous -27 de març- la 24a edició dels Premis ACCA de la Crítica d’Art 2007. L’acte de proclamació i lliurament dels premis va tenir lloc, a les 7.30 de la tarda, a l’auditori del Macba (pl. Joan Coromines de Barcelona). Pel que fa al premi a publicacions […]

comentar
FOTO: FIDEL BALÉS [EL PUNT] : : Històries > Història de la Girona contemporània :: Narcís Selles | 15·10·2003

El sis-cents volador il·lustrarà
els any de guerra, la dictadura i la transició

Ramon Estéban |

EL PUNT > Un Seat Sis-cents de color blanc va planar ahir al migdia sobre Girona amb l’ajuda d’una grua gegantina. Aquest vol tan sorprenent tenia una justificació ben senzilla: estaven traslladant el cotxe cap a les sales del Museu d’Història de la Ciutat que s’estan condicionant per explicar el període 1936-1979. La nova peça […]

comentar
Un home es mira propaganda de les primeres eleccions democràtiques. L'exposició acabarà amb l'arribada de la democràcia FOTO: EL PUNT : : Històries > Història de la Girona contemporània :: Narcís Selles | 02·10·2003

L’exposició sobre la Guerra Civil i la transició
tanca el discurs del Museu d’Història

El Punt / El Dimoni |

EL PUNT > El discurs museístic del Museu d’Història de Girona quedarà tancat amb la inauguració, previsiblement per Fires, d’una exposició permanent que comprendrà el període històric entre la Guerra Civil i la restitució de la democràcia, l’any 1979. L’exposició ocuparà dues sales de l’últim pis del museu, i la intenció és que a la […]

comentar
Distintiu de l'Assemblea Democràtica de Girona, dissenyat per l'ADAGFOTO: MARCEL DALMAU : : Històries > Història de la Girona contemporània :: Narcís Selles | 11·09·2003

ASPECTES DE LA TRANSICIÓ A GIRONA

Narcís Selles |

«Aspectes de la transició a Girona» és el text original d’una versió publicada en forma de sis articles al diari El Punt, els dies 30 de març, 6, 13, 20 i 27 d’abril, i 4 de maig de 1996. Cada article aparegué acompanyat d’una entrevista a diferents personatges que jugaren un paper destacat en aquell […]

comentar
«Per Nadal tots a casa. Amnistia total» [1976], adhesiu de l'ADAGFOTO: MARCEL DALMAU : : Històries > Història de la Girona contemporània :: Narcís Selles | 10·09·2003

ASPECTES DE LA TRANSICIÓ A GIRONA:
Fonts utilitzades i bibliografia sobre Girona

Narcís Selles |

Entre les persones entrevistades hi hagué Narcís-Jordi Aragó, Manel Bonfill, Lluís Bosch Martí, Manuel Costa-Pau, Jordi Creixans, Jaume Curbet, Joaquim Espanyol, Jaume Fàbrega, Francesc Ferrer, Domènec Fita, Joan Gelada, Josep Lafuente, Rosina Lajo, Bep Marquès, Joan Miró, Miquel Molledo, Josep Plana, Modest Prats, Josep Quintanas, Àngel Serradell i Joaquima Tomàs. Els arxius consultats foren l’Arxiu […]

comentar
Celebració del Carnestoltes, l'any 1977 FOTO: JORDI MESTRE : : Històries > Història de la Girona contemporània :: Narcís Selles | 04·05·1996

ASPECTES DE LA TRANSICIÓ A GIRONA:
6. Resistència i lluita cultural

Narcís Selles |

Les activitats culturals van ser durant bona part del franquisme un dels principals focus resistencials, un dels llocs on s’havien de refugiar alguns dels referents de la catalanitat. A Girona, el Cercle Artístic (CA) va ser “el primer intent autoritzat de tipus cívic i cultural de la postguerra, el qual representa una tímida represa amb […]

comentar
Concentració a favor de l'amnistiaFOTO: ARXIU PERE MADRENYS : : Històries > Història de la Girona contemporània :: Narcís Selles | 27·04·1996

ASPECTES DE LA TRANSICIÓ A GIRONA:
5. Transició i església

Narcís Selles |

Hi ha un acord generalitzat a considerar que l’església catòlica va fer la seva principal transició cap a la contemporaneïtat entre el 1965 i el 1970. Un procés de canvi que va venir marcat per les noves directrius aprovades en el concili Vaticà II, el que es va dir l’aggiornamento, això és l’intent d’actualització i […]

comentar
La vaga de la construcció FOTO: JORDI CREIXANS : : Històries > Història de la Girona contemporània :: Narcís Selles | 20·04·1996

ASPECTES DE LA TRANSICIÓ A GIRONA:
4. Lluita i organització obrera

Narcís Selles |

Les dues grans vagues dels obrers de la construcció, els anys 1976 i 77, van ser uns dels esdeveniments que més van marcar el clima que es va viure a Girona en aquells moments de canvi. Aquelles mobilitzacions, però, no sorgiren del no res, sinó que eren el resultat d’un llarg procés de lluita i […]

comentar
Representants de l'Assemblea Democràtica de Girona (ADG)FOTO: SEBASTIÀ MARTÍ : : Històries > Història de la Girona contemporània :: Narcís Selles | 13·04·1996

ASPECTES DE LA TRANSICIÓ A GIRONA:
3. L’acció política

Narcís Selles |

A la ciutat de Girona, l’oposició explícitament política al franquisme no té unes manifestacions significatives fins a principis dels setanta. En els anys anteriors, les vies per manifestar la discordança amb el règim eren més indirectes a fi d’evitar o atenuar la repressió policíaca. A l’entorn del 70, hi ha un intent no reeixit de […]

comentar
Manifestació del moviment democràticFOTO: SEBASTIÀ MARTÍ : : Històries > Història de la Girona contemporània :: Narcís Selles | 06·04·1996

ASPECTES DE LA TRANSICIÓ A GIRONA:
2. Govern Civil, control i repressió

Narcís Selles |

Una primera aproximació als Arxius del Govern Civil (GC) dels anys de l’anomenada transició permet constatar que el que va generar un major desplegament d’efectius policials i un seguiment més estricte per part dels cossos de seguretat de l’Estat establerts a Girona, van ser les vagues de la construcció i les marxes de la llibertat, […]

comentar
Diabòlica pàg. 1 de 212
El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)