/Sibarites
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dilluns, 18 novembre de 2019 | 3a Època | Edició núm. 14.169 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

Celeste IMATGE: www.torres.esCeleste IMATGE: www.torres.es
: : Sibarites > Cròniques d'un gastrònom aficionat :: Francesc Casas | 20·10·2005

Celeste, una doble novetat enològica

Francesc Casas |

Fa pocs mesos s’ha presentat al creixent mercat dels amants i aficionats del vi un monovarietal de tinto fino. Això que pot semblar una novetat relativa, donada la proliferació a qualsevol contrada espanyola de nous treballs i noves marques enològiques, presenta la gràcia, la doble novetat, de ser un Ribera del Duero català. I com es beu, com s’entén això? Doncs, molt senzill. Celeste, aquest és el nom del vi, és un tinto fino elaborat en aquelles contrades castellanes, tan i tan propícies per fer excel·lents vins, però fet des de la visió enològica que tenen els Cellers Torres. Aquesta empresa catalana va adquirir fa pocs anys un celler a la zona de Ribera del Duero, (com ho va fer anteriorment al Priorat i més recentment a Toro i Jumilla) una DO que va viure una merescuda i celebrada eclosió portada a terme, especialment, per una escassa dotzena de bodegas que portaven les coses com calia. Posteriorment l’oportunisme, les condicions del mercat, el preu i la qualitat, progressivament, ha anat posant al lloc que li corresponien més de dos cellers d’allí. Sovint no n’hi ha prou amb unes privilegiades condicions vitivinícoles i/o un bon màrqueting. Cal treball i idees pròpies. I si no, pregunteu quants cellers estan avui en venda en aquelles contrades.

Des del meu punt de vista, Celeste surt amb les idees molt clares. El record que guardo de la seva aroma, del seu pas de boca, tot maridant-se amb una tècnicament perfecta espatlla de cabrit, és el d’un vi lleugerament mineral, alhora fruitós i fresc que busca seduir (és un factor comú dels vins de Torres), agradar, més que épater el teòric expert. No és un vi d’exposició i tast exclusiu, és un vi per beure’l i gaudir-ne (en destacaria potser la seva agradable persitència en boca) juntament amb un bon àpat, i sobretot una escollida companyia. Sempre he defensat que és llavors quan s’aprecien veritablement els vins. No m’entretindré a descriure les seves característiques organolèptiques (per exemple la controlada maduresa que expressen els seus tanins o del seu toc de fusta), gustatives, perquè tot i força interessants són sempre percebudes amb una àmplia variabilitat i divergència (a cops massa poc confessada), pels amants i aficionats del vi.

Cal destacar també que la cerca de l’aspecte extern de l’ampolla ha estat encertada. Una etiqueta que no envolta de forma total el ventre de l’ampolla i que reflecteix una part de la volta celeste, algunes constel·lacions que s’expliquen com a útils per guiar el caminant, el veremador, a la nit. Desconec si en aquesta tria ha estat escollida alguna empresa d’assessoria d’aquestes que cobren tants i tants diners per després suggerir l’obvi. El meu instint em diu que no. Les etiquetes més belles que recordo haver vist han estat creades, per exemple, per la dona de l’enòleg que ha fet el vi, per algú plenament involucrat en el seu naixement, en definitiva per algú que s’estima, que està implicat emocionalment en la qüestió. I si m’equivoco, vagin per avançat les meves disculpes.

El raïm del Celeste sorgeix exclusivament del poble de Fompedraza, situat a uns 900 metres d’altura, proper a la ciutat vallisoletana de Peñafiel, i gaudeix d’unes molt intenses oscil·lacions tèrmiques que expliquen fàcilment algunes característiques (el color o els marcats tanins) d’aquest vi.

Ho tornem a dir, una doble novetat enològica, en primer lloc un bon Ribera del Duero, i que per tant farà que se li acosti l’aficionat conservador (vitícolament parlant, és clar) que només beu, se sent segur, amb els vins d’aquesta DO, i que davant la personalitat diferenciada del Celeste probablement es replantejarà la seva poc lúdica actitud cap a la resta dels vins. I en segon lloc, la seva encertada relació qualitat-preu, un tast amb una evident capacitat de seducció, probablement seran una bona porta d’entrada per a nous consumidors, per a nous enamorats del vi.

Benvingut!

© eldimoni.com
Francesc Casas és metge, oncòleg radioterapeuta
i fins a l’actualitat ha escrit sis llibres,
tres de temàtica mèdica o d’història i els tres darrers d’assaig
Viure amb Càncer (2000);
Enòlegs, cuiners, amics. Converses d’un gastrònom aficionat (2003);
Noves converses amb enòlegs, cuiners, amics.
Vivències d’un gastrònom aficionat
(abril 2004)
Editorial Viena

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)