Retalls de premsa

Quim Curbet guanya el XXV premi Bonmatí amb l’article «El miracle de Girona»

DIARI DE GIRONA > L’escriptor i editor gironí Quim Curbet va rebre ahir al vespre el XXV premi Bonmatí, per l’article publicat el mes d’octubre passat a Diari de Girona «El miracle de Girona». Una seixantena de persones -entre les que hi havia l’alcaldessa de Girona, Anna Pagans, la regidora de Cultura, Lluïsa Faxedas i el subdelegat del Govern, Francesc Francisco-Busquets- va assitir a l’acte.
Quim Curbet va agrair el premi a diverses persones, entre les quals Manel Bonmatí, Narcís-Jordi Aragó, Just Casero i Jordi Xargayó
Curbet va equiparar la tasca d’escriure a la de «gratar-se el cul» perquè les dues són «ocupacions solitàries» i va afirmar que el que cal és «continuar lluitant» per aconseguir que allò que un escriu sigui llegit.
«El petit de Can Curbet», tal com ell mateix es va anomenar, va explicar que fa que escriu les seves ‘Barretades’ al Diari de Girona des del novembre de 2004, i va voler donar «en públic» les gràcies al seu director, Jordi Xargayó, qui era present a l’acte d’ahir. Curbet, que va basar el seu discurs en els agraïments, va fer referència també a la seva vella relació amb Narcís-Jordi Aragó, al setmanari Presència, a la memòria de Manel Bonmatí, al Rotary Club, als gironins, sense els quals «els cronistes no seríem res» i d’una manera especial a Just Casero: «Ell és qui em dóna la febre que em manté a més de quaranta».
La d’enguany és la 25a edició del premi Manel Bonmatí. Dotat amb 2.000 €, ha rebut una trentena d’articles periodístics publicats «en qualsevol mitjà i en qualsevol llengua, però fent referència a Girona», va explicar el secretari del jurat, Pere Siqués. A l’acte de lliurament del premi també va participar l’escriptor Narcís-Jordi Aragó, un dels membres del jurat, que va centrar el seu discurs en la figura de Manel Bonmatí, recordant que ara «fa 25 anys que va morir, 25 anys sense Bonmatí», però «el recordem», va afegir.
L’escriptor gironí va recordar una anècdota explicada per qui dóna nom al premi, «la revolució de la llet». Un anècdota succeïda entre els anys 1934 i 1935, quan Bonmatí, com a alcalde accidental va haver d’encarar la revolta que lleters i dones van protagonitzar quan la llet de la Central Lletera de Girona va oferir, en la seva inauguració, llet agra. Fent referència a l’estil «castís i divertit» de Bonmatí, Aragó va llegir l’article on aquest ho explicava tot, un article que va arrencar ahir més d’una rialla entre els assistents a l’acte i que finalitzava amb la frase: «Va ser una revolució amb molta llet». [01·12·2006 · Ana Rodríguez · Diari de Girona]

Quim Curbet guanya el XXV premi Bonmatí amb un article que subratlla el pes de la Girona antiga. Un total de 29 articles aspiraven al guardó, dotat amb 1.500 €

EL PUNT > L’editor i articulista Quim Curbet, responsable de CCG Edicions, va rebre ahir el XXV premi Manuel Bonmatí per El miracle de Girona, un article publicat el 4 d’octubre d’aquest any al Diari de Girona en el qual l’autor reflexiona sobre el pes simbòlic del nucli antic en una ciutat que alterna el seu principal referent històric amb la imparable, i a vegades trasbalsadora, modernitat. L’acte d’entrega del premi es va celebrar ahir al vespre a l’auditori Narcís de Carreras de “la Caixa”.
El premi Manuel Bonmatí, instituït a la memòria del que va ser periodista, fundador de la revista Presència i regidor municipal, està dotat amb 1.500 € i aquest any el jurat ha decidit atorgar-lo a l’article El miracle de Girona de Quim Curbet. Es tracta d’un text marcadament poètic, tot i que sense perdre de vista la realitat d’una Girona que procura viure a cavall entre l’actualitat i l’antigor. Curbet, doncs, és el guanyador d’un premi que, prèviament, havien guanyat escriptors i periodistes com ara Núria Esponellà o Josep Pujol.
L’editor gironí es refereix a la Girona antiga per parlar de la tota la ciutat, de la varietat de sensacions que ofereix. Literalment escriu: «Com en un joc de nines russes, Girona amaga girones més petites, una a dins de l’altra.» Des del seu despatx privilegiat al Barri Vell, però amb els seus orígens en l’altre extrem de la ciutat, al barri de Sant Narcís, Curbet trasllada el lector en un passeig entre romàntic i virtual, en què introdueix els elements característics de Girona. Així, no deixa de citar l’origen jueu i el sentit turístic de la ciutat, quan diu: «…i de turistes que van i vénen al voltant d’un guia esmaperdut, que recita el seu discurs amb l’avorriment rabínic de qui espera un messies que no acaba mai d’arribar». Però en aquest devessall de racons gironins, en queda un per a l’esperança, com ja es descobreix en el títol, de la Girona que mai mor: «Els seus habitants cada dia van a dormir amb recança perquè pensen que la ciutat desapareixerà enmig de la foscor, però l’endemà torna a sorgir completament indemne, com un miracle cada mil anys.» [01·12·2006 · El Punt]