/Poble
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dijous, 27 juny de 2019 | 3a Època | Edició núm. 14.025 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

Fotografia del relleu situat a les dovelles de la porta de Can Ninetes FOTO: QUIM CURBETFotografia del relleu situat a les dovelles de la porta de Can Ninetes FOTO: QUIM CURBET
: : Poble > Entre 4 rius :: Jaume Fabre | 05·11·2011

El què porta santa Eugènia

Jaume Fabre |

En el diccionari de sants gironins que vam publicar en el suplement de Fires de La Vanguardia · Girona, expressàvem breument una opinió personal sobre la iconografia amb què és representada santa Eugènia a la portalada de, una qüestió certament polèmica. Com que hem rebut molts comentaris, podem avui ampliar conceptes.

En aquell relleu, escrivíem, la santa porta la palma del martiri a la mà dreta i una bosseta tancada amb un llaç sobre la mà esquerra, que era una manera que els artistes de l’antiguitat feien servir habitualment per al·ludir a l’esperit caritatiu d’un sant determinat, als diners que generosament repartia. Aquestes bossetes, equivalents als moneders actuals, són anomenades carcelas pels castellans. Hi afegíem que també és possible que sigui una mena de bossa que tingués algun significat en els processos judicials altmedievals, ja que tant santa Eugènia d’Alexandria com Sant Iu, un altre sant representat amb bossa, van tenir a veure amb la Justícia. Santa Eugènia, en concret, va ser cridada davant d’un tribunal per demostrar que era una dona. Feia anys que anava vestida d’home per poder romandre en un convent masculí. Una dona que li va fer proposicions que ella/ell va rebutjar, i la despitada el/la va acusar falsament d’haver-la violat. Per aclarir la qüestió no li va quedar més remei a la santa que anar a mostrar el seu cos nu davant del tribunal. Com que posar aquesta escena en les representacions de la santa no hauria estat políticament correcte, els pintors i escultors feien servir altres recursos i el més probable és que la bossa, si és que és una bossa, sigui una manera de sortir per la tangent. Albert Quintana, de la comunitat parroquial, creu que efectivament podria ser una bossa o saquet, i que contingués llavors com una manera d’al·ludir al seu patronatge dels hortolans del municipi.

La teoria del pebrot

Altres opinions han estat expressades sobre la imatge de santa Eugènia a la portalada de i el que porta a la mà esquerra, segons ens fa saber el periodista Manel Mesquita, un dels responsables del periòdic digital El de de Ter. Ens recorda que la veu popular manté que és un pebrot i per això a finals del segle passat es va recuperar durant uns anys, per iniciativa de l’associació de veïns, la “festa de sant pebrot” que havia estat molt popular abans de la guerra civil, a tall de festa major petita. La festa, que es feia a finals d’octubre per fer-la coincidir amb les fires del veí barri de, consistia en una escalivada popular a l’aire lliure, activitats culturals i la inevitable ballaruga nocturna. L’any 1998, en el transcurs de la festa, es va nomenar a l’alcalde Joaquim Nadal “pebroter major” com una manera de protestar per algunes decisions municipals que afectaven i amb les que els veïns no estaven d’acord. Alguns veïns creuen recordar que la recuperació de la festa va ser instigada per l’Enric Marquès i en Jordi Creixans.

Aquesta recuperació es va fer tot i que l’historiador Joan Carreras i Pera havia tirat un gerro d’aigua freda sobre els que defensaven la teoria del pebrot quan en una data ja tant llunyana com el 7 de juliol de 1983 va publicar a el Punt·Diari un article sobre Sant Cristòfol en el que explicava que “a més de patró dels vianants i advocat contra la mort sobtada, Sant Cristòfol era patró de la fructífera Horta regada pel Ter” i que se’l recordava cada any amb una festa que “es va mantenir al Veïnat de Salt i a de Ter fins a tocar el segle XX. A l’anomenaven afectuosament Sant Pebrot i el festejaven amb un ofici solemne a la Parròquia i una curiosa processó: els anys de secada els hortolans portaven ciris, i els anys plujosos, unes kafquianes trompes de ceba, en senyal d’agraïment”. El sant del pebrot, per tant, era sant Cristòfol i no santa Eugènia. Però existeix la possibilitat que l’escultor que va fer el relleu a, per al·ludir a la patrona d’aquell territori d’hortolans, agafés el símbol agrícola atribuït al sant patró sant Cristòfol. No s’ha d’oblidar que el nom amb que era coneguda antigament la santa era el de Santa Eugènia Sobrehortes. La teoria del pebrot, per tant, no es pot descartar del tot, sobretot si es considera que és una obra d’art popular i és lògic que la iconografia no tingui connotacions erudites.

Oriol Ponsatí-Murlà es referia no fa gaires setmanes en les planes de La Vanguardia · Girona a la possibilitat de que sigui un pebrot dient que “bé ho podria ser” i deixant oberta la possibilitat de tota mena de conjetures. Remarcava també un detall poques vegades destacat, que és la mala cara que fa la santa en el relleu de, dient que podria ser deguda “tant pel seu martiri com perquè els veïns d’aquell poble entranyable ja fa anys que en tenen els pebrots plens d’haver de viure a l’ombra de la Girona “guai”.”

Les teories del saquet i de la campana

El rector de la parròquia de, Joan Camps Marquès, que ha investigat el tema a partir de fotografies antigues de la imatge, on no està tan deteriorada com ara, ens manifesta que comparteix el nostre criteri de que el que aguanta a la mà esquerra és un saquet, però que no ha trobat enlloc el significat que té. “Podria ser el símbol de les seves virtuts”, ens diu. I afegeix que, pel que ell veu, “sota el saquet porta un llibre, possiblement símbol de l’evangeli”.

Per la seva part, l’historiador Jaume Prat, que ha atès amablement el nostre requeriment, opina que “jo sempre hi he vist una campana, que és un tema força recurrent ja que aquest instrument musical marcava els temps del poble: assenyalava les hores, quan anar a missa, tocava a mort, anunciava els casaments i els batejos… La part de dalt sembla ben bé la fusta que aguanta una campana en un campanar”.

Campana, pebrot o bossa, amb llibre o sense llibre, la polèmica seguirà probablement pels segles dels segles. Lamentablement, l’autor de l’escultura no pot explicar què volia representar i tampoc no va treballar amb prou traça com per a què les coses quedessin clares. [La Vanguardia · Girona]

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)