/Històries
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dissabte, 27 juliol de 2024 | 3a Època | Edició núm. 15.882 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

El Pont del Dimoni en el seu emplaçament original FOTO: CURBETEl Pont del Dimoni en el seu emplaçament original FOTO: CURBET
: : Històries > Història del Pla de Ter | 01·04·2010

El Pont del Dimoni (1357), protagonista

El Dimoni |

Sis-cents cinquanta-tres anys resumits en deu anys-impacte. Sis-cents cinquanta-tres anys del (1357), dos més que la gènesi concreta de la Generalitat de Catalunya (1359). El Molt Honorable Senyor President José Montilla recordava aquesta darrera data -el passat 19 de desembre de 2009- iniciant el seu discurs amb aquestes paraules de l’historiador gironí nascut on arrenca la carretera de Jaume Vicens Vives: «Hem de saber qui hem estat i qui som si volem construir un edifici acceptable dins el gran marc de la societat occidental».

1357

:: PERE FREIXAS i CAMPS (1981)
> «Girona medieval: muralles i ponts»
: «Contracte entre Pere Costa, conseller del Rei, els jurats de Girona i Guillem de Granollers, mestre d’obres de Montfullà, per a la construcció del Pont del Diable sobre la riera. Girona, 1357.»

1963

:: EL DIMONI
> L’annexió de de Ter: el 26 de juny de 1963 se signava l’agregació

1964

:: AGUSTíN PALAU BAQUERO (juny de 1964)
> Proyecto de desviación y encauzamiento del río a su paso por Gerona
: «Para el f.c. de Olot se prevé un tramo metálico nuevo ya que el antiguo queda desplazado respecto del cauce aparte de tener una luz insuficiente. Junto al mismo se proyecta un puente para la calle futura que seguirá la línea del f.c.. Este puente tiene además la misión de sustituir al del Diablo, que será trasladado al río Galligans, en la parte antigua de la ciudad por su valor arqueológico.»

1968

Pont del, 1968 FOTO: NARCÍS SANS

:: NARCíS SANS (13·07·1968)
> Desmuntatge del (1968) en una imatge del fotògraf Narcís Sans

1981

:: PERE FREIXAS i CAMPS (Casa de Cultura de Girona, 05·03·1981)
> Del llibre «L’art gòtic a Girona (segles XIII-XV)»: el Pont del Diable (1357) sobre la riera
: «(…) El primer pont citat per Botet és, sens dubte, el que data d’època medieval i que ben segur fou adobat moltes vegades, tantes com els aiguats i el pas del temps el malmenaren. L’any 1968 fou absurdament desmuntat amb la intenció de traslladar-lo a un altre emplaçament. Avui, les diverses peces es troben emmagatzemades en algun indret tot esperant endebades el nou destí.» [L’historiador Pere Freixas i Camps llegeix la primera tesi doctoral a Girona des de 1717]

:: JAUME MARQUéS I CASANOVAS (Los Sitios, 10·03·1981)
> Guillem Granollers, de Montfullà, fou el constructor del , el 1357
: «El dia 5 del mes de març [de 1981] a la sala d’actes de la Casa de Cultura de Girona va celebrar-se la presentació oficial de la tesi doctoral del prestigiós investigador gironí Pere Freixas, la qual ha obtingut del prestigiós i sever Tribunal la màxima qualificació de Summa cum laude. (…) A la seva amabilitat tinc la sort de poder comunicar avui als meus lectors el nom de l’arquitecte o del mestre que va fer el primer Pont del Diable i la data de la contracta establerta per a la seva construcció, notícia que també figurarà en el llibre del doctor Freixas quan sigui publicada la tesi sobre l’art gòtic a Girona, que molts esperem llegir amb il·lusió. Doncs bé, l’arquitecte o constructor fou Guillem Granollers, del poble de Montfullà i la data del contracte correspon a l’any 1357.»

:: AJUNTAMENT DE GIRONA (l’Ajuntament en ple, 11·03·1981)
> S’acorda la reconstrucció del
: «(…) El Sr. Nadal continua dient que en aquest cas (…) voldria fer la proposta de consultar totes les Associacions de Veïns del sector, Sant Narcís, Can Gibert del Pla, etc., a fi de què proposessin un possible emplaçament dintre del sector, per a la reconstrucció del . Es acordat de conformitat amb el suggeriment de l’Alcaldia.»

1982

:: NARCíS-JORDI ARAGó (Girona ara i sempre (una crònica), 1982)
> «El Pla: de de Ter a Salt»
: (…) tal com diu Josep Clara, «Santa Eugènia conforma un conjunt suburbà, enganxat a Girona i a Salt, presidit pel desordre urbanístic, el trànsit constant i l’abandó palès de molts carrers… La despersonalització del poble rural és un fet irreversible… Unes poques masies escampades parlen d’aquest passat agrícola vingut a menys. La de, especialment, n’és una resta digna, singular, i per això mereixedora de ser agençada com una vertadera relíquia. També ho és, i cal donar-li un emplaçament digne, l’antic …»

1985

:: RAMON ALBERCH i FUGUERAS (Punt·Diari, 09·03·1985)
> «Tots els carrers de Girona»: «(…) El : En opinió de Pere Freixas a L’art gòtic a Girona l’anomenat fou constrüït vers l’any 1357 pel mestre d’obres de Montfullà Guillem de Granollers a instància dels Jurats de Girona, que volien restituir aquest pas damunt el riu després que un aiguat se n’hagués endut el pont anterior. Aquest pont es trobava situat al final del carrer de la Mare de Déu de la Salut, just on ara s’aixeca l’ampli pas damunt el riu i que pertany al passeig d’Olot. Durant molts anys l’únic accés al per aquest sector s’havia de fer per l’esmentat pont, famós per la seva estretor, fins al punt que els escassos turismes que gosaven passar-hi hi deixaven sovint més d’una capa de pintura i se n’enduien més d’una ratllada. Era de pedra, amb una alta barana, i amb una sola volta per on lliscava l’aigua del. A escassos metres el riu era creuat per la via del tren d’Olot, conformant ambdós passos una estampa tradicional del barri que a hores d’ara és totalment esborrada. El tren deixà de passar el 1969 i el pont fou numerat i desmuntat peça a peça a la primeria dels anys setanta, i dipositat al pati d’uns habitatges municipals on espera una destinació digna. Darrerament, hom parlava de reconstruir el pont tal com era abans a algun indret de l’exmunicipi de recuperant així una construcció remarcable sobretot per la seva senzillesa i harmonia de línies.»

2003

:: NARCíS SUREDA i DAUNIS (17·09·2003)
> Informe de l’estat de les restes del , realitzat per l’aparellador municipal de l’Ajuntament de Girona
: «Relatiu a l’estat de les restes de l’antic de, que es troben dipositades en un recinte del Cementiri municipal d’aquell barri i les possibilitats de reconstrucció del pont en funció de les dades fotogràfiques que es disposen provinents de l’Arxiu municipal d’imatges (negatius del fons Sans).»

2008

:: AMICS DE LA UNESCO, AV SANTA EUGèNIA i (Cementiri, 25·02·2008)
> Reflexions per a la identificació dels elements arquitectònics actuals (Cementiri de de Ter) i l’elaboració d’una proposta posterior de reconstrucció

:: ANNA PAGANS (Programa de la Festa Major, 11·09·2008)
> Salutació de l’alcaldessa de Girona a la Festa Major de de Ter 2008
: «(…) I ara toca trobar un emplaçament per al . L’Associació de Veïns ha endegat un procés per fer propostes i des de l’Ajuntament n’esperem els resultats per posar fil a l’agulla i tornar-lo a veure reconstruït. Tant de bo pogués tornar a fer la funció de pont que durant tants i tants anys va fer! (…)»

2009

:: MOISèS JORDI PINATELLA (Revista de Girona, núm. 257)
> Santa Eugènia de Ter, reconstruint la identitat
: «(…) Algunes de les seves reivindicacions històriques -la rehabilitació de l’antiga fàbrica Marfà com a centre cultural, la protecció de les Hortes de i la sèquia, la creació de zones verdes a l’antiga reserva de l’N-II o la reconstrucció de l’antic sobre el riu- són ja una realitat o estan a punt de ser-ho. Assolir aquests objectius ha requerit una intensa tasca de treball intern, reunions interminables amb els responsables municipals i, en alguns casos, mobilitzacions ciutadanes en forma del ja clàssic Fem xi-barri

2010

En construcció…

:: INFO GENERAL SOBRE EL PONT DEL DIMONI
> El (1357), protagonista

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)