/Històries
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dijous, 27 juny de 2019 | 3a Època | Edició núm. 14.025 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

Fotografia del relleu situat a les dovelles de la porta de Can Ninetes FOTO: QUIM CURBETFotografia del relleu situat a les dovelles de la porta de Can Ninetes FOTO: QUIM CURBET
: : Històries > Història del Pla de Ter | 09·09·2011

Relleu de santa Eugènia a Can Ninetes: Santa Eugènia del pebrot; Can Ninetes representa voluntat de permanència, bastió de resistència contra l’oblit

Oriol Ponsatí-Murlà |

A vegades, fent molt pocs passos, es pot caminar molt. El trajecte que va des del Pont de Pedra fins al permet transitar des de la Girona de postal fins a la Girona dormitori, des de les intervencions arquitectòniques dignes de premi fins al caos i la deixadesa urbanística. Aquest mateix itinerari, recorregut ara fa cinquanta anys justos, hauria permès traslladar-se des de la ciutat de Girona fins al poble de sobre l’Horta, poblat per un parell de milers d’habitants, dedicats majoritàriament a la indústria tèxtil i a l’activitat agrícola. Tant una tasca com l’altra haurien estat impossibles sense l’aigua fluvial que regava per totes bandes: el Ter i el, que pràcticament li feien de frontera, i la Sèquia que travessava el municipi. Per a qui no hagi vist i viscut aquella de Ter independent, l’esforç d’imaginar-se-la sempre quedarà curt. Sempre ens restarà, però, com a icona artística d’aquella transformació, l’escultura de l’eugenienc Torres Monsó que ressenyàvem fa poques setmanes en aquest mateix espai, instal·lada al capdamunt de la Rambla i que reflecteix el gest incrèdul i desesperançat de dues dones davant la tala d’arbres de.

Si, un cop al (que no es veu, però hi és), continuem amunt, aviat arribarem a, actualment Centre cívic de. La impressió que causa aquesta masia del segle XVI, a tocar d’una gasolinera i de dos grans supermercats, és d’un contrast majúscul. Can Ninetes representa la voluntat de permanència, un bastió de resistència contra l’oblit. Es manté on és i té l’ús que té gràcies a la pressió dels veïns, que no van permetre que, també aquest signe d’identitat de, fos arrasat i substituït per blocs de pisos. Des de la llinda de la porta principal de, un relleu que representa santa Eugènia fa quatre segles que observa les transformacions del seu poble-barri. Si hem de jutjar per la cara que fa, l’Eugènia no està gaire contenta. La santa va ser martiritzada a Roma a mitjan s. III, per això porta una palma a la mà dreta. A la mà esquerra, en canvi, no s’acaba de saber què hi porta. El lector pot fer les seves pròpies conjectures a partir de la foto que acompanya aquest text. Un gironí molt notable suggeria, fa un temps, des de Twitter, que el que porta la santa és un pebrot. Bé ho podria ser, com els que es cultiven, encara, a ben pocs metres de. I si santa Eugènia fa la mala cara que fa, pot ben bé ser tant pel seu martiri com perquè els veïns d’aquell poble entranyable, ja fa anys que en tenen els pebrots plens d’haver de viure a l’ombra de la Girona guai. [La Vanguardia · Girona]

Oriol Ponsatí-Murlà és editor i professor de Filosofia (UdG) i veí del

:: JAUME FABRE
> El què porta

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)