Què fas aquí parat? Totes les persones tenen una història. Moltes vegades aquestes històries es queden pel camí o se’n perden fragments. Fa exactament un any van considerar invencible una de les persones que ha marcat una història. Una història dins les nostres vides, la d’aquesta ciutat i la d’aquest institut. Recordo la il·lusió que ens feia cantar per a tu, estimat, company i amic Jordi. Són incomptables les vegades que el teu nom apareix en les nostres converses i es forma un silenci perquè tots comencem a recordar moments que vàrem passar amb tu. Fa un any que ens vas deixar i encara no tinc paraules per descriure tot el vaig sentir i vam sentir tots. Corre a estimar! Ens vas deixar molt clar que sense l’amor i l’amistat les nostres vides estan buides i no tenen sentit. Vas aprofitar cada moment per demostrar-ho i crec que no m’equivoco en dir que això ha estat la font de la unió de molts de nosaltres. Estimar-te, com bé saps, és un plaer, amic. És l’única cosa que paga la pena de viure. Per què, què seria de nosaltres sense tot l’amor que ens vas donar? Què seria de nosaltres, Jordi, sense les teves rialles i abraçades? Què seria de nosaltres sense els teus consells i tot el que vas deixar? Seguirem el teu consell. Estimar és la teva solució i també la nostra. I t’ho estàs perdent! Gràcies per estimar-nos, Jordi. Perdrem moltes coses a la vida però no serà pas l’amor que sentim per tu.