Dissabte passat -9 de maig- va tenir una lloc una fantàstica jornada reivindicativa tot plantant flors i plantes a les dues jardineres grans que hi ha a la plaça Santa Eugènia -del Barco- a tocar dels edificis i del comerços de la plaça. Va ser una jornada molt familiar i participativa, on petits i grans s’ho van passar molt bé i tothom es va acabar sentint la plaça molt més seva. Són d’aquelles festes que de veritat fan barri i generen cohesió social [FOTOS]. [MÉS FOTOS AQUÍ]

La plantada reivindicativa estava promoguda per la Mancomunitat de Santa Eugènia·Can Gibert amb el suport organitzatiu de l’Associació de Veïns Santa Eugènia, la Petanca social de la Plaça del Barco, l’Horta Comunitària de la Xarxa cooperativa i Cuinem Juntes d’Escudella Solidària. L’objectiu de la Plantada reivindicativa era, que coincidint amb la inauguració oficial del Temps de Flors al Barri Vell de Girona, mostrar que als barris també és Temps de Flors. Que encara que l’Ajuntament no ho promogui, els veïns i veïnes fem que sigui Temps de Flors a Santa Eugènia de Ter, però també Temps de Faves. I alhora reivindicar el manteniment digne dels espais públics i parcs dels barris. Es van plantar més de 150 plantes, entre ginestes, sàlvies, espígol i romaní i d’altres que van portar famílies i algunes entitats. Es tractava de que cadascú plantés una planta i al costat un cartell expressant una reivindicació o un desig sobre el barri.

Els missatges dels veïns i veïnes

La gran majoria de missatges fan referència a diversos aspectes del barri: “per uns espais cuidats i un barri net”; “volem un barri tranquil on els nens juguin feliços”; “tots som barri, cuidem-lo”; “volem l’horta plena i viva”; “per un barri alegre i familiar”; “per un barri sense racisme”; “un barri digne per a tothom”; “per tornar a tenir el Pont del Dimoni”… D’altres feien referència a aspectes més genèrics però també en relació al barri: “som iguals”; “salut i igualtat”; “salut i treball per al barri”; “per un barri en pau”; “que tots els nens i nenes disfrutin de l’escola, la cultura i l’educació”; “volem més col·laboració”; “per una ciutat verda i compromesa amb el futur”, “a Girona flors, i a Santa Eugènia persones”… Algunes entitats van voler fer la seva aportació simbòlica, com l’Associació de Gent Gran de Santa Eugènia; l’Associació Cultural Cubana; l’Associació Socio-Cultural d’Hondures amb una magnifica palmera i l’AMPA de l’Escola Balandrau amb un ametller”. Fins hi tot va sorgir un coin francès.

Un emocionant record a en Jordi Vilamitjana

Segurament el moment més emotiu va ser quan familiars d’en Jordi Vilamitjana van arribar a la plaça per plantar un roser en la seva memòria, acompanyat per un rètol que deia: “Plantem il·lusió i amor. Petons Jordi”. Van expressar que de ben segur a en Jordi li hagués agradat ser-hi, ja que aquest tipus d’iniciatives populars reivindicatives eren molt del seu estil. La plantada va coincidir amb el primer aniversari de la mort de l’estimat professor i amic Jordi Vilamitjana. Tota la jornada va presidir la plantada el mural on hi havia la fotografia d’en Jordi en el pregó de la Festa Major de Santa Eugènia de Ter i la impactant frase que ens acompanya des del seu comiat i que també figurava en el cartell de la convocatòria, dissenyats i editats per eldimoni.com: Què hi fas aquí parat?, Corre a estimar!. És l’única cosa que paga la pena de viure i t’ho estàs perdent.

Una favada per llepar-se els dits!

Ja cap al migdia, a quarts d’una, es va començar a servir el vermut amb faves a la catalana i un got de vi. Durant la setmana es van collir més de 80 quilos de faves de l’Horta Comunitària de Santa Eugènia. Després, Cuinem Juntes les van esclovellar i divendres a la tarda les van començar a cuinar en dues grans olles. I les van deixar reposar fins dissabte al migdia. Una vegada escalfades de nou es van repartir a la plaça a tots els assistents i col·laboradors. Tothom va expressar que eren molt tendres i bones, que n’hi havia per llepar-se els dits.

El vermut va continuar amb un dinar de traje i una actuació de l’Associació Cultural Cubana. A la tarda es van acabar de plantar les poques plantes que s’havien reservat i es va fer el final de festa. Tot plegat una jornada rodona, alegre i que fa que tothom senti Santa Eugènia de Ter més viva i més seva.