/Els mil i pico
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
divendres, 28 juliol de 2017 | 3a Època | Pla de Ter (Gironès)
Print Friendly

Els mil i pico

: : Esports L'eugenienc del GEiEG Josué Canales fa un temps de 48,21 i es queda a tocar de la final L'atleta grupista Josué Canales -i alumne de l'Institut Santa Eugènia- ha pres part a la primera eliminatòria de les tres que formaven les semifinals de la prova dels 400m del Campionat del Món juvenil d'atletisme, a Kenya. Canales ha aturat el crono amb un temps de 48,21, creuant la línia de meta en quarta posició, cosa…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

Nancy Romero Velásquez guanyadora  de la 1a edició del Nancy Romero Velásquez guanyadora de la 1a edició del "Premi literari juvenil Jordi Vilamitjana" FOTO: IVAN MARTIN MORENO
: : Els mil i pico > Les mil cultures :: creació, llibres, música, artistes > periòdic-e Els Mil i Pico | 04·02·2017

«Els records fan una ciutat», eldimoni.com publica el text guanyador del 1r ‘Premi literari Jordi Vilamitjana’ de Nancy Romero

Nancy Romero Velásquez | Eugenial

Sempre havia cregut que quan s’estima una ciutat és perquè s’hi ha nascut, però estava totalment equivocada. Una ciutat no s’arriba a estimar per si s’hi ha nascut o passat tota la infància i adolescència. Si arribem a emocionar-nos passejant per qualsevol dels carrers que l’envolten, és perquè recordem aquells moments que vam compartir amb alguna persona especial. Per a mi, una ciutat no és l’espai on habita un nombre determinat de persones. Una ciutat, per a mi, està feta de records.

Diuen que Girona enamora, però no és Paris la ciutat de l’amor? Una vegada vaig conèixer una persona que estimava aquesta ciutat més del que m’hauria pogut imaginar. Parlava constantment dels seus habitants, dels seus carrers, de les seves botigues… No hi havia un sol dia en què no em parlés d’aquella ciutat tan tendra. He de reconèixer que en un primer moment em semblava que exagerava, que era impossible estimar tant “unes simples pedres”. La meva sorpresa va ser increïble, quan aquelles simples pedres van començar a produir-me una felicitat tan gran al recordar cada passeig amb aquelles persones que tant han significat per a mi.

Em resulta gairebé impossible descriure amb paraules les sensacions que sento quan passejo pels carrerons estrets, pels ponts, per la Rambla… però sobretot, em resulta molt difícil transmetre amb paraules el que sento per aquesta ciutat.

Una persona molt especial em va recordar que quan s’utilitzava l’expressió Girona m’enamora s’havia d’anar més enllà del Barri Vell i del centre de la ciutat, plena de grans botigues. Girona no acaba a l’estació d’autobusos. Girona enamora perquè cada racó per on hem caminat, on ens hem aturat a prendre un cafè o a esperar alguna persona, significa més que un lloc on hem estat: representa un record que en un moment o altre ens resultarà gratificador.

No vaig néixer en aquesta ciutat, però l’he arribat a estimar com si hi pertanyés des dels meus primers passos. Durant molts anys, per a mi no hi havia més ciutat que el barri de; només passejava pels seus carrers, fins que un dia vaig arribar a l’epicentre de la meva història: el meu institut.

Mai no podré oblidar la primera vegada que vaig entrar a l’Institut, i menys encara quan vaig veure per primer cop l’home que despertaria la curiositat d’una colla de nens. Per a mi, aquesta bella i fantàstica ciutat representa més que un lloc on he pogut créixer. Girona sempre serà per a mi màgica i plena de records, perquè cada carrer em recorda aquella nena que tenia por de confiar en alguna persona, por d’ equivocar-se i por de perdre les persones que més estimava. Una nena que ha aprés a caminar, amb por,sí, però sempre mirant endavant, perquè finalment ha comprès que la vida s’ha de viure cada segon, sense importar si es guanya o es perd. Això ha estat gràcies a algunes persones que viuen en algun racó dels meus records.

Amb l’aprenentatge rebut del meus professors, família i amics, Girona sempre serà per a mi una ciutat bella i amb molts encants. Els records fan més que tornar-nos experiències viscudes: els records fan una ciutat.

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

15 + four =

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)