/Eugenials
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dilluns, 23 octubre de 2017 | 3a Època | Pla de Ter (Gironès)
Print Friendly

Els mil i pico

: : Esports L'eugenienc del GEiEG Josué Canales fa un temps de 48,21 i es queda a tocar de la final L'atleta grupista Josué Canales -i alumne de l'Institut Santa Eugènia- ha pres part a la primera eliminatòria de les tres que formaven les semifinals de la prova dels 400m del Campionat del Món juvenil d'atletisme, a Kenya. Canales ha aturat el crono amb un temps de 48,21, creuant la línia de meta en quarta posició, cosa…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

INFOGRAFIA: JAUME LLORENS (ELDIMONI.COM)INFOGRAFIA: JAUME LLORENS (ELDIMONI.COM)
: : Eugenials > Veïnes eugenials > periòdic-e | 08·03·2017

8-M DIA INTERNAC. DONA TREBALLADORA Frontissa Santa Eugènia de Terés (de Ter és): «Passeig de Núria Terés i Bonet», eugenial!

Mancomunitat Santa Eugènia·Can Gibert | Manel Mesquita en nom de la Mancomunitat
DIBUIX: DAVID PRADAS

DIBUIX: DAVID PRADAS

Argumentari de la Mancomunitat de·Can Gibert adreçat a la Comissió del Nomenclàtor de Girona per a que la nova frontissa de de Ter sigui batejada com a “Passeig de Núria Terés i Bonet. Veïna eugenial, educadora i lluitadora”. [PDF del registre municipal

Núria Terés escrivia a ara fa tretze anys (així ho va recordar el president eugenienc Ramon Macaya el passat dia de Tots Sants a la parròquia de de Ter) que “davant la possibilitat de nous carrers i places penso” –afirmava Terés– “que el veïnat hauria de fer propostes. No s’hi val a queixar-se i enutjar-se davant la precarietat de moltes decisions que no sabem mai qui les acaba prenent. No s’hi val a sentir-nos dir que el ‘poble no sap participar’. Potser ens cal fer sentir la nostra veu, insistent, malaia, creativa, estimadora d’un barri que creix i que no es recorda que les dones el van farcint.” Al text, recordava Terés que en aquell moment només a del Pla hi havia un espai urbà amb nom de dona, “la plaça d’Isabel Vila, sindicalista, mestra i militant republicana, nascuda a Calonge el 1843.”

Núria Terés reivindicava que es “dediqués un carrer a la Leonor Joher. Ella va ser una dona treballadora que va lluitar pels drets dels obrers i les obreres. La seva militància sindical i en moviments d’església com la JOC la van portar a comprometre’s a fons per denunciar i col·laborar en la transformació de la societat. Va viure i treballar pel barri fins que fa quatre anys [1998] la mort se la va endur.” El 8 de Març de 2012, la plaça apareguda allà on hi havia l’antic mercat de -i antiquíssimament la primitiva església del poble- va ser batejada amb el nom de “Plaça de Leo Joher Besalú. Veïna eugenial, militant obrera i veïnal“.

Ara -fa quatre dies- que l’Ajuntament de Girona ha estrenat reglament municipal per al nomenclàtor de la ciutat… amb la Núria anem plegats a estrenar-lo…

Estava a punt de finalitzar el mes de novembre de 2006 quan -el dia 28- a, es reunia per primer cop la comissió tècnica de veïns per al seguiment del disseny de la frontissa de sorgida del procés participatiu. Tres propostes consensuades prèviament en diverses assemblees, reunions, mapes, estudis, etc. eren sobre la taula. Cada alternativa tenia un parell de defensors/res. Eren les aportacions de de Ter a l’Ajuntament de Girona, a l’àrea d’Urbanisme. Amb diferents matisos (consultables tots tres dissenys a) cap proposta recollia un vial (ni de serveis) al bell mig del nou espai un cop urbanitzat. Núria Terés codefensava l’opció A2 que aprofitava en gran mesura els vials existents i només creava el tram que permetés enllaçar-los per donar continuïtat al viari; pel que fa a la resta d’espais lliures, mantenia la mateixa proposta que l’opció A1. I l’opció A3 no situava cap vial en l’espai de la frontissa i demanava la millora de la mobilitat mitjançant l’augment de transport públic.

Núria Terés, en nom de l’Associació de Veïns i com a veïna, va participar activament en aquelles taules i en aquelles assemblees multitudinàries a. La premsa digital i en paper així ho recull, només cal tirar d’hemeroteca, és fàcil. Finalment, per tothom és sabut, aquell primer procés participatiu a la ciutat de Girona se’n va anar en orris i va rebre un premi: en una altra ocasió tornarem al paper i la ploma i ho relatarem, perquè de joans i asses hi ha totes les cases i és bo que se sàpiga.

La veritat és que, actualment, la nova frontissa la pentina una clenxa de quitrà al bell mig, d’una sola direcció i carril, que pensada únicament per a serveis i urgències ha acabat sent utilitzada (cap senyal de trànsit indica el contrari) per tota mena de vehicles per estalviar-se així el semàfor del carrer de les Agudes/plaça del Barco, uns poquíssims metres més endavant.

La nova frontissa de, pura perifèria de Girona, va ser batejada amb traïdoria amb el nom de “Passeig de” (sense l’accent obert) quan estàvem en aquell procés participatiu. Entre els temes que els veïns teníem sobre la taula que aquesta reserva de la N-II no fos un dur vial ràpid per als vehicles que acabés afegint més quitrà al sector i que es carregués les hortes de i Salt, un dels temes era triar el nom d’aquest nou espai. Cap veí no va pensar en el “de”. La popular plaça del Barco ja se’n diu així oficialment, la carretera de fa mil anys que també recull el nom de l’antic municipi del pla del Ter i la “travessera” que ens uneix amb Salt també es diu “de” i la popularment coneguda com a “Rotonda dels Maristes”, també es diu “de”… La imaginació del responsable d’aquella corporació gironina per a·Can Gibert era així de pobre i maldestra: tornar a repetir un nom que ningú no va proposar.

Ara fa poc més d’un any, per la festa major de de Ter de 2015, es va inaugurar informalment la nova frontissa -la vella és la del, oficialment “Carrer del Riu”, de la rotonda de la dels Maristes, passant per la del pont del, fins a la riera de Marrocs, a-. Testimonis d’excepció d’aquella estrena van ser el pregoner de la festa, l’abat de Montserrat i fill del veïnat de la, l’alcalde Carles Puigdemont i futur (ningú no ho sabia, ni ell) president de la Generalitat, i Núria Terés, que va actuar de presentadora de l’abat Josep Maria Soler amb la lectura d’un preciós text ple de tendresa i emotivitat.

Un cop eliminat pel ple de l’Ajuntament de Girona del Pla General d’Ordenació Urbana –el 2011, a iniciativa de Terés– el previst vial sobre les hortes eugenienques i saltenques que pretenia enllaçar aquella frontissa dissenyada des dels despatxos i que creuaria els horts i els aixafaria fins a la Nestlé, aquella beneïda reserva franquista, emprada per aparcar i deixada de la mà de déu i de les brigades municipals, va agafar la forma amb la que ja la fruïm fa un any. Segurament que l’esclat de la bombolla immobiliària va fer la seva feina en no afegir més totxo en el sector, però el que sí és cert és que des de la denúncia de l’AV en forma d’al·legació formal -2001- contra aquell fracassat vial i reivindicant un parc per a un sector especialment densament poblat també va ajudar. Després, amb la Núria tot va venir rodat. I ara ens torna a tocar a nosaltres, ciutadans de peu: fer tot el possible per a que la clenxa motoritzada que transita entre passejants despreocupats i mainada juganera tingui una única utilitat, per als serveis de quatre o més rodes: brigades municipals, policia, ambulàncies, bombers.

La Mamarroca i la Núria

La Mamarroca i la Núria

Permeteu-me que ens fixem amb la Núria en l’escultura de Rosa Serra que habita aquell espai des de 1990, Cossos i formes. Aquesta peça de ciment i polièster, veïna de de Ter des de fa 26 anys, va instal·lar-se al carrer del Turó, quan aquest carrer i el descampat de la frontissa eren un tot desordenat i desendreçat. L’escultura, un tors femení i un de masculí, ambdós despullats, en relleu a la part més elevada que encapçala l’obra, sempre havia estat plena de grafits, bruta, desangelada, oblidada, perduda entre el fang… Escriu l’historiador i periodista Jaume Fabre que al darrere del torsos “una gran peça de formes geomètriques, que combina línies rectes, corbes i cercles serveix per situar els dos cossos en un lloc privilegiat, com si es tractés d’un pòdium”. Orgull de poble igualitari: ha passat més d’un any de la neteja i de la nova ubicació de l’escultura al bell mig de la nova frontissa i els cossos i les formes llueixen com el dia que va sortir del taller de Rosa Serra. Això és el respecte! La Núria ho sabia perquè l’exercia.

Deixeu-me que us recordi que la nova frontissa ens aproxima a les hortes, gràcies a un petit pont ja a tocar amb el veïnat de Salt; que fa amable una carretera de atapeïda de vehicles, impossible, infernal; que en el tram anomenat “Carrer Manuel Viñas Graugés” la mainada més petita pot crear els seus mons amb la banda sonora de la al fons; que en el tram central de la nova frontissa passen coses, que si el mercat de l’intercanvi, que si batalles de rap, que si les vacances eugenials, que si bàsquet i futbol de carrer, que si la festa major o la calma de les tardes tardorenques, que si… que sí! Encara ens estem acostumant a tornar a prendre el carrer i no és fàcil. Acabar de buidar-lo de fresses de cotxes i sorolls de reixes ajudaria. Però estem aprenent, Núria.

No oblidem que la nova frontissa neix i protegeix les hortes, defensades aferrissadament per Terés; continua amb un espai comunitari que és un luxe al bell mig d’un paratge inhòspit generat en anys d’especulació -abans de 1979 i després, també-; enllaça així amb la rotonda que ens agermana amb Salt i que recentment hem vist batejada per Girona com a “Rotonda del Tren d’Olot”, sense passar per cap comissió ni consulta veïnal; i passeja ja en el terme municipal saltenc fregant l’escola Montfalgars i la biblioteca escolar Montfollet -on Terés explicava contes i pertanyia al seu club de lectura-; prop del #BlocSalt que va ser part de l’exemplar “obra social” de la PAH; fent-nos arribar fins al parc hospitalari Martí i Julià on treballava Núria com a professora-tutora de l’Hospital de Dia per a Adolescents amb Trastorns Mentals del Santa Caterina.

Hortènsies de la Rodona FOTO: NÚRIA TERÉS i BONET

Hortènsies de la FOTO: NÚRIA TERÉS

Una parada de la Girocleta no seria sobrera a la nova frontissa: “Estació Núria Terés”, sí ja sé que a la plaça del Barco ja hi ha una… però no podia estar-me de somiar-ho. Penseu-hi. La folraríem de llanetes de mil colors i la mantindríem sexy, de tal manera que més d’un gironí deixaria la màquina -com anomenava la bici en Joan Vendrell- en aquesta estació encara que després hagés de tornar a casa caminant fins a l’altra punta de la metròpoli. Mai no faltarien flors virolades entre les bicicletes allà estacionades. Les veïnes i el veïns, les amigues i el amics mantindríem la primavera eterna. Hortènsies i mimoses no hi faltaran.

Núria Terés hauria xalat amb les primeres atraccions sostenibles que, per aquestes passades fires de, s’han instal·lat a la nova frontissa: cavallets que giraven per l’esforç d’un jove que pedalava al tronc central del tiovivo, autos de xoc impulsats amb els peus, neumàtics i cavalls fets de material reciclat… tot -tret del vial- feia pensar en la Núria. Que torni!

Benvolguda Comissió del Nomenclàtor, serveixi aquest text doncs com a primer argumentari per a que la nova frontissa “Passeig de Núria Terés i Bonet. Veïna eugenial, educadora i lluitadora” sigui una realitat en breu. [PDF del 26·01·2017 del registre municipal]

 

Raonament tècnic

CARTOGRAFIA: GOOGLE.ES/MAPS

CARTOGRAFIA: GOOGLE.ES/MAPS

. S’entén per “Passeig de Núria Terés i Bonet” tot l’espai urbà que encercla el traçat gruixut en blau a la imatge del sector de de Ter limítrof amb la vila de Salt.
. Al nord limita amb el carrer del Costabona i el rec de la i al sud amb la rotonda del Tren d’Olot/passeig d’Olot i el municipi de Salt.
. A l’oest limita amb els números imparells de l’1 al 15 (no hi ha de parells a l’altre costat) del carrer d’en Manuel Viñas i Grauges; els únics dos únics edificis (el 2 i el 4) que porten l’adreça de “passeig de Santa Eugenia”; i la travessera de del municipi veí de Salt.
. A l’est limita amb el carrer del Turó (únicament una banda de vorera, la de Girona, amb aquest nom) i la plaça del mateix carrer del Turó, la qual cosa no entra en col·lisió la proposta amb l’actual numeració dels immobles.
. No té cap sentit “proposar denominar un parc a la frontissa de, al costat del c. Manuel Viñas” [DdG, 04·12·2016] parcel·lant el context urbà.
. S’incorporarien (àrea de Mobilitat) els senyals de trànsit que calguin (especialment un prohibit girar a la dreta, a l’altura de la ctra. Santa Eugènia/nova frontissa; i estudiar les interseccions amb el c. Lope de Vega i el c. Maçana) per tal d’impedir l’accés dels vehicles particulars al nou “Passeig de Núria Terés i Bonet”.
. La reixa que protegeix la pista de futbol de la nova frontissa, està mal dissenyada, aquesta reixa s’ha anat reparant però encara així no s’ha solucionat el problema: cal adequar de la reixa perquè quan les pilotes hi impactin no faci soroll.

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

2 × two =

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)