Aquest matí de dilluns -19 de juny- a l’Escola Santa Eugènia (el Col·legi Groc) es respirava inequívocament l’atmosfera dels finals de curs. Suposo que la calorada d’aquests dies ha col·laborat en recrear aquest ambient de ple estiu o potser després de l’adéu-siau col·lectiu a en Muhamadou divendres passat aquest curs ja no tenia gaires lliçons per a ensenyar i aprendre. Abans però de tancar un curs tan important com aquest, voldria deixar escrites unes lletres d’urgència plenes de gratitud.

Una escola única

L’Escola de Santa Eugènia de Ter va iniciar les classes el mes de febrer de 1936 de manera provisional i, malgrat l’aixecament feixista del 19 juliol, la corporació municipal de Pla de Ter, nom republicà del municipi, l’1 de setembre de 1937 va començar les obres del nou edifici per compte de l’Ajuntament eugenienc donant la feina als obrers en atur i aprofitant les pedres i bigues que es van poder salvar de l’incendi de l’església, bombardejada i cremada recentment. Per aquell temps -3 de març de 1936- fins a finals de curs, arriba a l’Escola per fer les pràctiques de magisteri Ferran Rahola, fill primogènit de l’escriptor i periodista Carles Rahola i Llorens assassinat -afusellat- pel règim franquista a la tàpia del Cementiri de Girona el 15 de març de 1939.

La directora Magda Campistol amb Juan R. Romero i M. Dolors Ponce FOTO: ELDIMONI.COM

Al finalitzar la guerra -l’any 1939- ja es comencen a fer classes a l’edifici nou que acollia també l’Ajuntament, el jutjat i l’església. En Juan Ramón Romero Garganta, fill de mestres i mestre ell, ens explica una insòlita anècdota «jo vaig néixer a l’escola i vaig ser batejat com altres nens a l’església, és a dir a l’actual teatre, menjador, sala d’actes» [Escola Santa Eugènia de Ter 1949-1981. Recull de vivències de Juan R. Romero Garganta, 2015] Amb la distància que dóna el temps podem dir que el fet de construir una escola en temps de guerra fa del Col·legi Groc tot un monument a l’esperança. El curs 2014-15 l’Escola va celebrar el seu 75è aniversari sota el lema des de 1939… gaudim fent escola! Quan aquest matí l’amic Romero -fill del senyor Romero- parlava d’una Escola única treia pit amb propietat, no?…

Dos actes més que únics

Em refereixo al de divendres passat en memòria d’en Muhamadou, alumne de 4t. de primària de l’Escola, que va morir el dimecres -14 de juny- en ofegar-se en un petit estany de la zona dels aiguamolls de les hortes. Un acte emotiu, ple d’afecte i de memòria, amb la música de protagonista principal com a «llengua del món que ens uneix a tots», que va acompanyar solidàriament el dolor de tota la família i la comunitat escolar. Més d’un vam tenir un record per a en Jordi, en Pere i la Núria tres educadors eugeniencs eugenials que ens han deixat en els últims anys que segur que han acollit de seguida en Muhamadou i li estan fent el reforç necessari per tal que acabi el curs sense problemes.

I avui dilluns hem tornat a l’Escola a l’acte ajornat d’inauguració de l’exposició, que a partir del llibre citat del matrimoni Juan R. Romero i M. Dolors Ponce recull la història de l’Escola, i la donació dels plafons al centre escolar per tal que pugui ser compartida per la resta de centres educatius i entitats del poble. Una útil i necessària feina de rescat de la memòria històrica i pedagògica que ens ajuda a entendre d’on venim i del paper que l’educació i els mestres han tingut en el nostre poble.

Enteneu ara perquè qualificàvem aquest curs com un curs molt important?

Aquestes ratlles voldrien ser un sentit i sincer homenatge als protagonistes d’aquest curs que finalitza: escolars, professorat de l’Escola, pares i mares i totes aquelles persones que directa o indirectament treballen i fan comunitat al voltant de l’Escola de Santa Eugènia, esperant que per molts anys continuïn gaudint fent escola.

És la música (lletra de la cançó i la música, escrita i musicada per Beth Riera):

Puc parlar amb tots els nens del món.
Puc saber com estan.
Escolto totes les seves cançons
i sempre ens donem la mà.
Ballem al voltant de la terra
i aturem tots els canons.
Sempre estem en comunicació
hem trobat la solució:

És la música
La llengua del món
És la música
Que ens uneix a tots

És la música
La llengua del món
És la música

Vola damunt de la terra i el mar,
inunda tots els racons
descobrim la felicitat
quan passa pels nostres cors.
Per això, tots els nens de la terra
cantem i ballem tots plegats.
No hi ha fronteres, idiomes, ni races
que ens puguin aturar.

És la música
La llengua del món
És la música
Que ens uneix a tots

És la música
La llengua del món
És la música