Passejant pel nostre barri ens fem un tip de pujar muntanyes: de les Agudes al Puigmal, passant pel Bassegoda i el Montnegre, el Puigneulós i el Montfalgars. Certament la cultura muntanyenca que ens aporten els nostres carrers ens fa més excursionistes, encara que sigui per voreres llambordades i vials enquitranats. I a vegades, quan em ve la consciència vertiginosa de travessar i pujar cims com si res, m’adono de la lleugeresa de la motxilla i de la precarietat del calçat que em mena. Però així i tot, enfilo, aire sa als pulmons, per dreceres i corriols, cap als cims catalans.

No sé si us heu entretingut alguna vegada a repassar els noms dels nostres carrers (el Dicgironari de Pere Cornellà i Quim Cufí us hi pot ajudar). La majoria, com bé sabeu, són de pics catalans però n’hi ha d’altres referits a personalitats de les comarques gironines. Tanmateix un poble amb nom de dona, Santa Eugènia de Ter, no té cap carrer que li faci companyia. Només hi ha, amagada i desconeguda per a molts, la plaça Isabel Vilà i Pujol (sindicalista, mestra i militant republicana, nascuda a Calonge el 1843), engalanada amb gronxadors antiquats i no reglamentaris, reservada a la intimitat d’uns quants blocs de pisos. I no n’hi ha cap més. Que potser no hi ha propostes? Que potser ningú hi ha pensat i els responsables municipals de l’àrea s’han quedat adormits davant d’un atles o d’un mapa de l’Alpina? Però no! S’han obert alguns carrers, s’han fet places noves i se les ha hagut de batejar, però no s’ha pensat en cap dona. Que potser no troben dones il·lustres o significatives? No pot ser!

Davant la possibilitat de nous carrers i places penso que el veïnat de Santa Eugènia de Ter hauria de fer propostes. No s’hi val a queixar-se i enutjar-se davant la precarietat de moltes decisions que no sabem mai qui les acaba prenent. No s’hi val a sentir-nos dir que el «poble no sap participar». Potser ens cal fer sentir la nostra veu, insistent, malaia, creativa, estimadora d’un barri que creix i que no es recorda que les dones el van farcint.

M’avanço amb algunes propostes i obro les portes a noves idees

M’agradaria que el meu barri dediqués un carrer a la Leonor Joher. Ella va ser una dona treballadora que va lluitar pels drets dels obrers i les obreres. La seva militància sindical i en moviments d’església com la JOC la van portar a comprometre’s a fons per denunciar i col·laborar en la transformació de la societat. Va viure i treballar pel barri fins que fa quatre anys la mort se la va endur.

També m’agradaria que el meu barri bategés un carrer amb el nom de l’Emília Xargay. Aquesta brillant artista de traços sobris i dolçor en els colors, va viure gairebé fins a la seva mort a la Rodona. Ens ha deixat un gran llegat i una projecció de radiant façana, eliminada rajoleta a rajoleta per uns hereus ignorants i maldestres.

També fóra un honor per al nostre barri assignar un carrer a la Margarida Xirgu. Aquesta magnífica artista de compromís exaltat i divulgadora dels millors escriptors del segle passat, va viure sis anys de la seva infantesa a Girona, per mirar de recuperar la salut, que sempre tingué delicada. Quina meravella que presidís un carrer ple de sol per retornar-la a una lluentor saludable!

Qui sap si també podríem trobar propostes de dones d’altres cultures, que presidissin carrers com minarets o talaies de diferent paisatge: Fatema Marnissi, Nawal El-Saadawi, Rigoberta Menchú, Graça Machel, Isabel Allende, Vandana Shiva…

Ben segur que entre tots i totes podrem anar recuperant dames insignes, mereixedores d’un record marmori a la façana d’algun dels nostres carrers, places, passatges o carrerons. Caldrà veure si les prioritats dels qui decideixen aquestes insignificants escenes de la vida d’un barri i una ciutat, volen fer constar per a la història i la cultura, imatges de dones companyes de barri de Santa Eugènia de Ter.

Núria Terés i Bonet és veïna de Santa Eugènia de Ter i vicepresidenta de l’AV Santa Eugènia