L’UniGirona ha pensat que és bo per a l’esport de base del bàsquet crear un torneig de categoria infantil durant la Setmana Santa. És una bona idea i, sobre tot, és una bona idea que es vulgui recuperar l’esperit del passat, l’esperit dels seus orígens on el Club Esportiu Santa Eugènia de Ter (CESET), amb gran esforç organitzatiu i econòmic, va ser capaç d’atraure els 16 millors equips d’Europa al Pavelló municipal d’esports de Santa Eugènia de Ter: vuit equips masculins i vuit equips femenins.

És una bona idea ara i ho era abans, tot i que -abans- la junta directiva de l’UniGirona va considerar que -entre altres raons- el torneig no assolia els nivells de qualitat suficient, representava un esforç organitzatiu considerable, econòmicament no generava beneficis, i no estaven disposats a continuar amb un torneig de bàsquet base que portava el nom de Ciutat de Girona.

Ara resulta que aquestes raons no valen, que la qualitat és una cosa relativa: que si els equips que venen la porten, perfecte; i si no la porten, dons s’haurà d’assumir. Que l’esforç organitzatiu, tot i ser considerable no té importància i no ens ha de tirar enrere. Que econòmicament no hi ha problema, perquè si cada equip aporta 400 ó 500 €, segur que alguns euros quedaran, tot i que els equips importants i de màxim nivell esportiu no estan acostumats a anar a torneigs que s’han de pagar.

L’original Torneig Internacional «Ciutat de Girona»

Ara bé, es pot acceptar que el que abans no valia la pena ser considerat, ara sí que paga la pena; ja es diu que és de savis rectificar. El que és poc acceptable és la manca de respecte. El que és inevitable, i no queda menys que dir-ho públicament, és que el cartell del torneig, el suport de comunicació més representatiu del torneig, sigui una clara còpia en la forma i el contingut, del 3r Torneig Internacional Ciutat de Girona que va organitzar el CESET (Club Esportiu Santa Eugènia de Ter). Una còpia que arriba a fer us del logo, de la tipologia de les lletres, del contingut dels missatges, del colors del cartell, però principalment -i ja és greu,-del nom del torneig Ciutat de Girona. Què passaria si el CESET tingués pensat tornar-lo a recuperar i el convoqués? Serien acceptables dues convocatòries iguals de torneig internacional i d’organitzacions diferents dins de la mateixa ciutat?

Estic convençut que el CESET hauria entès perfectament que es fes un torneig internacional amb el nom de Ciutat de Girona en un diàleg de respecte, consideració i bona disposició com el que sempre l’ha caracteritzat. Santa Eugènia de Ter mai va renunciar a tornar-lo a fer en un futur si les condicions o les noves juntes directives ho consideraven adient. El que no es pot fer és no informar ni demanar opinió al CESET, una entitat que va ser fundadora de l’UniGirona, que va cedir incondicionalment tota la secció femenina juntament amb totes les categories preferents i que va cedir els propis tècnics (que ara tenen la màxima responsabilitat) a l’UniGirona.

El bàsquet base gironí és mereixedor d’un torneig d’aquesta categoria; ara bé, el bàsquet base que tan desinteressadament està desenvolupant molta gent també és mereixedor del respecte i consideració que tan reclama l’esport professional de la ciutat de Girona.

Eduard Herrero és expresident del CESET i de l’Uni Girona i veí de Santa Eugènia de Ter