El mur de l’apartheid envolta Betlem completament, la separa de Jerusalem, llunyana només vuit quilometres, però també dels pobles de la seva comarca. El mur, la tanca de seguretat com l’anomenen Nacions Unides i Israel, no segueix la Línia verda, la frontera oficiosa reconeguda per la Comunitat Internacional. La frontera resultant de la guerra de conquesta, la primera neteja ètnica després del nazisme, que el sionistes van endegar contra la població de Palestina l’any 1948.

A l’est de Betlem, un extens territori ha quedat entre la línea verda i el mur. A dins d’aquest territori un grapat de colònies israelianes connectades amb carreteres exclusives per a conductors jueus i quatre pobles palestins -Husan, Battir, Nahalin i Wadi fakin- aïllats de tot i de tothom. Aquests quatre pobles estan entre dos murs. Un és el mur que separa Israel dels territoris ocupats i l’altre, el que els separa de Betlem i Jerusalem.

Anem amb el taxi cap a Husan. La carretera és bona. De sobte, a mà dreta veiem Husan, darrera unes tanques metàl·liques, el conductor ens diu que és perquè els nens tiren pedres als combois de l’exèrcit. Ens desviem per entrar al poble, la carretera,com per art d’encanteri s’ha transformat en un camí selenitic, esta plena de clots.

Anem a visitar a la Dra. Victòria Shukri

És la directora del Centre d’Atenció Primària que els Health Work Comitees (HWC) tenen en aquesta petita població i que dona assistència a tota la població palestina de l’àrea. Els hospitals i centres d’aquesta organització són en realitat la sanitat dels territoris ocupats. Són metges d’esquerres, organitzats per oferir salut a la població, dirigits pel Dr. Maslamani que hem tingut oportunitat de conèixer a Ramallah.

La Victoria és una senyora baixeta, amb una energia que el seu cos no pot contenir i que se li escapa en els gestos, les mirades, l’expressió de les mans quan s’explica, els seus ulls que somriuen. Ens diu que suposa que ja hem parlat amb politics i que devem estar farts de sentir el discurs sobre l’ocupació… nosaltres somriem, segur que ho portem escrit a la cara. Ens parla, doncs, dels pobles a la vora Betlem. Com Husan, estan envoltats de colònies israelianes, aïllats de Betlem i de la resta de Palestina, controlats pels militars i obligats a passar per quatre checkpoints per anar a qualsevol lloc. Ens diu que no poden passar per la carretera que nosaltres hem passat, ja que són palestins. Per arribar als controls passen per pistes de terra entre les oliveres. Ens parla de l’aïllament que això comporta per als habitants de la zona. La conseqüència d’aquest aïllament és que la societat es tanca, es fa més conservadora i tradicional, la religió augmenta la seva influencia, les dones es casen més aviat i per tan tenen menys possibilitats d’estudiar. Els alcaldes són de diferents partits -Hussan i Wadi Fukin són de Hamas; Battir, de Fatah; Nahalin, com Betlem, la governa el Front Popular amb coalició amb Hamas- però la gent no està barallada, no participa del conflicte entre els dos grans partits que sacseja Palestina.

Les metgesses dels HWC estan treballant amb la població femenina sobre els drets humans en les lleis que regeixen a Palestina i que afecten les dones. Les lleis ara són encara dels otomans, o de Jordània, o de les autoritats militars israelianes, o pitjor les tradicionals amb els seus codis d’honor. Ara estan elaborant una llei de salut i que afecta a les dones com a mares. S’ha de tractar dona i política. S’augmentarà la baixa de maternitat de 40 a 70 dies i un any d’excedència i d’altres millores. La Victòria no separa, com fan altres dones, la lluita d’alliberament del poble palestí de la lluita de les dones pels seus drets. No podem esperar a alliberar la nostra terra per a que es reconeguin els nostres drets de dones.

Ens parla de l’augment de casos de càncer entre les dones. Gairebé un 20% de les dones explorades tenen algun tipus de càncer -de mama, d’úter- i també ha augmentat entre els nens. L’estress i la mala qualitat de l’aigua, així com factors mediambientals -els colons llencen les aigües fecals i productes químics a les terres i als pous d’on s’abasteix d’aigua la població- poden ser, per a ella, les causes. Augmenten també les malalties socials -angoixa, insomni, depressió- que molt sovint són causes de desavinences i divorcis dintre les famílies. Moltes vegades les dones van a veure a les metgesses només per desfogar-se parlant.

Es una dona vital. Ens explica que l’estiu passat havia promès als seus fills, en té sis entre sis i divuit anys, que els portaria a la piscina. Ella viu a Betlem i treballa a Husan. Quan va arribar al checkpoints els soldats, uns quinze, no deixaven passar a cap palestí per la carretera 60. Va baixar del cotxe i va anar cap a ells. Els va dir que era de Betlem i tenia de passar. Els va dir que havia promès als seus fills portar-los a la piscina. Va obrir la seva bossa de mà i li va dir al soldat que seguiria endavant, sense donar-li temps per respondre. Va caminar decidida, no es va girar fins cinquanta metres enllà -m’estaven apuntant però no van disparar-.

Agafem el taxi i anem a Wadi Fukin, un poblet encaixonat en una vall entre el mur i la colònia de Betar Llit. Passegem a la vora del riuet que travessa les hortes. Les basses per regar clapegen els camps. Els raïms emparrats fan una ombra fresca. A dalt de la carena, amenaçant, les cases dels colons.

Aquesta zona queda entre el mur i la línia verda, com un altre al nord de Tulkarem. Els palestins d’stopthewall.org diuen que en aquestes zones que queden a l’altre cantó del mur però dins de la Línia verda, terres teòricament palestines però d’impossible accés des dels territoris, Israel i planeja fer zones industrials. D’acord amb països de la Unió Europea i Japó, Israel hi vol construir complexos industrials, fora de les seves fronteres però controlats per ells, per donar treball als palestins. Aquest llocs no estarien sota les lleis d’Israel, i els palestins necessitarien un permís especial per accedir-hi. És a dir, un lloc on les lleis socials no arribessin i on no podessin treballar aquells que l’estat d’Israel no autoritzi. Parlant clar, una mena de Guantànamo laboral. El destí de Wadi Fukin escanyada entre dos murs.

:: VEURE LA CRÒNICA SEGÜENT
> 23 :: Hebron, la ciutat de Hamas
:: VEURE LA CRÒNICA ANTERIOR
> 21 :: En el portal de Betlem, amb la seva gent (3)