L’aportació · Agustí Palau Baquero va recomanar el manteniment del Pont del Dimoni el 1964, en la desviació del riu Güell

La modèstia · “Alguna cosa segurament em va costar més, però no va tenir tanta transcendència com això”

36 anys són els que ha treballat Agustí Palau Baquero a Girona. El doctor en enginyeria de Camins, Canals i Ports per la Universitat de Madrid, era el cap del servei d’Obres i Vies de la Diputació de Girona

La mà de l’enginyer

Agustí Palau Baquero va néixer el 18 de novembre de 1933 a Barcelona. Entre el 1963 i el 1999 Palau va ser cap del servei d’obres i de vies de la Diputació de Girona. Sense voler-ho, també forma part de la història del Pont del Dimoni (1357) de Girona, que ja té l’avantprojecte de reconstrucció –de l’arquitecte Ramon Ripoll– i que l’any vinent podria tenir el projecte de construcció.

Poc després d’entrar a treballar a la Diputació, el juny del 1964 Palau Baquero va redactar, a mà, el projecte de canalització i desviació del riu Güell, que es desbordava massa sovint. Gairebé mig segle després, l’enginyer establert a Girona recorda el projecte que l’Ajuntament li va encarregar. “Llavors a Girona hi havia pocs enginyers de ponts i de camins. Devíem ser quatre o cinc. Ara n’hi ha seixanta o setanta. L’Ajuntament volia fer aquest desviament per tots els problemes que creaven els quatre rius, l’Onyar, el Güell, el Galligants i el Ter. El Ter estava domat pel pantà de Susqueda, però quedaven els altres tres. I em van encarregar la canalització i el desviament del Güell per evitar-ne les inundacions”, recorda Palau Baquero, establert en un pis del centre de Girona amb vistes a l’Onyar.

El protagonista d’aquesta història exposa que el seu projecte de canalització del Güell seguia la llera natural del riu. Els maldecaps consistien a calcular el cabal per prevenir l’obra dels creixements desmesurats del riu, exposa l’enginyer. Inicialment, els tècnics de la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental van pensar que el riu tenia un cabal de 150 m³ per segon, però unes inundacions a Perpinyà van fer que s’ho replantegessin i van ampliar el càlcul fins a 250. El 1970, explica Palau Baquero, “es va fer un estudi més seriós i el càlcul és de 1.250 m³. És impossible que el riu pugui tenir aquest cabal”.

«Valor arqueològic»

Palau Baquero es creua amb la història del pont, del barri de Santa Eugènia i de la ciutat de Girona gràcies a l’últim paràgraf d’aquell informe de desviació i canalització del Güell. En la part final, l’enginyer diu que hi haurà un pont nou, paral·lel a la línia del tren d’Olot, i que rellevarà el Pont del Dimoni, “que serà traslladat al riu Galligants, en la part antiga de la ciutat, pel seu valor arqueològic“. L’enginyer no sap perquè el 1968, quan el pont es va desmuntar, no es va traslladar fins a Galligants i les seves restes van anar al Cementiri de Santa Eugènia.

El periòdic digital eldimoni.com ha batejat Palau Baquero com El senyor de les pedres. L’enginyer, que farà 78 anys divendres vinent, treu importància al que va fer. Assegura que l’obra de conservació de l’antic Pont del Dimoni va ser feina de la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental i que ell només n’havia redactat el projecte.

El 2007 el Col·legi d’Enginyers de Girona va homenatjar Palau Baquero per la seva trajectòria. A la pregunta de què representa el Pont del Dimoni i si hi dóna poca importància respon: “No, no és que fos poc important. Va ser un dels meus primers projectes [1964]. Alguna cosa segurament em va costar més, però no va tenir tanta transcendència com això. Econòmicament, [el pont] era un 5% o un 10% de tot el projecte.” Palau ha treballat per a molts ajuntaments, per a la Diputació de Girona i per a l’Estat. El projecte del Güell, de la salvaguarda del Pont del Dimoni, n’és un entre centenars. [El Punt Avui]

> text de la moció aprovada pel ple de l’Ajuntament del 14·09·2010 [pdf, clic aquí]

> avantprojecte: noupontdeldimoni-1357-2010 [pdf]

> justificacions: noupontdeldimoni-justificacions [pdf]

> text de la moció presentada per les entitats el 17·05·2010 [pdf, clic aquí]