Quan l’enginyer gironí de camins, canals i ports Agustí Palau Baquero va redactar el Proyecto de desviación y encauzamiento del río Güell a su paso por Gerona, el juny de 1964, estava fent història. A la Memoria, en el seu Anejo N. 1 titulat Consideraciones diversas que definen el trazado, los puentes y las coberturas finalitzava el quart apartat, Puentes y cobertura, amb aquest text: “Para el f.c. de Olot se prevé un tramo metálico nuevo ya que el antiguo queda desplazado respecto del cauce aparte de tener una luz insuficiente. Junto al mismo se proyecta un puente para la calle futura que seguirá la línea del f.c.. Este puente tiene además la misión de sustituir al del Diablo, que será trasladado al río Galligans, en la parte antigua de la ciudad por su valor arqueológico.”

Resulta sorprenent que en l’obscuritat de principis de la dècada dels seixanta a Espanya, en plena dictadura, en la grisor de la Girona del moment, un home valent (no se m’acut un altre adjectiu més ajustat) i sensible (no pot ser d’una altra manera) proposés traslladar un pont abans que destruir-lo, amb el cost econòmic que això podria representar. Palau Baquero, així, reverenciava la feina dels primers mestres d’obra i reconeixia el Pont del Diable dissenyat (una paraula massa moderna) del protoenginyer Guillem Granollers, de la vila de Montfullà, contractat pels Jurats de Girona a mitjan segle XIV per arranjar els camins de Santa Eugènia i d’altres vies veïnes del Pla de Girona.

El 2007, el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Girona va premiar un grup de deu enginyers per la seva “brillant trajectòria professional”, Agustí Palau Baquero era un d’ells; i el 21 de maig de 2010, en el decurs de la celebració de Santo Domingo de la Calzada, al Palau de Congressos de Catalunya, va rebre l’homenatge pels 50 anys d’activitat professional de part dels seus companys del Col·legi de Catalunya.

Únicament quatre apunts d’aquesta carrera: actualment és un dels vicepresidents (2010) de la demarcació de Girona dels Seniors Españoles para la Cooperación Técnica (Secot); el 1964-1968, per exemple, va preparar tota la memòria que va permetre l’Ajuntament de Palafrugell emprendre les obres de sanejament urbà i la instal·lació d’una estació depuradora d’aigües residuals; l’octubre de 1972, la Dirección General de Obras Hidráulicas concedia autorització a les obres per aprofitar les aigües subàlvies del riu Llobregat de Muga (Campmany i Agullana) amb destí a l’absteniment de la població la Jonquera ajustant-se al projecte de l’enginyer Palau Baquero; el març de 1973, cobertura d’una part del Galligans, a Girona, i urbanització de la zona que va des de la plaça Sant Pere fins al carrer Sacsimort; el maig de 1973, va ser l’encarregat de redactar el projecte de finalització “de los desagües de aguas pluviales y residuales del Llano de San Juan y del Padró” de la vila de Palamós i, en San Feliu de Pallerols, va dirigir les obres de la portada d’aigües des de la Font Grossa al dipòsit municipal; octubre de 1973, autor del nou pont per a vianants a Santa Eugènia, d’un sol arc i 20 metres de llum, que serà conegut popularment com el Pont de l’Àngel, “un puente de lineas armoniosas y que solucionará los problemas de cruce de peatones en esta barriada. La obra tiene, además de las características técnicas antes citadas y exigidas por la Confederación, una esbeltez y modernas líneas semejantes a las de los puentes sobre el Oñar, aunque sin las dificultades de accesos de éstos. Su situación exacta sería desde la esquina que forman las calles de Tarragona y Doctor Masmitjá (barrio de San Narciso) a la calle Güell”; el 1974, va dissenyar els espigons de la platja de Sant Antoni de Calonge; és coredactor del projecte de Camí de Pardines a Vilaró (Ripollès, 1990); i en representació de la Diputació de Girona, va ser membre (amb Ramon Fina) de la Comissió mixta encarregada d’elaborar l’estudi previ de l’Eix Girona-Lleida via Vic-Manresa, el 1975.

El 13 de juliol de 1968, el fotògraf Narcís Sans recollia en imatges en blanc i negre la concreció de les indicacions de l’enginyer Palau Baquero. No sabem si algun dia arribarem a conèixer la identitat del treballador que, barret de palla al cap, al capdamunt del Pont del Dimoni de Santa Eugènia de Ter (aleshores, població ja annexionada a la Gran Gerona, des del 26 de juny de 1963), armat d’un pic i després de numerar una a una les pedres de l’arc gòtic de 1357, va llegar-nos la responsabilitat de reconstruir-lo, però també estava fent història… i la història continua amb nosaltres.

	FOTO: NARCÍS SANS [13·07·1968]

> text de la moció aprovada pel ple de l’Ajuntament del 14·09·2010 [pdf, clic aquí]

> avantprojecte: noupontdeldimoni-1357-2010 [pdf]

> justificacions: noupontdeldimoni-justificacions [pdf]

> text de la moció presentada per les entitats el 17·05·2010 [pdf, clic aquí]