Fa uns anys una colla d’entitats posàvem el crit al cel perquè l’Ajuntament de Girona no dedicava prou esforços a preservar les Hortes de Santa Eugènia de Ter. Es va configurar un moviment en defensa de les hortes que va treballar intensament per difondre entre l’opinió pública els valors culturals i ambientals d’uns espais agraris amenaçats per l’especulació urbanística.

La feina assolida no va ser poca, i l’esforç de tantes i tantes persones en defensa d’unes hortes tan estimades va culminar amb la redacció d’un pla especial que dignificava l’espai i el blindava (si més no parcialment) contra l’amenaça urbanística que sempre plana en els espais periurbans de les ciutats.

Llavors vivíem en un temps de vaques grasses, en què especuladors, promotors immobiliaris i polítics desaprensius formaven un triangle molt perillós. La seva acció combinada generava uns efectes col·laterals nocius per al territori. Sort en vam tenir, a Girona, que el moviment ecologista va prémer tots els botons de les alarmes, perquè si no en quatre dies ens haurien convertit les hortes en un mar de totxanes i ciment.
Un dels arguments esgrimits pels defensors d’aquestes esplendoroses hortes era que en cas de crisi econòmica i alimentària l’espai podia tenir la capacitat d’autoabastir d’aliments una part del municipi. Llavors semblava una possibilitat força remota. Però vet-ho aquí que han passat uns quants anys, i ara ens trobem immersos en una crisi econòmica profunda de dimensions desconegudes i efectes imprevisibles.

I les Hortes de Santa Eugènia de Ter han augmentat el seu rol d’abastiment alimentari de moltes famílies. Jubilats, pensionistes, aturats… col·lectius febles que pateixen amb més rigor els efectes de la crisi.

Per tant, els horts urbans en les societats contemporànies juguen un paper de primer ordre social i econòmic, més enllà dels seus valors culturals i ambientals. Es fa imprescindible que a Girona ens dotem d’una xarxa d’horts urbans, amb capacitat d’abastir d’aliments a sectors importants de la ciutat, una xarxa agrària protegida i compactada, una teranyina de terres conreades escampada arreu del municipi: Santa Eugènia, Domeny, Les Pedreres, Sant Daniel, Campdorà, Palau… I aquesta xarxa també ha de penetrar amb força a l’interior de la ciutat, recuperant patis i espais esponjats que acullin petites parcel·les cultivables, amb el doble efecte de sanejar ambientalment la ciutat i de subministrar aliments de qualitat a una part de la ciutadania afectada pels efectes nocius de la crisi capitalista.

Jordi Navarro és portaveu de la CUP (Candidatura d’Unitat Popular) i fill d’hortolà de Santa Eugènia