|
De tant en tant m’apropo a les Hortes de de Ter a donar un cop de mà al meu pare, que hi treballa un hortet des que el van prejubilar. He de dir que jo no estic gens acostumat a les feines del camp, malgrat tenir orígens rurals i pagesos això de remenar eines, arrencar herbes, plantar llavors, arrencar cebes i patates i d’altres tasques és una feina que no se’m dóna gens bé.
Però malgrat la meva poca traça haig de dir que és un plaer infinit passar l’estona en un espai tant emblemàtic com aquest, l’aire i el sol, el cant dels ocells, la tranquil·litat, el paisatge… tot plegat serveix per carregar piles i oblidar els mal rotllos diaris.
I xerrant amb els hortolans de la zona he pogut constatar que de vegades les administracions fa ús i abús de la capacitat normativa, fins al punt de fregar l’absurd i el ridícul.
Resulta que el nou Pla especial de les Hortes de de Ter regula la tinença d’animals domèstics en els límits de l’espai. Es prohibeix tenir animals domèstics com ara cavalls, porcs, ovelles… i aviram.
La sorpresa me la vaig endur quan un dels veïns hortolans del meu pare es queixava que l’Ajuntament de Girona volia fer treure les quatre gallines i galls que campen lliurement per alguns dels horts. Així, el característic cant del gall que ornamenta els matins a les hortes ben aviat serà història ja que els tècnics i càrrecs municipals han decidit aplicar fins al límit l’article 23 del Pla especial.
Entenc que cal una planificació acurada de les coses i que la llei és per complir-la però de vegades aquest excés d’intervencionisme porta a situacions esperpèntiques quan no còmiques com és el cas que ens ocupa. I jo aquesta actitud tan bel·ligerant l’atribueixo al creixent procés de desterritorialització que viu la ciutadania urbana. Ens hem desconnectat tant del territori que ja no sabem apreciar els sons característics de l’entorn rural, al menys això és el que crec que ha succeït als tècnics i/o càrrecs municipals que fan la guitza als pobres hortolans.
Jordi Navarro és portaveu de la CUP (Candidatura d’Unitat Popular) i fill d’hortolà de