EL PUNT > Una de les crítiques que sovint s’han fet, per exemple des de CiU, és que l’Ajuntament actua sovint com si fos un promotor immobiliari. És el que ha passat amb la Plaça de toros, on es farà la nova Audiència. El propietari cedeix gratuïtament els terrenys a canvi que es requalifiqui la totalitat del solar i en una part s’hi puguin construir uns 200 pisos. Un procés similar és el que s’ha seguit amb les naus industrials de la carretera de Barcelona -des de la gasolinera fins al bar Cadillac-, que seran una nova zona residencial, després que una immobiliària barcelonina ho hagi comprat en bloc. L’Ajuntament ha augmentat l’edificabilitat permesa a canvi que els futurs propietaris reurbanitzin aquell tram de la via del tren, quan s’hagin acabat les obres per al TGV subterrani. Des de l’Ajuntament sempre s’ha negat que es fomenti l’especulació urbanística, i posen un exemple clar: el solar de les Casernes on es farà la biblioteca i el centre d’art. La qualificació urbanística permetia una zona de dotacions que, a preu de mercat, hauria suposat una venda del solar per un mínim de 3,6 milions. En canvi s’ha optat per un ús públic de tota la parcel·la.

Reinventant els edificis de Girona

A banda de la Catedral i Sant Feliu, Girona té innombrables edificis que, per una raó o una altra, es poden considerar singulars. Alguns d’aquests estan immersos en un procés de reconversió i altres als quals es vol donar el qualificatiu de singulars tot just es comencen a construir o a projectar. És el cas de la biblioteca i el centre d’art que s’ha de fer a les Casernes: es vol fer un concurs públic d’idees perquè l’edifici resultant sigui això, singular. El mateix es pretén amb el trasllat de l’Audiència a la plaça de toros, el de l’Arxiu Històric a Fontajau, el centre cívic de Taialà o l’auditori i palau de congressos de la Devesa, tot i que aquest últim s’està convertint en singular pel temps que duren les obres.

El procés de reinvenció que experimenten alguns immobles públics de Girona comporta un canvi d’usos claríssim. Per exemple, els dos bancs d’Espanya s’han de convertir, un, en un edifici per a l’administració i l’altre, en un que tingui baixos comercials. L’ús de la Marfà tampoc tindrà res a veure amb el seu passat industrial, de la mateixa manera que un cop perduda la utilitat sanitària del Santa Caterina, aquest edifici esdevindrà seu de la Generalitat. En canvi, la Casa de Cultura perdrà la biblioteca principal, serà objecte d’una remodelació però mantindrà el caràcter cultural. Tot aquest procés comportarà la desaparició d’alguns dels edificis, com el mercat de Santa Eugènia o la plaça de toros. D’altres, com la Marfà i l’antic Modern, continuen, després d’anys, amb un futur incert. [El Punt]