/Actualitat
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dijous, 01 octubre de 2020 | 3a Època | Edició núm. 14.487 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

FOTO: JORDI SOLER [EL PUNT]FOTO: JORDI SOLER [EL PUNT]
: : Actualitat > 2005 :: Retalls de premsa | 27·06·2005

L’ombra de l’especulació immobiliària

David Brugué |

EL PUNT > Una de les crítiques que sovint s’han fet, per exemple des de CiU, és que l’Ajuntament actua sovint com si fos un promotor immobiliari. És el que ha passat amb la Plaça de toros, on es farà la nova Audiència. El propietari cedeix gratuïtament els terrenys a canvi que es requalifiqui la totalitat del solar i en una part s’hi puguin construir uns 200 pisos. Un procés similar és el que s’ha seguit amb les naus industrials de la carretera de Barcelona -des de la gasolinera fins al bar Cadillac-, que seran una nova zona residencial, després que una immobiliària barcelonina ho hagi comprat en bloc. L’Ajuntament ha augmentat l’edificabilitat permesa a canvi que els futurs propietaris reurbanitzin aquell tram de la via del tren, quan s’hagin acabat les obres per al TGV subterrani. Des de l’Ajuntament sempre s’ha negat que es fomenti l’especulació urbanística, i posen un exemple clar: el solar de les Casernes on es farà la biblioteca i el centre d’art. La qualificació urbanística permetia una zona de dotacions que, a preu de mercat, hauria suposat una venda del solar per un mínim de 3,6 milions. En canvi s’ha optat per un ús públic de tota la parcel·la.

Reinventant els edificis de Girona

A banda de la Catedral i Sant Feliu, Girona té innombrables edificis que, per una raó o una altra, es poden considerar singulars. Alguns d’aquests estan immersos en un procés de reconversió i altres als quals es vol donar el qualificatiu de singulars tot just es comencen a construir o a projectar. És el cas de la biblioteca i el centre d’art que s’ha de fer a les Casernes: es vol fer un concurs públic d’idees perquè l’edifici resultant sigui això, singular. El mateix es pretén amb el trasllat de l’Audiència a la plaça de toros, el de l’Arxiu Històric a Fontajau, el centre cívic de Taialà o l’auditori i palau de congressos de la Devesa, tot i que aquest últim s’està convertint en singular pel temps que duren les obres.

El procés de reinvenció que experimenten alguns immobles públics de Girona comporta un canvi d’usos claríssim. Per exemple, els dos bancs d’Espanya s’han de convertir, un, en un edifici per a l’administració i l’altre, en un que tingui baixos comercials. L’ús de la Marfà tampoc tindrà res a veure amb el seu passat industrial, de la mateixa manera que un cop perduda la utilitat sanitària del Santa Caterina, aquest edifici esdevindrà seu de la Generalitat. En canvi, la Casa de Cultura perdrà la biblioteca principal, serà objecte d’una remodelació però mantindrà el caràcter cultural. Tot aquest procés comportarà la desaparició d’alguns dels edificis, com el mercat de o la plaça de toros. D’altres, com la Marfà i l’antic Modern, continuen, després d’anys, amb un futur incert. [El Punt]

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)