Veïnes i veïns, amics i amigues, el Museu d’Història de la ciutat de Girona -per Fires- ha muntat una exposició sobre el pla del Ter i l’aigua: La Girona de l’aigua > www2.girona.cat/ca/firesdesantnarcis

FOTO: ELDIMONI.COM

L’expo -com recullen les imatges del muntatge que va publicar en exclusiva mundial eldimoni.com– la presideix una enorme i reconeguda fotografia (1919) de Valentí Fargnoli de l’antic pont del Güell del camí vell de Santa Eugènia de Ter i inclou 10 de les pedres originals, de les més de 100 dovelles conservades a Mas Xirgu, del pont del Dimoni,  la numeració pintada per indicació de l’enginyer Agustí Palau Baquero a les pedres queda a la part de darrere i no són visibles els números [la imatge superior que té una piscina blava davant és per omplir-la d’aigua]. 

Segons descriu -el 2001- Mn. Joan Valls, rector de la parròquia de Santa Eugènia, la dovella (avui se’n conserven en bon estat 101, al magatzem municipal de Mas Xirgu, més diversos fragments de les lloses) del pont del Dimoni, la núm. 111 —primera pedra simbòlica de la nova església de Santa Eugènia de Ter i instal·lada al vestíbul d’entrada, a Can Gibert del Pla—, pesa aproximadament 130 kg/u.

FOTO: ELDIMONI.COM

Selfie amb el pont fent clic aquí

La inauguració de l’exposició La Girona de l’aigua va tenir lloc lloc el passat dissabte -29 d’octubre- a les 12.30h del migdia al Museu d’Història del carrer de la Força, 27 (molt a prop de la Catedral, darrere el bar L’Arc). Un grup prou representatiu de veïnes i veïns, amics i amigues del pla del Ter (Santa Eugènia, Can Gibert, Sant Narcís) van assistir a la inauguració de l’expo amb les seves samarretes (AV Santa Eugènia de Ter, Dimonis de Santa Eugènia, Banc del Temps Pont del Dimoni, CESET, Papaya Jam, AEPCFA, Guerrilla Comunicacional, Mancomunitat, eldimoni.com, etc.) i s’han fet una selfie plegats amb “les nostres pedres” i les han acaronat [clic aquí].

Elvis Mallorquí explica a FemGirona.cat
i tradueix del llatí el contracte de 1357
per a la construcció del pont

El santnarcisenc Quim Curbet descriu així el pont del Dimoni

“Primer van ser els rius i després els ponts. Concretament parlant, en aquest cas, diríem que primer fou el Güell i després el pont del Dimoni. El Güell és un riu modestíssim que neix entre les pedres ennegrides de l’antic volcà d’Aiguaviva i que es barreja amb les aigües del Ter a l’altura del pont de Fontajau. Entre una cosa i l’altra amb prou feines té temps de passar per la plana de Santa Eugènia, deixant, això sí, un profund solc en la terra. Per salvar aquest important obstacle, Guillem Granollers de Montfullà va construir l’any 1357 un pont menut i encorbat, que fou utilitzat habitualment per pedants i carreters durant 611 anys, fins que la febre asfaltadora, que patí aquest país en els anys 60 del segle passat, va relegar-lo definitivament al bagul dels trastos vells. El pont fou desmantellat [1968] i algunes de les seves pedres [més de 100 dovelles] s’han guardat des d’aleshores en un racó del cementiri de Santa Eugènia de Ter.” [actualment al magatzem municipal de Mas Xirgu] > per seguir llegint clic aquí…

Més documentació del pont del Dimoni a pedresdegirona.com  

> www.pedresdegirona.cat/pont_dimoni.htm

Tota la informació del pont del Dimoni a eldimoni.com 

> http://www.elpontdeldimoni.com