La Plataforma en defensa de les Hortes i les Ribes del Ter exposa:

Hem analitzat el Pla especial de les Hortes de Santa Eugènia de Ter, actualment a exposició pública. El Pla ha estat redactat sense comptar amb la opinió dels usuaris de l’espai, en cap cas es pot realitzar un planejament d’aquest tipus, el qual afecta a centenars de persones, sense ni tan sols consultar-los prèviament; el text presentat no ens sembla adequat a la realitat de les Hortes de Santa Eugènia de Ter, per això volem presentar-hi les següents al·legacions:

– La Sèquia Monar queda fora de l’àmbit del Pla especial. És totalment incomprensible aquesta exclusió ja que només la gestió de la sèquia pot garantir la preservació de les hortes i del Parc Fluvial. És insuficient doncs la catalogació de la sèquia dins la clau ‘D’ en el Pla General, ja que aquest no estableix criteris de gestió.

A més aquesta exclusió contradiu el Pla General, el qual diu, en l’article 260, referent a les Hortes de Santa Eugènia, que s’ha de “mantenir la xarxa primària i secundària de recs”. Cal no oblidar que l’únic rec primari de l’espai és la Sèquia Monar, la qual porta l’aigua des del riu Ter, i d’on, a partir dels ulls, deriven les regueres secundaries, i així successivament.

– La creació del parc urbà previst, definit com a ‘C4a’, no correspon a allò establert al Pla General, ja que si bé preveu la creació d’un “parc paral·lel a la sèquia” no diu a quina banda i aquest estableix que pel conjunt del Parc Agrícola, ‘C4’, l’ús dominant serà l’agrícola i seran compatibles els de lleure i cultural “sempre que estiguin vinculats estretament a les activitats agràries”. Quedi clar doncs que en cap cas el Pla General permet fer-hi un parc urbà tipus ‘C1’.

No és correcte traslladar a les hortes el problema de massificació urbanística del nucli de Santa Eugènia de Ter. Aquests problemes han de quedar resolts dins el mateix nucli urbà, d’altra manera no se’n garanteix la solució.

En els darrers anys s’estan promovent actuacions urbanístiques a la zona que van en la direcció contrària de l’esponjament del barri, ens referim a la pèrdua del solar de Serra & Mota, la reconversió d’aquest en zona verda hagués permès millorar sensiblement la situació, la decisió de construir-hi habitatges l’agreujarà, i a la urbanització Marfà, on s’ha perdut espai verd a favor de noves edificacions. Però actualment encara queden possibilitats sense haver d’enderrocar blocs de pisos, l’edifici del Mercat de Santa Eugènia i la reserva de sòl per a la Frontissa de Santa Eugènia són llocs idonis per ubicar-hi aquests espais verds.

Les hortes ja són en sí una zona verda, no és cap millora ubicar-hi un passeig i en canvi si una pèrdua important en capital social i una agressió més al conjunt patrimonial de la Sèquia Monar. La urbanització d’aquest espai és contrari a la pròpia filosofia expressada en el Pla especial.

La no concreció de l’execució del parc també perpetua indefinidament la manca de zones verdes al casc urbà de Santa Eugènia de Ter, qüestió urgent a resoldre.

El contacte dels horts amb la sèquia és bàsic per preservar el seu incalculable valor històrico-cultural, 1.200 anys d’història s’ho valen, la raó de ser de la sèquia és l’agricultura i la indústria, trencar aquesta unitat és desvirtuar totalment i gratuïta la seva funció i eliminar el millor exponent interpretatiu de la conformació de Salt, Santa Eugènia de Ter i el Mercadal.

– En un espai com el corredor del Ter, sotmès a una pressió humana tant important (àrea urbana de 130.000 habitants) i tant retallat pels plans urbanístics anteriors, la pèrdua d’un sol pam més de terreny representa una gran càrrega hipotecària. La difícil situació de la zona, amb evidents limitacions de desenvolupament dels processos ecològics que li són propis, no s’ho pot permetre de cap manera.

És inacceptable presentar a més la seva urbanització parcial com la garantia de preservació de la resta del paratge. La urbanització del Parador del Güell i altres espais pot significar la viabilitat econòmica de les pretensions de l’Ajuntament de Girona, però alhora la inviabilitat del manteniment dels valors a protegir.

– Mantenir la possibilitat de traçar un vial per sobre les hortes no només és contrari a l’esperit del propi Pla especial sinó que reflecteix el poc entusiasme del consistori envers la conservació de l’espai. Existeixen alternatives de mobilitat per donar sortida cap al nord al creixement del sud de Salt i nord de Vilablareix (com se’ns ha dit reiteradament des de l’Ajuntament que era la funció del vial de les Hortes de la Frontissa de Santa Eugènia).

– El Pla especial no fa cap referència a la futura inclusió d’almenys parts de l’àmbit a la Xarxa Natura 2000, qüestió que en determinarà els usos i gestió, i per tant caldrà adaptar-lo d’aquí a poc temps.

– Pel que fa al tractament de les zones objectiu del Pla especial trobem que la inconcreció de la molts aspectes no garanteix el futur dels espais de ribera i de les hortes. No estem d’acord en alguns termes que expressa i n’hi trobem a faltar d’altres de vital importància.

– Gran part de la normativa i de les actuacions previstes no tenen una argumentació tècnica que les justifiqui.

– El text expressa també contradiccions i hi apareix una regulació d’aplicació al terme de Salt que no entenem. Ens sembla una declaració de bones intencions molt redundant i poc pràctica. En alguns casos ni tant sols l’apartat de normativa recull un articulat on es detalli de forma clara què es pot fer i què no.

– Les hortes són un espai agrícola amb un ecosistema associat lligat a l’activitat tradicional del paratge. La biota pròpia d’aquestes zones és singular i diferent de la que es desenvolupa en espais veïns, ja siguin cultius de secà o boscos de ribera. Cal preservar aquest ecosistema per facilitar la gestió agrícola i alhora per assegurar el manteniment de la biodiversitat del corredor del Ter a l’àrea metropolitana del Gironès. La conservació d’aquesta biota depèn de la conservació dels usos històrics, considerem que les transformacions de les hortes proposades desestabilitzaran aquest ecosistema a protegir fins al punt de comprometre la pervivència d’algunes espècies.

– És convenient fer una gestió del paisatge de les hortes encaminada justament a preservar les seus valors culturals, històrics i mediambientals. Algunes actuacions proposades, com ara l’eliminació dels canyars no només suposarien la transformació del paisatge de les hortes sinó que ho farien en detriment dels valors culturals, històrics i mediambientals.

– Els principals reservoris de biodiversitat de les hortes són els marges, els recs, els arbres aïllats i els guarets, ja que permeten el manteniment d’unes comunitats d’éssers vius diverses que interactuen amb el conjunt de l’espai, reduint el risc de proliferació de plagues als conreus i per tant la necessitat d’utilització de pesticides. El Pla especial és contradictori en aquest sentit ja que proposa transformar els actuals conreus de les hortes cap a explotacions d’agricultura biològica i alhora preveu l’eliminació dels guarets (expropiant-ne les terres), dels marges alts (inclosos els canyars) i la reducció de la diversitat d’arbres presents.

– La gestió mediambiental d’unes hortes té dues vessants complementàries d’una banda la preservació de la biodiversitat, tant de la natural associada com de la de les pròpies plantes cultivades, i de l’altra la facilitació de les tasques agrícoles. En aquest darrer sentit ha d’anar encaminada a potenciar aquelles espècies útils per a l’optimització de l’agricultura. Cal doncs orientar les actuacions a afavorir els amfibis, rèptils, eriçons, ocells insectívors i depredadors i insectes depredadors, alhora que cal evitar la proliferació d’insectes fitòfags, cargols, rosegadors i ocells granívors i frugívors. El Pla especial no contempla aquestes qüestions més enllà d’una genèrica consideració cap als amfibis.

– La construcció d’un parc urbà, en l’àmbit de la Clau ‘C4a’, o de la Frontissa de Santa Eugènia comportarien un greu afectació sobre la biodiversitat de l’espai, ja que disminuirien l’hàbitat disponible, aïllarien les poblacions naturals i constituirien nous focus d’introducció d’espècies forànies.

– Constitueix una bona mesura la previsió de soterrament de les línies elèctriques, però creiem que caldria ser més explícit i acotar els llocs pel seu traçat per tal de reduir l’afectació de les hortes.

– L’opció escollida per al tractament de les aigües residuals domèstiques produïdes dins l’espai no ens sembla el més adient ja que obliga al trasllat d’aquestes (buidat de les fosses sèptiques), caldria preveure alguna opció més sostenible, que no traslladés el problema a una altra zona, existeixen sistemes que ho permetrien i alhora potenciarien la biodiversitat de les hortes.

– Establir d’entrada la obligatorietat de l’agricultura biològica no ens sembla la millor manera de popularitzar-la entre els usuaris, més aviat hem detectat fortes reticències en aquest sentit. És important però regular l’ús de pesticides. En aquest sentit proposem regular les funcions del tècnic agrícola de què es preveu dotar l’espai i establir zones d’exclusió de pesticides.

– La regulació de la vegetació que es fa al Pla no respon a les seves pròpies expectatives. A la zona d’hortes d’una banda diu que s’eliminaran espècies al·lòctones i d’una altra prohibeix la tala de qualsevol espècie arbòria; a més dóna una llista d’espècies autòctones a plantar n’apareixen de forànies i fins fortament invasores a la zona i en manquen d’altres lligades tradicionalment a les hortes. Pel que fa al Parc de la Sèquia Monar també recomana espècies amb l’argument de què “s’avenen més a les necessitats de l’entorn” les quals, si bé són autòctones de Catalunya, no creixen als espais naturals veïns, ja que són pròpies de dominis vegetals diferents.

– En les actuacions definides en l’àmbit de la Clau ‘C5’, i en concret els aiguamolls del Parc Fluvial i Deveses, no es separa físicament els sistemes d’aigües permanents i temporals, per tant facilita la interacció de la fauna aquàtica pròpia dels cada ambient, això perjudicaria la d’aigües temporals i podria comprometre especialment la reproducció dels amfibis. Tampoc preveu mesures per garantir i facilitar la permeabilitat entre el Parc Fluvial i l’espai d’hortes per tal de potenciar-ne la biodiversitat.

– Al Pla existeixen una sèrie de normes i actuacions aparentment inofensives però que poden significar una desestructuració de l’activitat a les hortes que pot derivar en un mal irreparable a la vida dels horts. Ens referim als canvis previstos en els models de recs i camins i a la homogeneïtzació del tipus de barraques i tanques.

Les Hortes de Santa Eugènia de Ter han de continuar tenint essencialment la funció de terreny agrícola de regadiu i per tant cal que el Pla Especial que en regeixi els usos ho faci per tal de facilitar el manteniment d’aquesta activitat.

Hi ha una sèrie de prohibicions: construcció de tanques i barraques, tinença d’animals, aplicació d’adobs durant l’hivern… que en ser taxatives impedeixen una gestió coherent de les Hortes, cal desenvolupar una reglamentació que contempli els diferents casos i s’adeqüi a la realitat.

– La homogeneïtzació de les barraques no s’ajusta a la realitat ja que les necessitats dels diferents usuaris tampoc són homogènies.

– El Pla especial no preveu què passarà amb els recs que actualment desguassen al riu Güell, qüestió important tenint en compte la previsió d’urbanització del sector de les Hortes de Santa Eugènia de Ter que limita amb l’avinguda Tarradellas.

– El cabal d’aigua circulant, qüestió essencial en una zona agrícola de regadiu, no ha estat tingut en compte d’una forma seriosa. D’una banda es diu que s’intentarà que el cabal màxim de la Sèquia Monar augmenti fins els 4 o 5 m³/s, objectiu totalment impossible, l’actual concessió de la Sèquia és de 3 m³/s igual que el cabal mínim del riu Ter al seu pas per Girona, cosa que sovint s’incompleix, així per exemple, durant el darrer mes, el cabal del Ter al seu pas per Salt ha estat inferior a 1 m³/s, ens preguntem d’on es vol treure l’aigua per arribar als valors previstos, si ni tan sols dessecant el Ter n’hi hauria prou. D’altra banda al Pla especial no consta el cabal necessari pel manteniment de les zones humides del Parc Fluvial. Per facilitar el regadiu cal una millor gestió del sistema de comportes de la Sèquia Monar, però la quantitat d’aigua que hi passa és suficient.

– El Pla preveu la “constitució de la comunitat de regants i usuaris de la Sèquia Monar, amb la finalitat d’assumir el manteniment de la sèquia, de la xarxa de regadiu i de la gestió de l’aigua”, això es contradiu amb altres afirmacions: la “Xarxa bàsica (de recs), (…) seran mantinguts i conservats per l’Ajuntament de Girona, i aquella Xarxa secundària (…) per part dels hortolans i usuaris, a través de l’Associació d’Usuaris de les Hortes de Santa Eugènia”. El Pla especial genera confusió entre els termes “comunitat de regants i usuaris de la Sèquia Monar” i “Associació d’Usuaris de les Hortes de Santa Eugènia” ja que no les defineix. Quedi clar que el manteniment de la Sèquia Monar és inassumible per part dels hortolans.

– A banda del rec per goteig existeixen altres tècniques que permeten reduir l’ús d’aigua, cal dons preveure-les.

– La ubicació dels contenidors només als límits externs de les hortes dificultarà la seva utilització, la qual és important fomentar.

– L’eliminació dels canyars seria una mesura de conseqüències molt greu envers la gestió de les hortes.

– La prohibició d’utilització de transgènics, totalment imprescindible si es vol fomentar la implantació de cultius ecològics, no va acompanyada d’una previsió de mesures de control.

– El Pla especial no contempla normativa d’aplicació als visitants, l’afluència de públic és una qüestió a regular ja que sovint no es respecten els cultius ni l’activitat dels hortolans.

– Per tal de reduir el desorbitat ordre de magnitud de la inseguretat a les hortes (un 85% dels hortolans han patit robatoris o agressions segons fonts oficials) el Pla preveu el tancament de l’espai a la nit, però no concreta com es durà a terme ni tampoc contempla altres mesures.

Per tot plegat sol·licitem

– La reforma del text actual sota els principis d’assegurar la pervivència de l’agricultura i les funcions ecològiques de l’espai, així com potenciar-hi la biodiversitat i el desenvolupament social; tenint en compte les directrius de la Xarxa Natura 2000. Ens brindem a col·laborar amb l’Ajuntament de Girona per tal d’aconseguir-ho.

– La incorporació al Pla especial d’un estudi paisatgístic, un estudi d’impacte ambiental, un informe del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i un informe de l’Agència Catalana de l’Aigua que avalin la normativa i actuacions previstes.

– La inclusió del conjunt patrimonial de la Sèquia Monar dins l’àmbit del Pla especial de les Hortes de Santa Eugènia de Ter.

– La concreció de quines actuacions es preveuen en la totalitat del polígon ‘C5’.

– L’eliminació de l’actual Clau ‘C4a’. Proposem, grafiat al mapa adjunt [pendent de publicar], la creació d’un passeig central vertebrador de l’espai (en verd) que uneixi el casc urbà de Santa Eugènia de Ter amb el carril bici Girona-Olot i el futur Parc Fluvial, unint els diferents equipaments amb un traçat per l’actual camí interior al Vivers Municipals. La destinació dels terrenys afectats per la Frontissa de Santa Eugènia entre el passeig d’Olot i la Sèquia Monar com a Parc Urbà (en verd). La creació d’un parc de lleure i cultura als actuals terrenys abandonats a l’extrem sud-est de l’espai (en verd). I l’adequació dels camins propers al casc urbà per a facilitar el passeig i el descans (en groc). Aquestes actuacions facilitarien la integració del conjunt de l’espai a la ciutat sense perjudicar les hortes existents.

– Una instància expressa de què l’Ajuntament vetlli per a l’esponjament del casc urbà de Santa Eugènia de Ter, per tal de solucionar la greu manca de zones verdes al sector i evitar falses expectatives en l’espai d’hortes.

– L’aposta per garantir la comunicació nord-sud per la banda oest de l’àrea metropolitana a través de l’AP7, ampliant-ne el nombre de carrils, construint l’accés a Domeny, garantint la gratuïtat del tram i adoptant totes les mesures de reducció d’impacte necessàries. Així doncs cal eliminar la possibilitat de construcció de la Frontissa de Santa Eugènia de Ter i, amb ella, tota possibilitat d’esquarterar el corredor del Ter.

– La inclusió els terrenys sense ús agrícola a la borsa de lloguer d’horta prevista. En l’actualitat això permetria allargar la zona d’horta de lloguer que apareix al Parador del Güell al Plànol 12 fins la Sèquia Monar.

– L’eliminació dels elements cridaners i antiestètics, és a dir els no integrats en l’entorn rural, al Pla mal anomenats “de degradació i marginals”, establint uns criteris d’actuació subjecta a un projecte previ i posterior llicència municipal. Això permetria regular-ho sense limitar la creativitat i evitar la pèrdua de la diversitat característica del paisatge de les hortes i a protegir, tal i com també recull el Pla especial.

– Canviar els criteris d’actuació unitaris eliminant l’obligatorietat d’instal·lar un sol tipus de barraca i tanca i flexibilitzant els gàlibs per a la seva ubicació, buscant una resposta personalitzada a cada necessitat.

– Pel que fa als camins i recs cal també estudiar cada cas particular i actuar en els casos en què es trobin malmesos, abandonant els models de recs i camins que es proposen al Pla, ja que no es corresponen a la realitat de les hortes de Santa Eugènia de Ter.

– Que la gestió mediambiental en l’àmbit del Pla especial s’encamini vers la optimització de la gestió agrícola.

– El Pla especial ha d’incorporar la protecció especial dels marges alts, els safarejos i els connectors dels recs, així com promoure la diversitat de cultius i els guarets.

– Mantenir marges d’entre 1 i 1,5 metres a cada banda dels recs principals, antigament existents per facilitar el pas de corriols pel manteniment i l’accés per prendre aigua. Aquests marges permetrien també potenciar la fauna útil.

– Establir l’exclusió de l’ús de pesticides pel manteniment dels marges (camins, recs…).

– Que les condicions a establir per la tipologia de tanques admeses inclogui l’obligatorietat d’estar aixecades almenys 20 cm del terra, tenir una alçada màxima de 1 metre, estar situades a la part interna del marge respecte la finca i, en el cas de les tanques de rierencs, incorporin passos de fauna i cavitats per a refugi i cria de la fauna.

– Que es prevegi la instal·lació de llocs de cria per a la fauna als edificis existents.

– Que entre les funcions del tècnic agrícola figuri especialment l’assessorament constant en prevenció de plagues.

– Que el soterrament de les línies elèctriques es faci pels propis camins.

– Que les aigües residuals dels habitatges i equipaments es realitzi a mitjançant parcel·les plantades de canyís segons el model desenvolupat per la Universitat Politècnica de Catalunya i el CSIC en col·laboració amb el Consorci d’Aigües del Besòs. Aquest consisteix en una bassa impermeabilitzada on hi ha una capa de grava de 30 cm de gruix, per on circulen les aigües negres, i on es planta canyís; la seva superfície ha de ser de 5 m² per habitant. L’aigua sortint ja és apta pel seu abocament a les regueres. En tractar-se d’un sistema cobert no desprèn males olors, cada habitatge/equipament requeriria d’una bassa de mida reduïda i els canyissars permetrien incrementar la biodiversitat de les hortes. O bé seguint altres mètodes semblants, sempre preveient la depuració de l’aigua residual en el lloc de producció.

– Que es garanteixi i faciliti el funcionament del Parc Fluvial com a zona natural i la seva permeabilitat amb l’espai d’hortes.

– La substitució del llistat de les plantes permeses als marges de les hortes per aquesta altra: Aladern (Rhamnus alaternus), arç blanc (Crataegus monogyna), sauqüer (Sambucus nigra), lledoner (Celtis australis), vimetera (Salix viminalis), freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), alzina (Quercus ilex), roure martinenc (Quercus humilis), saule (Salix alba), om (Ulmus minor), parra (Vitis vinifera) i qualsevol varietat d’arbre fruiter. I que en les tanques entre parcel·les d’horta s’autoritzi qualsevol mena d’espècie aromàtica o medicinal de menys d’1 m d’alçada. I s’afegeixi que per qualsevol altra espècie existent n’avaluarà la idoneïtat una comissió mixta entre els usuaris i l’Ajuntament, amb la prohibició expressa de les tuies (Thuja sp), el xuclamel japonès (Lonicera japonica), la vinya verge (Parthenocissus sp), la troana (Ligustrum lucidum) i l’evònim japonès (Evonymus japonica).

– Que pel Parc Fluvial s’especifiqui que l’espècie Ulmus sp. es refereix a Ulmus minor.

– El desenvolupament d’una reglamentació que contempli els diferents requeriments dels usuaris en la construcció de barraques i que aquesta vagi en funció de la superfície conreada i estigui basada en les necessitats particulars i integrada en l’entorn rural, sotmesa a avaluació per part d’una comissió mixta entre l’Ajuntament i l’Associació d’Usuaris. Que d’aquesta reglamentació en desaparegui la obligatorietat d’un model únic, de la seva alineació, de guardar una distància mínima de 5 metres respecte els camins i de plantar-hi un arbre al costat.

– El desenvolupament d’una reglamentació referent a la tinença d’animals que l’autoritzi vinculada als masos, que diferenciï entre bestiar gros, aviram i animals de guarda i companyia i que autoritzi i limiti les instal·lacions auxiliars per aquest ús en funció de la superfície de la finca.

– El desenvolupament d’una reglamentació per als visitants de l’espai.

– Que quedi clar que la prohibició d’aplicació d’adobs durant l’hivern és només per aquells horts no conreats durant aquesta temporada i en cap cas pels hivernacles.

– Que es prevegi el destí de l’aigua que actualment desguassa al riu Güell a través del recs del sector del Parador del Güell.

– El càlcul del cabal d’aigua necessari pel manteniment dels aiguamolls del Parc Fluvial i se’n faci una previsió d’abastiment.

– La diferenciació clara i la concreció de quins han de ser els membres de la Comunitat de Regants i Usuaris de la Sèquia Monar i de l’Associació d’Usuaris de les Hortes de Santa Eugènia. Aquesta definició ha de deixar clar que la Comunitat de Regants i Usuaris de la Sèquia Monar ha d’incloure les indústries i altres beneficiaris dels salts d’aigua i que serà sobre aquests on recaurà la major part del cost del manteniment de la sèquia.

– Que en cap cas es prevegi un augment del cabal de la sèquia en detriment del Ter i en canvi sí es reguli l’ús de l’aigua per part de les minicentrals hidroelèctriques per tal de facilitar el rec.

– La contemplació d’altres sistemes de rec per optimitzar l’ús de l’aigua a banda del goteig, que en cap cas el foment d’aquests sistemes derivi en la prohibició dels sistemes tradicionals i la regulació de les infrastructures auxiliars per a aquests tipus de rec.

– La instal·lació de contenidors en camins principals interns a les hortes i que entre aquest en figurin uns per a residus especials, per tal de recollir els envasos de productes fitosanitaris.

– Que el text deixi clar que no s’eliminaran els canyars més enllà dels que malmeten la Sèquia Monar i els del Parc Fluvial i que només se’n limiti l’expansió cap a l’interior de les finques i els marges dels recs actualment amb presència d’hidròfits d’interès.

– La previsió de mesures de control sobre la utilització de transgènics.

– La previsió de reubicació dels hortolans desplaçats per la creació del Parc Fluvial en hortes públiques, ja sigui al veí Parador del Güell o en espais de l’àmbit del Pla especial de les Hortes de Santa Eugènia de Ter.

– La concreció del projecte de tancament de l’espai a la nit i la creació de la figura de vigilant de les Hortes.

– En el cas que la modificació del Pla especial aprovat inicialment comporti un estalvi en algunes partides pressupostàries del mateix, aquestes siguin destinades a la gestió de l’espai d’hortes.

– Que es tingui en compte a la Plataforma en defensa de les Hortes i les Ribes del Ter, tant pel que fa a les presents al·legacions, com per a la concreció i desenvolupament dels diferents aspectes a acabar de definir en el desplegament del Pla, ja que és objectiu d’aquesta fer una tasca de custòdia de l’espai i es brinda a fer un assessorament constant a l’Ajuntament de Girona.

Plataforma en defensa de les Hortes i les Ribes del Ter
Agrupament Escolta Sant Cugat (Salt); Associació de Naturalistes de Girona; Associació de Veïns Pedret-Salesians (Girona); Associació de Veïns de Santa Eugènia; Associació de Veïns del barri de Sant Narcís; Associació de Veïns del Barri Vell i sector Autopista (Salt); Ateneu 24 de Juny (Girona); Ateneu de la Vall de Llémena; Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona; ElDimoni.com de Santa Eugènia de Ter; Els Xirucaires (Salt); Galanthus (Celrà); Grup Gironí de Defensa del Territori (Casal Independentista El Forn); Grup del Projecte Rius de la Gent Gran de Salt; Grup Editor de la Revista de Sarrià de Ter; Grup Muntanya Sarrià; La Farga, revista de Salt; La Llémena Espai Natural; Marfull (Salt); Mou-te en Bici; Societat d’Estudis i Recerca de Salt; UGT de Girona; Hortolans de la Sèquia Monar