O conèixer-la. Personal personalment, la persona. I, encara que fos a cau d’orella, xiuxiuejant, com aquell que no vol la cosa, restant-li tota mena importància, em xiulés privadament l’argumentari de com és que s’arriba a rumiar una solució tan impactant com la que retraten les fotos publicades en premsa sobre un parell de trams del nou carril bici al voltant de l’antiga carretera de Santa Eugènia, i especialment sota el viaducte de la vergonya.

Tinc curiositat (morbosa, ho reconec). I com que estic convençut que ningú no escriurà públicament, des de la vessant tècnica del projecte municipal, les motivacions de tal o tal altre disseny urbanístic, m’ofereixo a mantenir la confidencialitat de la seva confessió i, així, garantir-li el perdó terrenal.

Aquesta sensació ja l’he tinguda en altres ocasions: zero resposta, més enllà de quatre obvietats de quatre declaracions polítiques, pescades d’aquí i d’allà, del regidor/ora de l’àrea en qüestió. Que els tècnics tinguin veu, que els ciutadans són els que tenen el vot. Ja m’havia passat quan vaig preguntar públicament pel ¿projecte? Quatre rius i una séquia i… silenci. El Güell, al seu pas pel tram del que va ser el Parador de les hortes eugenienques, encara tremola.

Parlo del tema amb propietat

Literalment, amb propietat. El cost (400.000€) de la creació d’aquest nou camí de dues rodes que aixopluga, com teulada desgraciadament perenne, el vergonyós viaducte elevat l’hem pagat els hortolans, veïns i amics de les hortes de Santa Eugènia. Corria el novembre de 2014 quan l’Ajuntament de Girona venia a l’Aldi, per 520.000€, un terreny al sector del Parador del Güell i la regidora d’Hisenda explicava que el resultant de la venda serviria per fer el carril bici de sota el pas del tren i incrementaria la partida del pla d’asfaltatge de la capital. Negre sobre verd.

Girona ha utilitzat en altres ocasions el valor (econòmic) de les hortes amb resultats diversos. Quan l’Hipercor, el 2005, negociava l’ampliació del seu volum es va parlar de compensar-la amb les hortes. L’híper compraria horts per cedir-los al consistori i així aquest aconseguiria restar inversió per a la protecció de l’ecoespai. En aquell moment s’havia concretat que el finançament per tirar endavant la protecció de les hortes es faria amb els diners de l’aprofitament del Parador, on es preveien les “dotacions” que ara ja coneixem. Negre sobre quètxup.

I com que a qui no té feina, el dimoni li’n dóna… he agafat el PDF del recentment presentat Pla 2016-2019 del govern municipal de Girona i entre els seus 332 punts he cercat el mot “hortes“, una sola citació; “Monar“, un cop; els mots “riu Güell“, cap entrada; “Onyar“, cap citació; “Galligants“, zero; “Ter“, un parell de genèriques sobre el cabal i el Consorci; i allò dels Quatre rius i una séquia, ni s’esmenta.