El procés d’urbanització de la part de les Hortes de Santa Eugènia de Ter que toca a l’avinguda Josep Tarradellas, aprovat en el ple del 6 de juliol amb els vots en contra d’ICV-EA, és una fita històrica que sens dubte recordaran els estudiosos que, d’aquí a molts anys, vulguin entendre perquè una generació va decidir desfer-se de bona part de les seves terres fèrtils. Sens dubte l’explicació hauran de buscar-la en el boom urbanístic, en les plusvàlues de l’especulació i en un dubtós criteri polític a la hora de planificar.

En pocs, molt pocs anys ens vam cruspir sota ciment i asfalt tots els terrenys de regadiu que havia a l’altra banda del riu Güell. També llavors l’operació urbanística va ser liderada per l’Ajuntament de Girona. Més tard va ser el soterrament de la sèquia Monar i, més recentment, la queixalada urbanística feta amb motiu de l’adquisició de l’antiga fàbrica Marfà.

No obstant, és aquesta nova queixalada, la del sector de l’avinguda Josep Tarradellas, la que més ens preocupa. En l’operació, 33.000 metres quadrats d’hortes desapareixeran per donar pas a sengles hotels, edificis d’oficines i equipaments esportius. L’aspecte des de l’av. Josep Tarradellas anunciarà que Girona també té la seva façana moderna a l’estil de la Castellana o la Diagonal. Des de l’altra banda però els horts esdevindran novament la part del darrera, la que s’amaga i no es vol ensenyar des de les grans avingudes.

Embolcallats en la nostra ciutat de cristall i ciment, oblidarem que les hortes han estat claus per fer front a la gana local durant moltes generacions, en els que aquesta terra, avui depreciada com a recurs i cobdiciada com a objecte d’especulació, ha subministrat aliments a dojo per a infinitat de famílies.

Si a aquest servei fet durant tants segles li haguéssim de posar un preu, cap dels promotors que avui volen construir-hi al damunt no podria pagar-lo. Però el sistema comptable que ens regeix ja s’ha preocupat de que aquest tipus d’imponderables no apareguin en les lleis del mercat.

Quan a la planificació, és a dir a les decisions polítiques que s’han pres, sobta que es parli de les hortes només en termes de present. Que si l’abandonament, que si l’ús social marginal, que si la insignificància del que se’n treu en el comerç alimentari local, que si el que cal és conservar un paisatge… Algú pot afirmar que mai en el futur no perillaran els subministraments d’aliments que ara fem arribar des de milers de quilometres de distància per terra, mar i aire? Tan sols fa menys de mig segle que tenim el plat assegurat a taula i ja ens pensem que tots els qui vindran al darrera no necessitaran de les terres que tant servei han fet a tots els que ens han precedit.

Aquest és el debat de debò. Aquesta és la sostenibilitat que hem de garantir als qui ens succeiran. La resta, el paisatge, l’ús social, la memòria històrica, la gestió són aspectes importants per decidir que en fem de les hortes avui, però no per determinar si tenim el dret de destruir per sempre més les terres més fèrtils del Pla de Girona. Més enllà dels arguments, és per a nosaltres una qüestió d’ètica intergeneracional.

El mal està fet i per la història queda estudiar perquè el poble de Santa Eugènia de Ter no s’hi ha rebel·lat encara. Aviat les torres de ciment s’alçaran en aquest indret anunciant nous projectes que donaran l’estocada final a les Hortes, com el vial que ha de travessar-les pel bell mig. Quedi aquí el testimoni dels dos regidors d’ICV-EA que infructuosament vam oposar-nos-hi per donar veu a passats, presents i difícilment futurs veïns i usuaris de les hortes, assistint tots plegats impotents a tan irreparable pèrdua.

Joan B. Olòriz
és el 3r tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Girona,
tinent d’alcalde de Serveis Socials i Joventut
i regidor delegat del barri de Fontajau

Enric Pardo
és regidor de Sostenibilitat de l’Ajuntament de Girona
i regidor delegat del barri del Güell-Devesa