/Eugenials
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dimarts, 21 novembre de 2017 | 3a Època | Pla de Ter (Gironès)
Print Friendly

Els mil i pico

: : Esports L'eugenienc del GEiEG Josué Canales fa un temps de 48,21 i es queda a tocar de la final L'atleta grupista Josué Canales -i alumne de l'Institut Santa Eugènia- ha pres part a la primera eliminatòria de les tres que formaven les semifinals de la prova dels 400m del Campionat del Món juvenil d'atletisme, a Kenya. Canales ha aturat el crono amb un temps de 48,21, creuant la línia de meta en quarta posició, cosa…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

La fada Emília Xargay FOTO: ARXIULa fada Emília Xargay FOTO: ARXIU
: : Eugenials > Emília Xargay (1927-2002) > Xarxa Xargay | 27·12·2012

10 ANYS DE LA MORT D’EMÍLIA XARGAY > Emília Xargay, pintora, escultora

Quim Torra |

Aquest espai vol rendir homenatge a la pintora i escultora Emília Xargay, nascuda a Sarrià de Ter el 1927 i morta a l’Escala el 28 de desembre de 2002.

Era filla d’un mestre d’obres d’un insigne arquitecte gironí, Rafael Masó i Valentí, que havia col·laborat en la construcció dels xalets Teixidor, a la. En morir el pare, el 1930, va deixar orfes tres fills i la dona. Emília va anar creixent en un ambient rural en contacte permanent amb la naturalesa, a Sarrià. Va ingressar a l’escola de Doña Carmen -l’actual Eiximenis- però a la llavors nena de nou anys l’avorrien mortalment les seves classes.

D’amagat de la seva mare acudia a les tardes a classes particulars de dibuix. Això es descobrirà en ser expulsada de l’escola per haver rebutjat una indicació de la mestra d’arts plàstiques dient-li el mateix que molts anys abans havia dit el geni Dalí, “que sabia més ell que el tribunal madrileny que l’examinava”. En el cas d’Emília, “ella sabia més que la mestra”. La mare, en lloc d’una merescuda reprimenda, va comprendre la vocació de la filla i va contactar amb Joan Orihuel, un pintor de Barcelona que llavors s’havia instal·lat a Girona, procedent de Lloret de Mar, on havia passat els anys de la guerra, per què li donés classes particulars al primer domicili de l’artista, a la carretera de de Ter, a la. A canvi, la nena va accedir a matricular-se en una acadèmia privada, de bon grat.

Emília es convertiria en l’alumne preferida de Joan Orihuel. A les classes va coincidir amb altres alumnes que serien grans artistes: Paco Torres Monsó, Joan Riu, Montserrat Llonch, etc. El 1944 va exposar a la sala de la rambla de Girona, juntament amb altres alumnes d’Orihuel. I al cap de dos anys, el 1946, la mateixa sala va acollir una exposició de Xargay a soles. El 1950, juntament amb Enric Marquès i Joaquim Casellas, va exposar a Barcelona amb el nom de Grup de Girona.

Aquest any és l’any de la filmació a Tossa de Mar i Girona de la pel·lícula Pandora y el holandés errante. Una faceta que tal vegada ha passat desapercebuda, al no ser gaire coneguda, és la d’script girl -secretària de rodatge del film- en que va treballar Xargay. El film va ser protagonitzat pel mític torero català Mario Cabré, juntament amb Ava Garner i James Mason. Emília va dir en una entrevista: “Jo era molt joveneta i va ser una oportunitat única de fer d’script o sigui dibuixar totes les seqüències, els story boards… i a més guanyava 80 pessetes cada jornada… recordo que vaig poder passar una setmana entera a Port de la Selva”. Anys més tard, a Selva de Mar, tocant El Port, s’hi varen arribar Gala i Salvador Dalí per tal de veure una exposició d’esmalts de Xargay, la qual evocava aquell temps així: “Recordant una anècdota; jo vaig fer una exposició a Selva de Mar, en el Celler d’en Fages de Climent, i Dalí va venir a la inauguració amb Gala. Dalí portava un bastó amb un ocell dissecat i em va dir: ‘No trobes que no està bé que hagis encès tota la muntanya del Port de la Selva, perquè avui inauguraves?’, contestant-li: ‘Jo sóc incapaç de fer això, com sóc incapaç d’anar amb un bastó amb un ocell dissecat… em va mirar i es va posar a riure i no va dir res més’.”

Tornant a Pandora… es pot dir que gràcies a les lentes i llargues pauses del rodatge, Emília, les va aprofitar per conversar amb els toreros i admirar-se de la noblesa dels animals en que es batien a l’arena. Va ser quan, al cap d’uns anys, en va sortir una emblemàtica sèrie de braus.

El 1960, juntament amb Carles Vivó, Antoni Varés i Isidre Vicens, varen promoure la I Fira del Dibuix a la plaça del Vi de Girona, coincidint amb les Fires i Festes de Sant Narcís.

No pretenc de cap manera difondre el seu llarg llistat d’exposicions. Del tema ja s’han ocupat i molt bé, diverses publicacions. Només diré que va ser una artista internacional, present a moltes mostres.

Potser el que tampoc es coneix massa o gens és el següent: l’any 1967 es va embarcar cap a l’Argentina, acollida a casa d’una seva germana. Tenia emparaulades moltes exposicions. I va visitar Salta, a on va conèixer un ric comerciant del ram de la sabateria, Atilio Avecilla, de trenta-set anys, tres menys que ella, iniciant una relació amorosa. El remordiment d’abandonar la mare a Girona va ser el principal obstacle que Emília no va saber vèncer per tal de tornar a l’Argentina i casar-se amb Atilio Avecilla.

Fa uns anys es va parlar del poc temps que va sobreviure una obra d’Emília Xargay: uns mosaics de de Ter, fins a la seva total desaparició. Eren els mosaics de la façana de la casa-estudi Xargay a la i representaven un home i una dona que se saludaven dalt del balcó, era una seva intervenció artística popular. Aquests mosaics varen sobreviure a la mort d’Emília només cinc mesos, una vergonya!

28 de desembre de 2002

El 28 de desembre de 2002, Emília Xargay va morir al seu xalet escalenc de Montgó. Al seu enterrament, en un matí plujós i gris, hi varen assistir pocs representants del món polític i cultural gironí, senzillament l’havien anat oblidant. [Text publicat a GiDona·2011]

Quim Torra i Roura és veí de de Ter i col·laborador d’eldimoni.com

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

thirteen + sixteen =

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)