Està prou documentat que Xargay va crear els vitralls i diverses escultures, el 1971, de la capella de la plaça de braus eugenienca. En el llibre Emília Xargay. Obra pública 1961-1991, editat el 1991 i prologat per Cesáreo Rodríguez amb fotos de Joan Iriarte, es recull a l’apartat Obra al carrer o de caràcter públic (selecció) el treball de l’artista a la plaça de toros. El Dimoni pregunta obertament -ara que sembla imminent la destrucció d’una nova petja urbana- si s’ha previst salvaguardar l’obra de Xargay… o arribem -un cop més- tard.

El passat 29 de maig va fer tres anys de la destrossa inconscient que va perpetrar-se contra el trencadís que revestia la façana de la casa estudi d’Emília Xargay, a la Rodona de Santa Eugènia de Ter. A l’homenatge que un grup de veïnes i veïns van protagonitzar el 28 de desembre de 2004, per al segon aniversari de la mort de l’artista, ningú dels que tenen clares responsabilitats -culturals i públiques- de vetllar pel llegat de l’escultora ha dit res digne de tenir-se en compte en aquest tres anys, a l’hora de fer balanç ciutadà gironí. Què s’ha avançat en la catalogació de l’obra llegada a Girona? Què s’ha fet per donar-la a conèixer al gironins com es mereix?… Però no tot acaba aquí…

Els vitralls i les escultures de la capella de la plaça de toros de Santa Eugènia (1971)

A la plaça de toros de Santa Eugènia, que està a punt de desaparèixer -diuen que per fer justícia-, també és preocupant el que pot passar amb l’empremta que Emília Xargay va deixar a la capella del coso taurí. Xargay, fascinada per l’univers del toro, va participar en la gravació de la pel·lícula Pandora y el holandés errante (1950) com a script i dibuixant de l’story-board del rodatge.

La seva relació amb la veïna plaça de toros la va portar a crear també la decoració artística de la capella de la plaça eugenienca, on Marius Cabré enamorava Ava Gardner. El Dimoni pregunta -abans que sigui ja massa tard- si s’ha revisat que queda de rescatable (a banda de la plaça) de l’obra de l’artista, per petita que sigui, de la capella dels toreros de la plaça de Santa Eugènia de Ter.

Està prou documentat que Xargay va crear els vitralls i diverses escultures, el 1971, de la capella de la plaça de braus eugenienca. En el llibre Emília Xargay. Obra pública 1961-1991, editat el 1991 i prologat per Cesáreo Rodríguez amb fotos de Joan Iriarte, es recull a l’apartat Obra al carrer o de caràcter públic (selecció) el treball de l’artista a la plaça de toros. El Dimoni tornar a preguntar obertament -ara que sembla imminent la destrucció d’una nova petja urbana- si s’ha previst salvaguardar l’obra de Xargay… o arribem -un cop més- tard!

«Família», l’escultura desapareguda (?)

	FOTO: C. MITJÀ / J. CARRERA

Ja fa mesos que El Dimoni observa preocupat els treballs que es realitzen al carrer de la Creu, vora l’Onyar, al costat de la plaça dels Països Catalans, per tal d’instal·lar-hi un col·lector d’aigües. En aquest jardinets, al costat de la benzinera, es va instal·lar per les Fires de 1981, en el marc de la campanya d’escultures al carrer de l’Ajuntament de Girona, l’interessant obra en bronze de l’artista eugenial titulada Família. No és difícil reconèixer en les formes retorçades de l’escultura una família, amb el pare, la mare i el fill o filla.

L’única peça d’Emília Xargay als carrers de Girona ha desaparegut. Igual que el petit monòlit, instal·lat al costat de la Família, commemoratiu del primer aplegament de ciutats Pubilla de la sardana, en el 25è aniversari de la creació d’aquest títol, que es va fer a Girona durant les Fires de 1985, un diumenge d’intensa pluja.

El Dimoni suposa que els responsables del patrimoni de tots han tingut la pensada de salvaguardar ambdues peces al museu del dipòsit municipal, fent companyia a les Lletres toves del també eugenial Paco Torres Monsó… entre altres. Però estaria bé que es digués públicament on són ara, Família i monòlit, quan està previst retornar-les i les garanties que els responsables municipals han esmerçat per a la seva custòdia actual…

Fonts utilitzades
Cesáreo Rodríguez i Joan Iriarte.
Emília Xargay. Obra pública 1961-1991 (1991)
Jaume Fabre. Guia d’escultures al carrer (Itineraris a peu i amb cotxe).
Editat per l’Ajuntament de Girona (1991)
J. Víctor Gay. Diari d’un segle. Entrevista a Emília Xargay. DdeG
Quim Torra. Arxiu personal