Tot de cop Salt ha esdevingut un focus mediàtic, un lloc en el qual hi passen coses abominables. Sembla que hi ha hagut gent que ha cremat cotxes i contenidors. De cop al bot, Salt ha esdevingut, durant uns dies, un territori bàrbar. A Salt, però, i gràcies una gent de gran trem, l’alcaldessa i tots aquells que, des de fa temps treballen amb els pobres, és un lloc impressionant perquè, a Salt hi ha gent amb consciència de classe que actua des d’un punt de vista humanista -no estan de moda. De tota manera allà hi ha una tradició, gent que en les escoles o en qualsevol altre aspecte de la vida quotidiana saltenca defensen la humanitat. A salt hi ha una llum. Salt, és un referent i un poble amb majúscules. D’acord, a Salt la vida ha canviat en deu anys, gràcies al mercat i a la llei estricte del capitalisme que acumula a la emigració en llocs concrets. La capital, Girona, s’ha salvat d’aquesta problemàtica gràcies al mercat. El capitalisme és selectiu. Sigui com sigui, els pobres sempre s’apleguen als barris perifèrics de les ciutats, és llei de vida i de supervivència. En aquest cas, però, Salt no és la perifèria d’enlloc.

Salt, ha deixat de ser un barri dormitori i perifèric, és una ciutat que en pocs anys ha aconseguit desfer-se de l’influx de la metròpoli. És un lloc en expansió, Salt, ha trobat el seu lloc per definir-se respecte del món i deixar de ser l’antagonista al davant de Girona. Girona ha aconseguit ser un lloc d’estabilitat elitista, carn de turisme alliberada de qualsevol maltempsada, la burgesia moderna l’ha fet surar amb una bona imatge. Salt, era un poble, ara, és una ciutat impressionant, s’hi remarca tot allò que Girona no ha assumit, Salt no és un apèndix de Girona, a Salt hi ha tot allò que una ciutat moderna ha de tenir: un magnific hospital, un racó per escoltar als vells roquers i també als nous -la Mirona- i, també, espais comercials de categoria, a més, hi ha museus i un tanatori modern -laic-; a Salt, encara que no ho sembli també té un teatre impressionant, una ràdio magnífica, ones en les quals sempre tothom hi ha pogut expressar les seves idees. Salt és un exemple del que representa la llibertat. El problema dels vàndals que cremen cotxes i contenidors seguint ves a saber quines ordres, és real. És evident que interessa dir que a Catalunya: l’emigrat sigui l’enemic. Sortosament a Salt hi ha gent que treballa en contra de tot això i la Iolanda, l’alcaldessa, és la capdavantera en no deixar-se arrossegar per cap allau, sinó que es manté ferma a l’hora de treballar amb la gent que habita i treballa al seu poble. Amb papers o sense, tothom és un ciutadà. Salt no és l’exemple dels catalans racistes. Salt és una població com qualsevol altra. Algú hauria de dir que els catalans no som feixistes. Sigui com sigui, a Salt s’exposa el futur del nostre país, podem pensar que tot és una anècdota -el feixisme no dorm mai-, esperem que els que tenen el poder es solidaritzin amb la manera d’entendre el món -humanista- de l’alcaldessa de Salt, desitgem que algú entengui que la bèstia, encara que no faci soroll, hi és.

:: VISTES360.COM
> Fotos 360º de la marxa «Volem viure a Salt en pau i bé»

Jordi Arbonès (Nif) per a eldimoni.com