/Paulo Freire
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dimarts , 29 juliol de 2014 | 3a Època | Edició núm. 12.231 | Última actualització: 1.50h | Pla de Ter (Gironès)
Print Friendly

Els mil i pico

: : Els mil i pico Xerrada sobre com prevenir el consum de drogues i alcohol en els nostres fills A l'Institut Santa Eugènia va tenir lloc la xerrada col·loqui destinada a mares i pares, professors/es de persones d’entre 12 i 18 anys per promoure en tots ells i elles el coneixement de les drogues per prevenir el seu consum per part dels menors i així poder actuar amb garanties des de l’entorn familiar i…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv


La revisió del procés de recuperació de les Deveses presenta unes fases força clares: la prèvia, de plantejament i que va ser abordada en l'antiga AV de Salt i a la Comissió per la IndependènciaLa revisió del procés de recuperació de les Deveses presenta unes fases força clares: la prèvia, de plantejament i que va ser abordada en l'antiga AV de Salt i a la Comissió per la Independència
: : Paulo Freire > Opinió | 12·12·2006

30è ANIV. DE L’ESCOLA D’ADULTS DE SALT
Els ecologistes, 25 anys de problemes a Salt

Xavier Sunyer |

No us espanteu! El títol és només el recull d’una frase proferida, en un moment de sinceritat no controlada, per un regidor membre de l’equip de govern de l’actual Ajuntament de Salt. Al prohom se li va escapar que «el principal problema del poble era que hi havia massa ecologistes». Amb aquest pretext, mirarem com els verds de Salt hem anat fent les coses i, sobretot, quines perspectives de futur tenim.

Amb l’eufòria de la fi de la dictadura van aparèixer a l’entorn de Girona multitud de plataformes reivindicatives del territori (campanya Salvem els aiguamolls de l’Empordà, campanya Salvem els volcans, Salvem el Ter, Grup de Defensa del volcà La Crosa) o col·lectius de debat d’alternatives al model econòmic de desenvolupament (recordeu la campanya Nuclear no gràcies amb el solet rialler al mig de l’adhesiu) amb activistes saltencs significats, i amb una publicació, La Fullaraca, de profunda arrel saltenca.

Al poble en si el moviment es va plasmar en un aspecte molt concret que ha perdurat fins ara. La reivindicació d’un espai lliure de l’especulació immobiliària, obert per gaudir i recórrer al nord de la sèquia Monar: són les Deveses de Salt.

El parc de les Deveses, un paradigma o una entelèquia

La reivindicació del parc de les Deveses prové de la necessitat de contrarestar la congestió urbanística del poble i, per primera vegada, com a mesura preventiva de futures urbanitzacions (cal recordar que el planejament hi preveia una zona industrial i un macrocementiri metropolità).

La revisió de tot el procés de recuperació de les Deveses presenta unes fases força clares: la prèvia, de plantejament de la qüestió i que va ser abordada en l’antiga Associació de Veïns i a la Comissió per la Independència. La d’assumpció de la voluntat de no urbanitzar i de recuperar les Deveses com a parc, plasmada en el planejament urbanístic general i duta a terme pel primer Ajuntament democràtic amb la col·laboració del Consell Municipal de Medi Ambient. La d’actuar sobre el territori, amb una planificació especial prèvia, i definició dels models de gestió amb un pla d’usos i amb una implicació social important. Encara penjada.

Malauradament, ens hem decantat cap a l’entelèquia

Després d’un període fulgurant que va arribar amb el planejament general i l’inici d’un procés de recuperació del territori amb una cooperació veïnal brillant i exemplar (el fenomen d’Amics de les Deveses), la cosa es va paralitzar i hem estat més de deu anys en una situació de pausa que només ha generat tensions i malestar; pausa farcida, això sí, d’actuacions fantasmagòriques com l’Agenda 21 Local que només han obtingut un increment del grau d’irritació de la gent que dia a dia treballem en la matèria.

A tall de resum

A Salt hem estat pioners en aspectes de gestió del medi natural en zones fortament humanitzades, però tenim dos problemes greus: no ho hem sabut explicar i no ho hem sabut acabar. Les coses que vam embastar fa vint-i-cinc anys després han estat copiades per multitud d’altres pobles i, nosaltres, continuem igual.

Val a dir que hem tingut balladors de molt poca talla. L’administració de la Generalitat des de l’any 1980 fins fa ben poc no va ajudar en res i, a més, tenia les seves competències absolutament deixades. Per a l’administració estatal, com si no existíssim.

Una finestra al futur. On anem?

La pinzellada seria només un lament si no hi hagués una certa perspectiva de futur. Dos elements hi són clau: el relleu generacional i la implicació de les administracions autonòmiques i estatals en la configuració ambientalment correcta de les Deveses.

D’una banda, s’ha reconegut la importància de les Deveses com a connector biològic i això ha permès descriure l’espai dels aiguabarrejos del Ter Mig com una baula molt significativa i d’especial interès en la llista d’espais que mereixen protecció en la Xarxa Natura 2000. De l’altra, la nova sang, amb una formació acurada i amb moltes ganes de treballar, ens permet albirar un futur més rialler per al parc de les Deveses.

Deixeu-me que parli de persones. Crec que són poques les persones clau en tot el fenomen de les Deveses. També crec que és important que se sàpiga qui són: Salvador Sunyer, Martí Fita, Eusebi Cabezas, Dolors Carbó, Alfons Mateu, Antoni Barrachina, Joan Vidal, Àngel Palmerola, Miquel Boix, Marta Guillaumes, Ivan Bustamante i Ramon Torramadé (m’excusareu de citar-me, no?). I les entitats Agrupament Escolta Sant Cugat, Marfull i SERS. No voldria, però, que això semblés un menyspreu als centenars de persones que han ajudat i continuen participant en el procés, no cal dir que, a tots ells moltes gràcies. Finalment i com a cloenda crec que cal felicitar el regidor de la frase brillant.

Quin poble tan superb no deu ser Salt si el principal problema que té som els ecologistes!

Xavier Sunyer i Bover es veí del Güell-Devesa, biòleg i president de la SERS

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

publicitat

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)