Santa Eugènia de Ter va ser el lloc triat per celebrar la 1a trobada estatal dels Bancs del Temps. L’objectiu: debatre sobre com crear una xarxa de Bancs del Temps on els usuaris puguin intercanviar activitats amb gent d’altres bancs. Però, a la jornada de dissabte -18 d’abril- no només hi va haver espai per a la reflexió sobre aquestes organitzacions, sinó també per a la diversió i per a tot tipus de tallers.

Eva Martínez, presidenta del BdT Pont del Dimoni; Manel Mesquita, editor d’eldimoni.com; i Anna Badia, vicepresidenta de l’AV Santa Eugènia de Ter en el moment de la presentació de la jornada a la Marfà FOTO: JOEL MEDIR i HEREU

Al matí, els Xirois van obrir la jornada. La seva percussió animada va ser la prèvia perfecta a l’acte institucional de benvinguda als diversos bancs i usuaris. Un acte, però, que tal com bé va fer notar el presentador, el periodista Manel Mesquita -editor d’eldimoni.com-, no va comptar amb la presència de cap representant de l’Ajuntament de Girona. Així, la gent vinguda d’altres indrets potser va entendre més fàcilment les explicacions que se’ls van donar sobre què és Santa Eugènia de Ter i què són la Marfà, Can Ninetes o el Pont del Dimoni.

Mentre es reflexionava a la sala annexa de la Marfà sobre els Bancs del Temps, es duien a terme diverses activitats. Per exemple, per als més petits, va haver-hi un taller amb ponis, o un altre on els pintaven la cara. Els ja més grans van poder aprendre percussió amb els millors mestres: els Xirois; també podies aprendre informàtica, fer-te pentinar o col·laborar amb el mural del Banc del Temps que es feia a la plaça de la Solidaritat.

Una jornada on també es va poder assistir als diversos tallers que s’estaven oferint, per exemple, grups de conversa de francès, anglès o italià. També podíem descobrir el què sabíem i el que desconeixíem del món de les herbes amb el taller La finestra de la teva casa: olors. Aquesta jornada també ens va oferir la possibilitat de conèixer a la persona que costa més de conèixer: un mateix. Aquest era l’objectiu del taller de creixement personal com el de Coaching i de programació neurolingüística de Josep Ferré. Una tècnica per intentar resoldre els conflictes personals i encarar el futur amb esperança i vitalitat.

Després de tanta activitat frenètica al matí, calia descansar i recuperar forces en el dinar comunitari amb tots els assistents. En acabar, la membre de l’organització Dolors Freixas, en el seu discurs, va voler recordar que es tractava d’una jornada de solidaritat i va demanar als assistents que agaféssim consciència de què passava a l’Àfrica. Després del dinar, Àngel Daban va actuar pels més menuts a la plaça de la Solidaritat.

Altres visions sobre els Bancs del Temps

Un moment d’una de les videoconferències FOTO: JOEL MEDIR

Aquest és un món interconnectat i això acaba afectant els Bancs del Temps tant a l’àmbit local com al global. Precisament aquest era el gran debat de les jornades: com crear una xarxa de Bancs del Temps global i quines condicions s’han de donar pels intercanvis de serveis entre diversos bancs. Però, per això també calia anar a mirar com s’estava treballant als Estats Units, lloc on va haver entre el 1827 i el 1830 un antecedent dels actuals Bancs del Temps: la Cincinatti Time Store fundada per l’anarquista social Josiah Warren.

Per conèixer la visió des dels Estats Units, es va comptar amb la presència per videoconferència de Terry Daniels, de Houseword, des de Califòrnia. En la seva pàgina web es presenten així: “Som arquitectes socials que creiem que les persones són la veritable riquesa del món i que els seus talents poden beneficiar a tothom”. Un concepte, però, que s’allunya molt del de Banc del Temps que es té a Europa o, com a mínim, en l’àmbit català i espanyol: no tenen un local i són les persones, a través d’internet, les qui negocien els intercanvis. Amb la seva organització van aconseguir que una persona viatgés de punta a punta dels Estats Units, només utilitzant el temps i els coneixements com a matèria d’intercanvi. En definitiva, un pas cap a un altre sistema diferent per superar el model capitalista.

FOTO: JOEL MEDIR i HEREU

La segona videoconferència va ser la de Time Republik, des de Madrid, que van mostrar el seu software per ajudar a coordinar diversos Bancs del Temps. Però, els qui van aportar una visió diferent i provocadora van ser els de Cronnection, que van introduir un nou concepte: hores virtuals, que es basa en la valoració que fan els usuaris de cada objecte o servei. Un sistema, però, que es contraposa amb alguns Bancs del Temps que tenen usuaris que no són usuaris de l’ordinador, moltes vegades a causa de la seva edat. Un altre link, de l’Asociación para el Desarrollo de los Bancos de Tiempo: adbdt.org.

Finalment, i després de molts debats, es va aprovar crear una xarxa de Bancs del Temps. Tot i això, es va voler recordar la funció i els objectius d’aquestes organitzacions: aconseguir acostar-nos a la gent que tenim al costat de casa i que quasi no coneixem i intercanviar serveis i temps. Buscar un sistema per solucionar els nostres problemes quotidians amb l’ajuda i la complicitat dels altres. En conclusió, recordar allò que diu el lema del Banc del Temps Pont del Dimoni de Santa Eugènia·Sant Narcís: altres sistemes són possibles.

FOTO: JOEL MEDIR i HEREU

Joel Medir i Hereu és veí de la Rodona, autor del bloc citizenjoel.wordpress.com,
llicenciat en periodisme i exalumne de l’IES Santa Eugènia i del Col·legi Montfalgars