Can Ninetes i la Marfà van acollir la 5a Jornada dels Bancs del Temps, amb l’eslògan El banc del temps a qualsevol edat. Unes jornades que volien demostrar que és possible pagar amb hores per fer activitats des de l’edat escolar i que això pot continuar fins després de la jubilació.

El dia va començar amb la música dels joves eugenials de Son Barri que van obrir les jornades. Això va ser el preludi de la part més institucional, la benvinguda a Santa Eugènia de Ter als bancs del temps de diversos territoris. Primer va parlar Manel Mesquita que va celebrar que una entitat com el Banc del Temps Pont del Dimoni de Santa Eugènia·Sant Narcís hagués arribat a la 5a edició amb aquestes jornades, i alhora va recordar les moltes entitats que donen vida al veïnatge, algunes de les quals estaven presents en les activitats que es feien durant el dia; després va ser el torn de Ramón Macaya, president de l’AV Santa Eugènia de Ter, que va recalcar que el territori ha reaccionat davant la crisi amb l’autogestió i que així s’ha pogut tirar endavant; i Sergio Varo, president del Banc del Temps del Pont del Dimoni, que va relacionar la “V” de cinquena amb la “V” de la pel·lícula V de Vendetta (2006), d’Alan Moore, un film que simbolitza la lluita contra les injustícies i contra un sistema que no pensa en les persones, i també amb la “V” de victòria; a més a més, va voler recalcar un altre “V”, la de valor, donar valor i valors a les coses. Els qui esteu llegint fins aquí, us haureu adonat que hem dit institucional, però no hem parlat de cap representant de l’Ajuntament de Girona. No és un error, després d’una setmana tan moguda en el consistori gironí, cap representant municipal no va trobar temps per arribar-se a les jornades.

Activitats per a gent de totes les edats

Participació garantida FOTO: JOEL MEDIR

Llavors, van començar les activitats. Unes activitats per a gent de totes les edats. En els espais on es desenvolupava la jornada, contrastava la imatge de veure la gent més gran fent ganxet amb l’expectació (i la desconfiança) que generava el taller Aprendre a fer volar un dron. Aquí s’explicava que les lleis són molt estrictes sobre on es pot fer volar l’aparell i quines limitacions s’imposen als propietaris. En el taller d’informàtica, es veia com la gent gran encara viu amb escepticisme els ordinadors tradicionals i l’anomenat núvol, el tecnicisme per referir-se a tota la informació que s’emmagatzema a internet. A fora, entre Can Ninetes i la Marfà, hi havia una taula que simbolitzava l’esperit de les jornades: un taller per fer petits objectes de bijuteria amb càpsules de cafè que convivia amb els tallers pensats per a la mainada.

Mentrestant hi havia una activitat que interessava als assistents de totes les edats: el d’escacs, on es podia practicar aquest esport amb els membres del Club d’Escacs Santa Eugènia, que aplega els millors jugadors del poble, alguns de molt joves. A darrere la Marfà, però hi vam trobar un dels espais més màgics: el laberint. Un laberint en què et podies perdre, però perdre’s a vegades és l’única manera de trobar-se.

FOTO: JOEL MEDIR i HEREU

Després d’un matí, amb tantes activitats era l’hora d’aturar-se per a dinar. Un dinar col·laboratiu, on tothom va portar alguna cosa. Un àpat que va servir per reunir els talleristes del matí amb els visitants inscrits, i la gent vinguda d’altres parts de Catalunya o de l’Estat, com els del Banc del Temps de La Sagrera o de Pamplona. Les postres van tenir l’acompanyament de les cançons a cappella de la Belén. Tot això era el preludi de les jornades més reflexives de la tarda.

A primera hora, Julio Gisbert va presentar el Repair Cafè. Una idea que serveix perquè la gent reparés tots aquells objectes de la casa que costen molt de refer si no ets un manetes. En Julio recordava que en la primera gran trobada de Repair Cafè que hi va haver a Madrid, hi van anar molts nens i nenes, que volien reparar les seves joguines.

Després va venir el torn de Juan Luis de Olives de Trabensol, el Centre Social de Convivència de Torremocha de Jarama. Un centre de gent gran, per compartir els últims anys de la vida. Va ser concebut com un lloc per conviure unes persones que volien viure els últims anys de la seva vida junts, en lloc d’anar a una residència d’avis convencional. Van decidir muntar una cooperativa per cuidar-se mútuament, sense que ningú els controlés. Una iniciativa que ja ha sortit en diversos mitjans de comunicació. Un centre social que ha arribat a tenir gent de fins a 83 anys. Tal com deia Juan Luis, parafrasejant la famosa cançó, així el rellotge no marca les hores i gaudeixen passant els seus últims anys amb els seus millors amics com sempre havien somiat.

Llavors, es va passar cap a la franja d’edat completament contrària: els nens i els adolescents, tema central del Banc del Temps escolar. Es va explicar el seu origen, l’any 2006, quan la professora Montse Pujol, una mestra de Badalona, va portar l’experiència del Banc del Temps a la seva escola, amb l’objectiu de millorar la convivència entre els alumnes. També com aquesta experiència s’ha anat expandint per tot Catalunya, en la majoria de casos entre nens dels mateixos cursos. Una fórmula que s’ha estès també a altres centres tant de Catalunya com de l’Estat espanyol i ha servit per millorar els resultats acadèmics i el sentit de responsabilitat dels alumnes.

Les conferències anaven amb un cert retard. Sergio Alonso va transmetre el missatge que per fomentar la participació en els Bancs del Temps s’han d’escoltar totes les propostes i animar la gent a tirar-les endavant, sempre i quan no vagin en contra dels valors de l’organització. Finalment, en Jordi des del Banc del Temps del Berguedà va ensenyar-nos com són de diferents els banc de temps de Londres com el que va visitar. Per començar estan en “una mena d’hospital” i que la majoria de la gent que hi va pertanyen a “minories ètniques” i també hi ha gent “amb problemes de salut mental”, que troba allà la companyia necessària. I un símptoma de maduresa per part de les institucions: donen suport als Bancs del Temps i fan difusió de les seves activitats, perquè ho veuen com una iniciativa que pot beneficiar tota la comunitat…

En resum, unes jornades que han servit per demostrar tant la validesa de la idea dels Bancs del Temps com la maduresa i capacitat d’autorganització del nostre Banc del Temps del Pont del Dimoni Santa Eugènia·Sant Narcís.

Joel Medir i Hereu és veí de la Rodona, autor del bloc citizenjoel.wordpress.com,
llicenciat en periodisme i exalumne de l’IES Santa Eugènia i del Col·legi Montfalgars