«El mundo al revés premia al revés: desprecia la honestidad, castiga el trabajo, recompensa la falta de escrúpulos y alimenta el canibalismo. (…) El mundo al revés nos enseña a padecer la realidad en lugar de cambiarla, a olvidar el pasado en lugar de escucharlo y a aceptar el futuro en lugar de imaginarlo: así practica el crimen y así lo recomienda. En su escuela, escuela del crimen, son obligatorias las clases de impotencia, amnesia y resignación. Pero está visto que no hay desgracia sin gracia, ni cara que no tenga su contracara, ni desaliento que no busque su aliento. Ni tampoco hay escuela que no encuentre su contraescuela…»
Patas arriba. La escuela del mundo al revés, d’Eduardo Galeano

L’ofegament econòmic i el menyspreu polític i pedagògic que l’Ajuntament de Salt i el Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya han vingut practicant envers el Pla local d’acollida i formació de Salt, Fem un Salt solidari, han aconseguit una nova fita: esgotat el fons d’una pòlissa de crèdit subscrita, a títol personal, pels responsables tècnics del Pla, Joan Colomer i un servidor, aquest mes de novembre no hem pogut ja pagar els sous de les treballadores contractades i s’han hagut de rescindir els seus contractes. En termes tècnics podríem dir que el Pla ha fet fallida. No podia ser d’una altra manera des del moment que a dia d’avui no se’ns ha ingressat ni un sol dels 57.639,49 € pressupostats pel 2004 pel desenvolupament del Pla. Es mantenen, però, les activitats programades només a partir del compromís responsable i voluntariós i la complicitat generosa de l’equip. Dit més planerament: es continua treballant per tirar endavant el Pla, però ara sense cobrar ni tenir cap relació contractual de cap mena.

Davant d’això jo dic prou!

Com a responsable de l’execució del Pla no puc suportar més promeses i incompliments. No puc tolerar tampoc el tracte rebut ni tanta incompetència. Doncs, en unes condicions difícils hem portat a terme una bona pràctica i hem de reivindicar, reivindico, el reconeixement i el respecte en lloc del menyspreu, el desinterès i els pals a les rodes.

En efecte, durant més de dos anys hem treballat de valent, hem esmerçat el bagatge de trenta anys d’experiències relacionades amb la formació de persones adultes i quinze amb l’acollida i treball socioeducatiu amb persones immigrades estrangeres, hem avaluat amb rigor la feina feta i hem fet públics els materials i memòries generades pel Pla. Qui ha volgut, doncs, ha pogut documentar-se, conèixer i formar-se una opinió sobre l’experiència, participar i fer-nos arribar crítiques i propostes de canvi. Així s’ha fet, per exemple, des de la Facultat d’Educació de la Universitat de Girona o des d’una vintena d’universitats i institucions educatives de Catalunya i d’arreu que s’han interessat activament pel Pla local de Salt. Paradoxalment, a casa nostra hem viscut exactament l’altra cara de la moneda: repeteixo, manca d’interès i menyspreu.

Ens hem preguntat moltíssimes vegades sobre el perquè d’aquesta actitud institucional però mai hem trobat respostes raonables. Doncs, creiem que especialment a Salt necessitem actuacions educatives i socials cercant l’equitat, la igualtat de drets i la millora de les opcions de benestar de la majoria de la població. Creiem que especialment a Salt necessitem espais d’acollida i de formació que ens permetin acompanyar solidàriament, aprendre i començar a respondre alguns dels reptes que ens plantegen les persones nouvingudes estrangeres. Creiem que especialment a Salt necessitem un pla d’activitats comunitàries cercant la cohesió social i la convivència ciutadana. I sempre hem cregut que el Pla local és un instrument útil, necessari i eficaç per enfrontar i assolir aquests objectius i que, per tant, hauria de ser un instrument al servei de les noves polítiques a casa nostra inaugurades per l’actual govern. Però no ha estat així, sinó tot el contrari, i mai hem trobat com dèiem respostes raonables a aquesta situació.

Repeteixo, jo dic prou!

I continuant la difícil i apassionant recerca del meu lloc en el món deixo enrera una etapa, breu però extraordinàriament rica en aprenentatges i afectes, de compromís directe amb el Pla local de Salt. Demanaré immediatament, doncs, al Departament d’Educació que deixi sense efecte el meu nomenament com a responsable de l’execució del Pla.

Continuo pensant que el gran objectiu del Pla local de Salt (comprometre la població saltenca, especialment els joves, en l’acollida de les persones immigrades nouvingudes per tal de millorar la cohesió social i la convivència) es comença a assolir i estic segur que es començaran a fer ben visibles alguns dels fruits esperats. Però jo he de dir prou!

Agraeixo molt la oportunitat que he tingut d’aprendre i de viure aquesta gran experiència a la gent que m’ha acompanyat al llarg d’aquests més de dos anys. En Joan i la Mònica ferms i esperançats des del primer dia i la Natàlia, la Judit i la Lina companyes durant una part del trajecte. A l’extraordinària segona línia que no ha defallit mai: en Manel, en Jordi, la Rosa, en Pere, en Xavier i el grup de companys i companyes de la Facultat d’Educació de la UdG que ens van regalar una inestimable mirada pedagògica. I, especialment, a dues persones, la Terri i en Pep, que han estat un exemple de complicitat militant, d’entusiasme i de bons mestres a l’hora d’ensenyar-nos a transformar les dificultats en possibilitats. I, no cal dir-ho, als centenars de joves facilitadors i facilitadores que enamorant-se del Pla han reescrit algunes velles paraules com «generositat», «compromís», «solidaritat»… i als participants vinguts i vingudes d’arreu que han trobat en el Pla la seva i la nostra contraescuela.

A tots i a totes us dic que fa temps vinc resistint-me però que he de dir prou i crec que podreu entendre que ha de ser així. A tots i a totes us he d’agrair com dic l’escalfor de la vostra abraçada forta i fraternal que us retorno amb aquestes ratlles com si fos un comiat per que, malgrat tot, em tindreu sempre a prop vostre.

No he tingut més remei que dir prou, però, el somni continua!

Res més. Salut! I a treballar que sabeu bé que tot està per fer i tot és possible.

El 23 de juliol passat es va presentar el fruit 2003-04
del Pla local de formació de Salt Fem un salt solidari a l’Escola d’adults de Salt.
Aquestes són les dues síntesis dels treballs presentats.
feu clic aquí > Síntesi memòria del Pla local de formació de Salt 2003-04 [doc. word]
feu clic aquí > Dossier de difusió Salt?… Parlem-ne [doc. word]

Sebas Parra és veí de Sant Narcís, director de l’Escola d’adults de Salt
i professor associat dels Estudis d’Educació Social de la UdG
Salt (el Gironès)-Paterna (l’Horta), 01·12·2004