Fa exactament 25 anys vam arribar a Quilalí, municipi de la muntanya nicaragüenca fronterera amb Hondures, un dels dotze que conformen el departament de Nueva Segovia, allà on -segons una dita popular- sempre comença i acaba la guerra a Nicaragua. Temps després es materialitzaria l’agermanament amb la vila veïna de Salt.

A El Chipote, un paratge del municipi germà en aquell temps difícil d’accedir, ara fa prop d’un segle, l’Heroi Nacional General Augusto César Sandino va derrotar i expulsar, per primera vegada al continent, els invasors marines dels Estats Units d’Amèrica.

Dècades després, l’herència roja i negra sandinista va alimentar la creació del Frente Sandinista de Liberación Nacional (FSLN) que va derrotar l’últim de la saga dels dictadors de la família Somoza, posant els fonaments de la nova Nicaragua Libre, un 19 de juliol de 1979.

Recuperada la llibertat, uns mesos després -el 23 de març de 1980- la Revolució Popular Sandinista enamora i organitza 115.000 joves i els encarrega la primera gran tasca revolucionària: l’alfabetització del poble. El 23 d’agost retornen després d’haver ensenyat a llegir i escriure a més de 400.000 persones fent de l’educació poble i poble de l’educació.

La UNESCO va reconèixer aquesta proesa pedagògica, política i logística, la Croada Nacional d’Alfabetització (CNA) de Nicaragua, com la mobilització i participació popular més important del segle XX. Des del primer moment, Catalunya va fer-se present a les muntanyes niques recolzant la tasca alfabetitzadora per activa o per passiva.

Aquest agost de 2015, una brigada integrada per diferents persones de Catalunya, juntament amb altres procedents del País Valencià, Madrid i Andalusia hem vingut a celebrar aquestes dues victòries populars: el 25è aniversari de l’agermanament Salt-Quilalí i el 35è aniversari de la CNA. La setmana passada vam viatjar a Ocotal, Quilalí i les comunitats de Panalí i San Bartolo visitant projectes, abraçant persones i rebent riques ensenyances i l’afecte infinit de sempre.

Dimecres sortim cap a l’illa de Rama Cay, municipi de Bluefields -agermanat amb la ciutat de Girona- on viurem un fet històric: la declaració de la població indígena rama de l’illa lliure d’analfabetisme i el reconeixement a un grup de persones illetrades que han arribat al quart nivell i, per tant, difícilment retornaran a l’analfabetisme. Un bon inici, doncs, d’aquesta celebració de la victòria popular en la lluita per una Nicaragua, per un món alfabetitzat i culte.

Rebeu una fortíssima i fraternal abraçada del grup eugenienc de la Brigada CNA35:
l’Empar Casanova, en Ramon Macaya i en Sebas Parra.

Salut!