Bona nit i bon soroll a tothom.

El passat dissabte -28 de febrer- vaig tenir l’oportunitat de veure a un article del Diari de Girona un titular que deia «Les proves per mesurar el soroll de l’obra del TAV només reben una queixa», amb aquest llamp de titular no vaig poder resistir la temptació de llegir la notícia.

Conforme anava avançant en la lectura, un sentiment d’incredulitat m’envaïa: «Com podia ser que algú hagués escrit allò?», «Com podien fer els polítics aquest comentaris?», «Com…, com…, però com?» Finalment vaig reflexionar i vaig pensar que algú havia passat per alt alguna cosa, com per exemple el fet que el dia de les mesures de soroll hi havia escampats per tota la zona afectada, uns cartells que avisaven al veïnat de les proves, és a dir: que informaven que es farien aquell vespre unes mesures de soroll de la maquinaria de les obres i que aquestes es perllongarien fins a les tres de la matinada.

Amb aquesta informació a la mà, doncs, podríem dir respecte a la notícia, que el fet que només es queixés una persona podria ben ésser perquè la resta ja estàvem al cas.

Dir també que, si bé podem entendre els comentaris dels polítics ja que part de la seva feina es calmar l’ambient, el que sí és clarament sorprenent és que en aquest afany de quedar bé, es col·loquin medalles que no els pertoquen, ja que de soroll n’hi va haver i molt: tot això només va encaminat a justificar el soroll que patirem a partir d’ara que, amb el consentiment del l’articulista, les obres del TAV no es senten, ja podrem gaudir d’elles 24 hores al dia durant els propers dos anys.

Acabaré dient que, al meu parer, el que realment ha fallat en l’article és que per dir la veritat, encara que sigui suavitzada, s’ha de tenir el que s’ha de tenir, i quan no es té, la història esdevé un compte de fades com en aquest cas.

Xavier Reyner és veí del barri de Sant Soroll, ui… perdó, de Sant Narcís

:: DANI VIVERN
> TAV: Física aplicada -i no gaire recreativa- al Parc Central