/Històries
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
divendres, 19 juliol de 2019 | 3a Època | Edició núm. 14.047 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

Jaume Prat i Pons, un eugenienc d'adopció: un eugenial a les hortes FOTO: JOEL MEDIR i HEREUJaume Prat i Pons, un eugenienc d'adopció: un eugenial a les hortes FOTO: JOEL MEDIR i HEREU
: : Històries > Llegendes eugenienques | 16·04·2016

Jaume Prat, l’home que estima les llegendes

Joel Medir | Biblioteca Montfollet

La Marfà va ser el lloc triat per Jaume Prat per fer-li l’entrevista. Un lloc que coneix molt bé, ja que una de les seves activitats és fer de guia de de Ter. Amb tots els seus llibres, escrits i divertiments, tal com els anomena, el seu objectiu és sempre “despertar la curiositat”. Ara, amb el dibuixant habitual de les seves publicacions, el veí Quim Paredes, presenten El talp. Un animal que considera que s’assembla a de Ter, ja que “de tant en tant es mou, es reivindica i se’n parla, però a la vegada és misteriós perquè no el veus mai”. Aquesta és l’última de les llegendes i contes que ha escrit.

En Jaume va néixer i viu a Salt, però es considera “un eugenienc adoptat”. Recorda quan de petits anaven amb la seva colla amb bicicleta fins a les Hortes. Actualment treballa com a conserge a l’Escola Montfalgars, a del Pla.

En Jaume, tot i que ara es dedica a la història, va estudiar magisteri. Confessa que ho va triar “perquè en aquella època a Girona només hi havia dos cursos de Psicologia i el Magisteri”. Aquesta carrera li va servir per adquirir “una certa cultura general”. Però, va ser als 14 anys, a primer de BUP, quan es va començar a interessar per la història gràcies al seu professor Santi Gracia. Un mestre que els triava temes d’aquesta matèria i havien “d’investigar, buscar i remenar molts llibres”. Això es va convertir amb una afició per en Jaume que ha anat cultivant a través dels anys.

Va ser una casualitat el que va fer que es dediqués a fer de guia. Un amic seu que treballava en el Museu d’Història de la Ciutat de Girona el va recomanar perquè encapçalés una visita guiada. Aquest amic sabia que en Jaume “coneixia moltes coses de Girona” i que li agradava la història. Arran d’això va començar la seva fase d’historiador i va acabar escrivint un llibre sobre la telegrafia òptica, que hom considera un precedent llunyà de l’actual internet.

Tot i això, a en Jaume li agrada més “la història local”, la que “tenim aquí al costat i que es pot tocar”. Per això, se sent orgullós que gràcies a una d’aquestes visites, els eugeniencs redescobríssim “la Plaça del Poble”, el centre neuràlgic (la placeta del Plat a Plat i El Lúcio). Creu que les visites guiades poden tenir un alt valor educatiu per a les escoles del barri. Hi posa un exemple molt gràfic: “si tu expliques els electrodomèstics, per exemple les rentadores, i els dius als alumnes que abans es rentava la roba en un lloc que s’anomenava safareig, aquí a els en pots ensenyar un”. De fet una de les seves màximes satisfaccions és per exemple quan un nen porta els seus pares a ensenyar-los el til·ler centenari o quan uns adolescents expliquen a la seva mestra que han trobat on era la mansió de Can Calers, un casalot de gent rica i font d’inspiració d’una de les seves últimes creacions.

També ha escrit diverses llegendes. Ens adverteix que per escriure-les, t’has de basar “en fets reals”. Un dels exemples és la llegenda Tau, “l’home del sac en versió eugenienca”. Aquesta va ser publicada a la revista de l’Escola Montfalgars. Un home que va existir de veritat i que el dibuixant Quim Paredes recorda personalment. També n’ha fet una que es diu El pou, per recuperar l’antic ofici de pouer, i el pou que encara hi és, però que no es veu de o El carrilet fantasma, per recuperar el record de l’antic tren d’Olot. Tanmateix reivindica com la llegenda més potent de de Ter, la del .

De fet, explica que “la gent, abans, quan hi havia una cosa que no tenia cap explicació lògica, s’inventava una llegenda”. Insisteix molt en el fet que li agraden les llegendes que tenen “un rerefons real”. I amb aquesta filosofia ha escrit contes com El til·ler centenari, un til·ler gegantí que hi ha prop de la Marfà, o La del Rec, que va servir perquè molta gent descobrís que tenim una volta bestial en el subterrani de la Marfà, que li diuen la catedral. Està convençut que aquestes llegendes ajuden a conèixer·Can Gibert. Com l’última que està preparant i de la qual no en volem fer gaires spoilers, La Maleïda Cota 78, una de les últimes creacions d’aquest historiador que s’autodefineix com un despertador de curiositats.

Joel Medir i Hereu és veí de la, autor del bloc citizenjoel.wordpress.com,
llicenciat en periodisme i exalumne de l’IES i del Col·legi Montfalgars
0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)