El Crèdit de Síntesi del 1r curs d’ESO de l’IES Santa Eugènia de Girona tracta del barri de Can Gibert del Pla i Santa Eugènia. En una programació que vol ser coherent i progressiva, a primer d’ESO s’estudia el barri; a segon, la ciutat (Girona de dia i de nit); a tercer, el comerç just i el consum responsable al món; i a quart, l’orientació professional.

Tot aprenent el barri, els alumnes s’han adonat que el carrer on està ubicat l’Instititut, i per tant l’adreça on han d’estudiar una colla d’anys, porta el nom d’Enric Marquès i Ribalta.

Qui fou l’Enric Marquès?

L’Enric Marquès va néixer l’any 1931 i va morir el 1994. Va ser un gran artista i un gran pintor. Fou a més fundador de l’Assemblea Democràtica d’Artistes de Girona. Va viure vint anys a França. Quan va tornar va parar l’estudi al Barri Vell de Girona i la residència a Llagostera. Cultivà fonamentalment el guaix i va treballar els temes de paisatge i composicions de caire político-social.

Va escriure abundosa premsa a Presència i El Punt i fou un activista contra el franquisme i un gran defensor de les llibertats.

Era encara un home ple d’energia quan la mort el va atrapar a ple carrer de Girona. Va caure fulminat als 63 anys, víctima d’un múltiple infart. Havia nascut justament a Santa Eugènia de Ter i han estat l’Associació de Veïns i els artistes del barri els promotors davant l’Ajuntament que aquest santeugenienc il·lustre sigui recordat amb un carrer.

L’homenatge de l’Institut de Santa Eugènia

Aquest curs, l’Institut ha volgut retre un homenatge a l’ Enric Marquès. Amb la participació generosa i entesa de l’artista Lluís Bosch Martí s’han fet tres intervencions a l’IES destinades a fer-lo conèixer a tota la comunitat educativa. La primera, i tal vegada la més espectacular, la creació amb els alumnes de 1r d’ESO d’un gran mural a l’estil Enric Marquès. La segona, una xerrada conferència als alumnes de 2n de Batxillerat de lletres. La tercera, una exposició de material gràfic i editorial sobre l’obra i la figura de l’artista.

El mural s’ha plantejat en suport de fusta (un tauler de 1,5 x 4 metres) i s’ha realitzat amb pintura plàstica, amb la idea de ser penjat, com un quadre, a la paret de rajol vista de l’escala principal.

En la meitat de l’esquerra s’hi ha volgut representar la Girona de sempre, la de les muralles, les immigracions, les epidèmies i els visitants, amb els tres símbols visibles: els campanars de Sant Pere, Sant Feliu i la Catedral. Al cel els vaïrs de la ciutat, però no pas amb els colors propis, sinó amb tota la gamma de colors de l’arc de Sant Martí, un símbol de la necessitat de ser universals i generosos. Aquests vaïrs continuen a la meitat de la dreta del mural, però són l’únic nexe en comú. En aquesta part, s’hi ha pintat la ciutat actual, un hàbitat impracticable, ple d’antenes, pirulís, cotxes i soroll. La comunicació ja no es dóna entre persones sinó que arriba del cel a través de les antenes a cada individu. Les muralles han estat substituïdes per parets de cotxes que no cessen de passar. L’aura de la ciutat és blava, metàl·lica, freda.

D’aquesta manera, pintava l’Enric Marquès. El quadre, penjat en el lloc més concorregut i central de l’Institut, és un homenatge permanent a la figura de l’artista i a l’art compromès en general. L’Enric Marquès estaria content que un mural político-social presideixi una institució acadèmica del poble on va néixer.

Els Mil i pico
Revista de l’IES Santa Eugènia
Any IV, número 5 – Juny de 2002

Jordi Vilamitjana i Pujol
és professor de Llengua i Literatura Catalanes a l’IES Santa Eugènia de Ter
i coautor del llibre IFP Sant Narcís 1952-1997: 45 anys de Formació Professional a les comarques gironines