/Eugenials
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
diumenge, 08 desembre de 2019 | 3a Època | Edició núm. 14.189 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

Enric Marquès periodistaEnric Marquès periodista
: : Eugenials > Enric Marquès (1931-1994) | 17·03·2005

El llibre «Enric Marquès periodista»

Carme Vinyoles |

El llibre Enric Marquès periodista narra el viatge un jove pintor antifranquista, nascut a la de de Ter el 1931, que l’any 1957 va marxar a París tot fugint del buit i l’ensopiment de la Girona de la dictadura que actuaven com a fre per a les seves inquietuds i formació com a home lliure.

Es tracta d’un recorregut amb anades i tornades constants perquè Marquès sempre va mantenir un vincle profund amb la seva ciutat de naixement: «Cada cop que venia de París –va explicar- ho feia amb tot l’equipatge, sense saber si hi tornaria. A Girona hi tenia taller i em posava a treballar frenèticament… Venia pintures, fins i tot. Però al cap de sis o set mesos quedava extenuat i amb ganes de sortir altra volta. Havia vingut a buidar el pap i havia de tornar a sortir per omplir-lo. Aquí era impossible revitalitzar-se». El seu viatge permet resseguir el contrast lacerant entre un país tancat en la repressió i el tedi existencial, i un altre obert a les avantguardes i a les més diverses formes d’expressió intel·lectual, artística i política, en el qual hi tenien acollida també els exiliats republicans espanyols i l’oposició activa al govern de Franco. Autodidacta, amb autèntica vocació per l’aprenentatge, devorador infatigable de llibres i de premsa sense mordassa, imbuït de tertúlies, mítings, manifestacions i protestes al carrer, Enric Marquès va adquirir durant la seva estada a París un important compromís polític d’acord als seus ideals revolucionaris i es va iniciar en les arts de l’activisme cultural que acabarien desembocant en la revolta d’aquell maig francès que es proposava prohibir les prohibicions i subvertir l’ordre burgès. Més endavant, en la Girona de la transició democràtica a la que havia retornat definitivament el 1975, es va convertir en un dels principals artífex de l’Assemblea Democràtica d’Artistes de Girona (ADAG) una entitat que va convertir l’art en motor d’agitació social contra el règim que s’esfondrava.

Enric Marquès i Ribalta (1976)

Amb la normalització democràtica, totes aquestes iniciatives es van anar diluint fins a desaparèixer, al mateix temps que els polítics assumien el seu paper i la societat civil es replegava. L’Enric, però, va pujar amb tota la seva energia, apassionament i dedicació a un altre tren que l’engrescava: la gestació i sortida al carrer del Punt Diari, una publicació en català que el 1979 cobria un espai informatiu verge a la vegada que pretenia intervenir en la construcció democràtica d’un país en el que tot encara estava per fer. La seva fusta de periodista que ja havia mostrat a Presència al llarg de molts anys, es va confirmar durant el seu pas pel Punt Diari on va entrar com a maquetista, però ben aviat va complementar aquesta tasca amb importants aportacions en l’àmbit del periodisme gràfic i escrit. Uns anys més tard va continuar aquesta feina a la Revista de Girona, contribuint amb molta traça a la seva renovació.

Enric Marquès periodista és sobretot la crònica de la nostra història recent explicada amb la veu pròpia del protagonista i la d’alguns companys de viatge –com ara Maria Batlle, Aleix Lluansí, Josep Martí Jordà, Lluís Oliver, Anny Henry Marquès, Joan Marsé, Narcís-Jordi Aragó, Joan Ribas, Jordi Soler, Bep Marquès, Maria Crehuet, Joan Casanovas, Lluís Bosch Martí, Narcís Comadira, Jordi Creixans, Pere Solà, Isabel Juanola, Manel Mesquita, Joan Ventura, Joaquim Nadal… entre altres– que han jugat un paper destacat en el món de la política, la cultura, l’art i els mitjans de comunicació. Una crònica que s’escriu molt especialment a través de l’obra periodística d’Enric Marquès que aquest llibre recupera: un total de 140 articles i 120 il·lustracions publicats en diversos mitjans de comunicació en un període prou ampli (entre 1967 i 1994) que constitueixen una visió molt particular, sovint crítica i punyent però de vegades també d’una gran bellesa descriptiva, sobre pràcticament tot el segle XX.

Fitxa tècnica d’«Enric Marquès periodista»

Autors: Pau Lanao, Miquel Torns i Carme Vinyoles
Disseny: Florentí Morante
Edició: Ajuntament de Girona, Diputació de Girona, grup El Punt
Continguts
304 planes (32 a color) distribuïdes en dues parts diferenciades: 63 per a la biografia i 241 per a l’obra periodística
Primera part: biografia
– Crònica sobre la trajectòria vital del personatge i el contrast polític i quotidià entre les dues ciutats (Girona i París) que ell transitava
– Cronologia en la que es ressegueixen els principals trets de la seva contribució al món de l’art, el periodisme, l’agitació popular i la política
– Article d’Anny Henry Marquès rememorant la coneixença d’Enric Marquès, a París, en aquells anys 60 d’inconformismes i revoltes cristal·litzades en el maig 68
– Article de Lucia Marquès evocant el talent, l’esperit apassionat i els records d’un pare afectuós i amatent
– Article inèdit d’Enric Marquès en el que repassa la situació de l’art en la Girona de principis dels 70
– 5 pintures que narren la seva visió del París de finals dels 50, la mort del Che, la guerra del Vietnam, la lluita per l’amnistia dels presoners polítics i el president Macià damunt un paisatge de Llagostera
Segona part: obra periodística
S’ha recollit una mostra significativa dels articles i il·lustracions que entre 1967 i 1994 va publicar en diversos mitjans de comunicació
1. Presència (1967-1981)
– Es reprodueixen 34 cròniques d’art, literatura, ciència i política, la majoria referits a la actualitat internacional. Marquès que des de París disposava de fonts vedades a l’interior, signava els seus treballs com a Eugeni Ribalta
– 27 comentaris breus integrats en la secció Pop’miscel·lània
– 2 articles mutilats per la censura franquista
– 12 il·lustracions (dibuixos, gravats, guaixos), algunes d’elles a portada de la revista com les realitzades pels números especials sobre els Drets Humans, Santiago Sobrequés o Carles Rahola, entre altres
2. Punt Diari i Presència com a suplement dominical (1979-1994)
– 42 articles sobre la Girona de la seva infantesa i joventut i la transformació de la ciutat durant l’etapa de la transició. També crítiques de l’obra d’artistes com Picasso, Isidre Vicens, Francesc Torres Monsó, Maria Crehuet, Joan Casanovas, el grup Praxis… i agudes reflexions sobre la relació entre l’art i el poder i l’ art i el poble
– 66 il·lustracions de la ciutat de Girona i de paisatges de l’Empordà; de personatges com Prudenci Bertrana, Paul Valéry, Alexander Pushkin, Carles Fages de Climent, Joan Raventós, Gaziel, Rafael Alberti, Salvador Espriu, Joaquim Ruyra, Karl Marx; d’escenes inspirades pel tragí de la informació diària
– 9 portades de Presència, dibuixades a partir de la fotografia i envoltades de les indicacions que es feia com a compaginador
3. Revista de Girona (1982-1994)
– 16 articles que retraten bona part de la vida cultural i artística dels anys vuitanta: les Primeres Jornades Catalanes de Fotografia, l’obra de Pere Mayol, l’exposició antològica d’Agustí Centelles, l’homenatge a Joan Sibecas, la reivindicació més transgressora del Carnaval…
– 5 il·lustracions de temàtica diversa, alguns per a les planes literàries dels Fulls de la RdG
– 13 portades dibuixades a ma per il·lustrar dossiers com els de la Pesca a la Costa Brava, Les nits de Girona, Els vitralls de la catedral, els retratistes, les Gavarres, L’Albera, Miquel Santaló, Josep Pujol
4. Revistes alternatives (1967-1994)
– 11 articles apareguts en publicacions diverses com Arte y Lucha (òrgan clandestí de la Unión Popular de Artistas, Paris), l’Avenç, Serra d’Or, La Llemenenca, El pont del, El Butlletí de Llagostera i el Programa de la Festa Major de Llagostera
– 4 il·lustracions (una de les publicades en El)
– 7 portades d’Arte y Lucha, El Batall, La Xinxeta i El Butlletí de Llagostera
– Pamflet de l’UPA (1973), a favor de la República Popular i Federativa i contra la coronació de Juan Carlos I
5. Catàlegs (1972- 1994)
– 5 articles sobre l’obra de Fidel Aguilar, Lluís Bosch Martí, Eduard Vila Fàbrega, Narcís Comadira i Peio Pascual, publicats en els catàlegs de les exposicions d’aquests artistes

1
Tinc més informació
Comentaris

Una resposta a “El llibre «Enric Marquès periodista»”

  1. Dany DUBARRY ha dit:

    Bonjour,

    Ce livre existe-t-il en français?
    Si oui, j’aimerais l’acheter.

    D’avance merci pour votre réponse

    Cordialement.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)