Està situat al Maresme, a Calella de Mar i es diu El Pla dels Encants. És un local fondo i en el qual si poden trobar sorpreses importants. Tot i que s’hi fa una programació musical basada en el jazz, de vegades s’hi pot descobrir a músics tant definitius com Pep Romaguera (l’Eric Clapton català), al baixista Xavi Grau (de virtuosisme mil·limètric i sobri) o a la cantant Raquel Xiverta (una veu de registres sorprenents), tocant junts. El Pla dels Encants està situat a prop del mar i té un aire entre els post-hipisme casual i l’ateneu, perquè, més enllà de ser també un restaurant, és un vèrtex del qual en sorgeixen propostes culturals i també, un bar d’aquells en els quals s’hi pot xerrar -un bé difícil de trobar- sense interferències ni tecnològiques ni de cap altra mena. Un dels aspectes més curiosos és l’escenari, perquè es tant petit, que fins que els músics no s’hi han instal·lat, no es veu. Ara bé i sobretot, quan hi apareixen guitarristes com Pep Romaguera, aleshores, s’engrandeix tot adoptant una categoria de gran alçada. Aquest tipus de local hauria d’estar en la majoria de pobles del país, podrien ser uns llocs que, convinentment coordinats en un rosari musical proporcionarien un circuit de petit format gràcies al qual i, durant tot l’any, la música en directe es mantindria viva. Serien uns espais que també donarien accés als músics que comencen a l’hora de foguejar-se, així el jazz, el flamenc, el blues o els cantautors, creixerien gràcies a la necessària experiència del directe continuat que qualsevol talent necessita per afinar i experimentar quan es vol desenvolupar una obra. Quan prens una copa a El Pla dels Encants, et passen pel cap coses d’aquest estil, quan hi escoltes bona música, assegut en un tamboret terriblement confortable, en el qual hi ha el magnífic solatge del temps ben aprofitat, mentre decantes la cendra en un cendrer enigmàtic, de vegades imagines situacions utòpiques, allò que molta gent desitja i que potser mai no arribarà a ser. Eugeniencs i eugenienques -si en teniu ocasió- aneu-hi, encara que només sigui per somiar durant una estona.

Jordi Arbonès (Nif) per a eldimoni.com