/Cultura
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
diumenge, 22 setembre de 2019 | 3a Època | Edició núm. 14.112 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

El Duc i José Luis Gutiérrez Gallego FOTO: JLGGEl Duc i José Luis Gutiérrez Gallego FOTO: JLGG
: : Cultura > Literatura i poesia | 27·04·2015

Gutiérrez Gallego, que va ser mestre de l’Escola Montfalgars, escriu «Yo, Duc»

El Dimoni | Santa Eugènia de Ter
Coberta del llibre

Coberta del llibre

L’autor, José Luis Gutiérrez Gallego, ha treballat de mestre a l’Escola Montfalgars, des de la seva inauguració, ha viscut molts anys a de Ter i -actualment- està jubilat i viu a Llagostera. El passat dilluns -27 d’abril de 2015- va presentar el seu llibre Yo, Duc al local social de “la Caixa” de Llagostera. L’acte va anar a càrrec de Dolors Reig, presidenta d’Unesco Girona; Fermí Santamaria, alcalde de Llagostera; Josep M. Coromines i Xargay, artista i mestre; Miguel García, tècnic de l’àrea de Medi Ambient del Consell Comarcal de la Selva, veí de de Ter i secretari del.

José Luis Gutiérrez Gallego

Gutiérrez Gallego va néixer a Peñarroya-Pueblonuevo, un poble miner de la província de Còrdova, el 1950; a l’edat de 6 anys, la seva família és va traslladar a viure a Puertollano (Ciudad Real), una vila també minera i amb una important refineria petroliera, la Calvo Sotelo; va realitzar els estudis de Magisteri per lliure, obtenint el títol de mestre a l’Escola Normal Pedro Poveda de Ciudad Real; va quedar orfe de pare als 18 anys. Una germana, que es va traslladar a viure a Girona amb el seu espòs, va ser la que es va encarregar que la resta de la família també acabin traslladant-se a aquesta bella, solidària i agraïda ciutat catalana, ja que ella va ser la que els va donar amb el seu treball l’estabilitat que en aquell moment no tenien.

Aquí, Gutiérrez Gallego, va obtenir les oposicions en l’especialitat de Ciències Socials; va alternar el treball de mestre amb el que va exercir durant tres estius a l’aeroport de Girona-Costa Brava per ajudar-se a l’adquisició d’un pis en el qual poder viure en companyia de la seva mare, avui ja morta. Va realitzar la seva tasca docent a Castell d’Aro, Calonge, la Bisbal d’Empordà, Monells, Aiguaviva, Salt, Sarrià de Ter, Sant Feliu de Guíxols i Girona, a de Ter. Va ser membre actiu en les trobades de les escoles associades de la UNESCO, va participar en el projecte europeu Comenius i en el II Simpòsium sobre l’Ensenyament de les Ciències Socials. Després de 37 anys dedicat a l’ensenyament, avui està feliçment jubilat i viu amb la seva dona -Mercè Vila, mestra en actiu a l’Escola Montfalgars- a Mont-Rei, una zona residencial del municipi de Llagostera, escenari d’aquesta entranyable història.
En el relat Jo, Duc del qual és autor, busca conjugar passió, bellesa i amor pels animals, però com a tota experiència de vida autèntica, no pot faltar la mort, i amb aquesta, el dolor.

Parla Duc, el protagonista

“Amb la publicació del llibre Yo, Duc us vull donar a conèixer el tracte que vaig rebre dels meus amos durant la meva curta, però immillorable, estada amb ells. Va ser en el millor moment de la meva vida quan els vaig deixar per defensar el meu amo de quelcom sorollós i polsós que fins ara havia estat desconegut per a mi. Un relat emocionant que us commourà, us ajudarà a conèixer el que comporta tenir una mascota, així com les alegries i les penes que representa la nostra tinença. Una curta però gran història amb una finalitat únicament educativa i solidària. Espero que entusiasmi als lectors petits i grans, siguin homes o dones.

El desig del meu amo és que la venda sigui tot un èxit. Tots els guanys que generi aniran destinats a sufragar part de les despeses que les protectores d’animals gironines tenen per poder mantenir a totes aquelles mascotes que els seus amos, per la causa que sigui, van abandonar o les van fer arribar per no poder mantenir-les. Tot i que aquestes protectores reben recursos per part de particulars i institucions governamentals, no poden atendre com cal el gran nombre de mascotes que acullen.”

25
Tinc més informació
Comentaris

25 respostes a “Gutiérrez Gallego, que va ser mestre de l’Escola Montfalgars, escriu «Yo, Duc»”

  1. Molt orgullós del meu pare, en José Luis Gutiérrez Gallego, i de la meva mare, Mercè Vila Gelis, que encara treballa de professora a l’Escola de Montfalgars i de com van estimar i cuidar en DUC mentre vam poder gaudir de la seva companyia. Exemple de vida.

    • José Luis Gutiérrez ha dit:

      L’agraït sóc jo perquè tu em vas regalar un grandiós i fidel company. Una abraçada molt forta. Petons.

  2. lluis miquel sanchez gutierrez ha dit:

    Sóc el nebot d’en josé luis gutíerrez gallego. el meu oncle és un clar exemple de l’amor que es pot sentir a un animal! Ens ha donat a tots una bona lliçó d’amor, passió i respecte! Jo també estic molt orgullós d’ell. I espero de tot cor que aquest relat serveixi perquè molta gent aprengui a respectar i a estimar als animals en general! T’estimo tiet!

    • José Luis Gutiérrez ha dit:

      Gràcies nebot, aquest ha estat el meu objectiu. He escrit el llibre per donar a conèixer la meva emotiva relació amb en DUC. Desitjo que la seva lectura serveixi per fer créixer l’amor entre les persones i les mascotes i, amb això, ajudi a millorar les relacions entre les persones.
      Una abraçada molt forta.
      Petons.

  3. Pau Macaya ha dit:

    En José Luis va ser professor meu al Montfalgars! És d’aquells professors que no passen desapercebuts, d’aquells que et deixen algo seu dins teu. Recordo molt les seves classes de literatura castellana! No sabia res d’ell, buscaré el llibre!

    Que es mi barco mi tesoro,
    Que es mi dios la libertad,
    Mi ley, la fuerza y el viento,
    Mi única patria, la mar!

    • José Luis Gutiérrez ha dit:

      Ja veig que et recordes de mi i les meves classes. Estic segur que ara series tu el que em podries ensenyar coses més recents i modernes. Tu vas ser un alumne especial. M’ha donat una gran alegria i satisfacció saber de tu i conèixer que estàs interessat en llegir el llibre. Aviat estarà disponible. Ja faré difusió dels punts on es vendrà. Una abraçada. Records als pares.

  4. José Luis Gutiérrez ha dit:

    Agraeixo al diari digital elDimoni.com la publicació de la notícia sobre la meva publicació, noble i solidària, del llibre “Yo, DUC”.
    Moltes gràcies per la bona acollida que ha tingut el meu estimat DUC. Des d’allà on sigui estarà molt satisfet de saber que hi ha tanta gent que l’estima.

  5. PILI GUTIERREZ 15 març 2015 a les 11: 45 ha dit:

    Sóc la germana d’en José Luis. És una persona molt bondadosa i noble. No he entés mai tant amor per un gos (s’ha de viure) i nosaltres hem viscut la tristesa del meu germà per aquest animal.
    Li envio un petó molt fort i una abraçada.

    Ànims que la vida continua. T’estimem molt tota la família.

    • José Luis Gutiérrez Gallego ha dit:

      Gràcies germana pel teu comentari. Detecto que l’has escrit amb el cor, com tot el que jo estic fent per en DUC.
      Una abraçada molt forta.

  6. José Luis Gutiérrez Gallego ha dit:

    M’han fet arribar comentaris entranyables:

    “Massa content de veure notícies com aquesta d’una persona que em va marcar tant quant només era un nen igual que la seva dona i també, per sort, professora meva, la Mercè Vila. S’intentarà no faltar a la presentació el dilluns 27 d’abril.”
    David Gubau Güell

    “Quina gran notícia!! M’ha fet molta il·lusió. Enhorabona Manel per la part que et toca. Tens una gran família!! Una abraçada per tots.”
    Alex González Moreno

  7. Mercè Vila Gelis ha dit:

    Jo no havia tingut mai cap gos, més aviat em feien respecte degut a una mala experiència viscuda quan era petita. Però en Duc, amb el seu tarannà tranquil i dòcil, em va fer recuperar la confiança cap aquests meravellosos animals. Estic molt orgullosa de com en José Luis, el meu marit, el va estimar, cuidar, ensinistrar… ensenyant-me que valia la pena qualsevol sacrifici per millorar la vida d’en Duc.

    Tinc viu el record d’en Duc relacionant-se amb la seva “panda de gossos”: la seva germana Kira, Panxo, Pinxo, Lana, Bruc, Om, Nina, Tuca, Truski, Pitu, Chiqui, Mini i Guix, Nic, Axel, Kira, i d’altres que va anar coneixent durant la seva curta vida.

    Trobo a faltar molt en Duc. Ha estat un company molt carinyós, fidel, tendre i divertit.
    Era un ésser molt especial, tothom el considerava així, tant la família com els amics.

    Mercè Vila Gelis

    • José Luis Gutiérrez Gallego ha dit:

      La meva dona té molt bons sentiments. Tot i que a vegades ha protestat si li he demanat ajut, no perquè no em volgués ajudar, sinó perquè pensava que m’estava embolicant massa amb el projecte del llibre d’en DUC, m’ha fet costat en tot moment, ajudant-me en tot allò que he necessitat abans i desprès de la desaparició del nostre estimat animal de companyia. La seva paciència i l’ajuda moral ha estat per a mi imprescindible per arribar a la meva fita. Estic segur que, com jo, no l’oblidarà mai. Moltes gràcies per tot, amor meu.

  8. Anònim ha dit:

    Mi querido amigo… cuanta ternura esconderá ese libro. A cuanta gente vas a conseguir arrancarle recuerdos de esos seres tan maravillosos Conociéndote seguro que tú a tu perro se lo pusiste muy fácil… porque a tí es muy fácil quererte. Dicen que los perros se acaban pareciendo a sus amos y seguro que, finalmente, conseguiste hacer de Duc lo que fue y lo que significa para tí y los tuyos.

  9. Francisco Javier Arnal ha dit:

    … de anónimo nada… se me “resbaló el dedo” cuando te estaba escribiendo… Ahora sí…

    Mi querido amigo… cuanta ternura esconderá ese libro. A cuanta gente, que hemos tenido (y tenemos) la suerte de convivir con estos amigos vas a conseguir arrancarle recuerdos maravillosos. Estos seres que se han entregado a nosotros dándonos, no el amor que les sobraba, sinó todo el que sentían… haciéndonos la vida más alegre y, curiosamente, más humana.
    Pero ,conociéndote, sé perfectamente que tú, a tu Duc no se lo pusiste muy complicado… porque “Gutí” a tí, es muy fácil quererte. Tanto que incluso te queremos hasta las personas. ¿No iba a quererte tu Duc? ¡Tú tampoco le pasaste desapercibido! Y seguro que él intuía que iba a ser así, como ahora vemos.
    Dicen que los perros se acaban pareciendo a sus amos. Quizás no conseguiste que el color de su pelo se tiñera de blanco o luciera tu cuerpo atlético… pero seguro que aprendió de tí que el amor que sentías hacía él debía devolvértelo multiplicado.
    En estos momentos no sé que debo hacer el día de la presentación de tu libro. Pero tiene que ser algo “muy gordo” para que yo no pueda asistir y aprovechar para darte un abrazo.

    • José Luis Gutiérrez Gallego ha dit:

      Querido y apreciado amigo,

      Tu escrito ha hecho que mis ojos se humedezcan y una suaves lágrimas han recorrido mis mejillas. No he podido evitarlo, pues el llorar también es de hombres. Lágrimas de alegría, pues sé perfectamente que todo lo que has expresado en él, te ha brotado del corazón. Yo también siento hacia ti ese cariño que la amistad va sembrando a medida que las personas maduran y vienen a nuestras cabezas los numerosos ratos compartidos. Para mi, DUC, ha sido un gran y singular tesoro que, una vez perdido, no lo recuperaré, pero que jamás lo olvidaré.
      Si por la causa que sea no pudieses asistir, no te preocupes, pues yo sé que, aunque no estés físicamente, sí que lo estarás en alma. Un fuerte abrazo.

  10. CARLOS Y VALLE ha dit:

    Querido José Luis:

    Con esta Obra nos dejas testimonio de una de las más humanas expresiones que debería adornar a todo hombre y mujer “LA GRATITUD”, a todo aquello que nos acompaña en nuestras vidas y nos hace más felices, en este caso nuestros PERROS, en tu caso DUC.

    Te honra dar este testimonio…¡¡

    Abrazos y Besos desde Madrid

    • José Luis Gutiérrez Gallego ha dit:

      Queridos Carlos, Valle e hijos,

      Me llena de satisfacción vuestro escrito. Será DUC, y todos los perros que estarán con él, los que nos agradecerán, desde allí donde se encuentren, sin duda un paraíso, la lucha que día a día hemos realizado y que continuaremos realizando, si fuese necesario, todas aquellas personas que volcamos nuestro trato cariñoso hacia Ellos. Estoy seguro que todos estarán orgullosos de nosotros. Nuestra familia nunca lo olvidará.

      Un fuerte abrazo para todos vosotros de Mercè, Manel y mío.

  11. Consol Vidal ha dit:

    Vindré a la presentació, els animals són part de la família, viuré la història d’en Duc a través de les teves paraules escrites.
    Una abraçada
    Consol

    • José Luis Gutiérrez Gallego ha dit:

      Benvolguda Consol, poetessa del desert,

      Quin goig retrobar-nos ahir en l’acte del Dia Mundial de la Poesia celebrat a Girona. Tota tu exhales aire poètic!

      M’agradarà que em facis costat en un dia tan especial per a mi.

  12. Pere Soler Capdevila ha dit:

    Bon dia company.
    Soc un home de Tossa, porto creient durant molt temps amb l´esperit dels companys de quatre potes, et felicito per el llibre que has posat en curs encara que no l´he llegit pero imagino que t´agradaria saber el 8/02/2015 quan vaig haver de sacrificar en Menut (el meu gos) degut a problemes d´ossos i potser tambe de cor, ja que no s´aguantava dret potser tambe per la seva edat 13 anys.
    El vaig enterrar a un lloc tancat i no accesible visualment per ningu i l´endema el dia 9 vaig anar a plorar-lo a davant la seva tumba a las 14 h. i sense voler la vista s´en va anar al vell mitg de la part superior de la terra apilonada i vaig divisar una pedreta tipo canto rodat semblant a una moneda de 2€. En va fer gracia i la vaig recollir com a record.
    l´endema la vaig ficar sota l´aixeta per treura-l´hi la pols i la meva sorpresa va ser majuscula i plena d´angoixa quan la vaig tenir neta i seca i havia una inscripcio de la mateixa pedra amb la lletra M i just a sota dos ulls i una boca tambe naturals. ho conservo com un tresor, un dia te la puc ensenyar si et fes gracia. per respecte no vull divulgar-ho per la xarxa.

    Rep una forta abraçada.

    Pere Soler.

    • José Luis Gutiérrez Gallego ha dit:

      Apreciat Pere,

      Et faig costat per la pèrdua d’en Menut. Els animals de companyia (gossos) són molt nobles i ho donen tot sense demanar-nos res a canvi. No et puc donat cap explicació del fet que em comentes, però a vegades la realitat supera la ficció i el que creiem que no pot ser possible es fa realitat i restem fortament impactats sense saber que dir ni que fer.
      Recorda’l per sempre com jo recordo en DUC i et convido a llegir el relat forjat arrel de la seva tinença i entendràs encara més el perquè s’estimen tant.

      Una abraçada molt forta,

      José Luis Gutiérrez Gallego

  13. juan francisco carvajal ha dit:

    Hola José Luis en primer lugar quiero decirte que lo siento mucho. No tengo el placer de conocerte pero se que eres una gran y buena persona y que DUC allá donde esté seguro que esta super orgulloso de ti. He comprado el libro y lo he leído y aun sabiendo el final cuando llegue al momento en que relatas la tragedia, se me hizo un nudo en la garganta que tardó bastante en marcharse . Como me hubiese gustado conocer a DUC.

    Un abrazo muy fuerte para usted José Luis y para su esposa Mercé.

    • José Luis Gutiérrez Gallego ha dit:

      Apreciado Juan F.,

      Gracias por tu halagador y sincero comentario sobre el libro. Igualmente, por su compra pues las ganancias que se generan sufragan parte de los gastos de las protectores de animales de Girona; así has contribuido a mejorar un poquito la existencia de todas aquellas mascotas que, por una causa u otra y por la insensibilidad de sus tutores, han sido abandonadas o no atendidas como debieran haber estado y ahora requieren ayuda, amor y tutores que sepan valorar sus actuaciones de la misma manera que ellas lo necesitan. Sé de cierto que recomendarás su lectura y es por esto que te estaré muy agradecido.

      Un fuerte abrazo,

      José Luis Gutiérrez Gallego

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)