/Cultura
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dimarts, 14 maig de 2024 | 3a Època | Edició núm. 15.808 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

La plaça del Vi de Girona ben plena, amb Na Gènia i En Vincenç,  per seguir el pregó de Fires que feia el periodista Jordi Bosch i que obrien oficialment les festes de Sant Narcís 2015 FOTO: JOAN SABATER [EL PUNT AVUI]La plaça del Vi de Girona ben plena, amb Na Gènia i En Vincenç, per seguir el pregó de Fires que feia el periodista Jordi Bosch i que obrien oficialment les festes de Sant Narcís 2015 FOTO: JOAN SABATER [EL PUNT AVUI]
: : Cultura > Actualitat | 24·10·2015

Gran cercavila #FiresGirona, amb els nous gegants eugeniencs Na Gènia i En Vicenç

Jordi Nadal | El Punt Avui

Intensa i molt festiva cercavila es va poder viure divendres -23 d’octubre- a Girona en la que va ser l’entradeta a l’inici de la Festa Major de la ciutat. La colla Fal·lera Gironina, els gegants de l’Esquerra del Ter, els gegants de de Ter i la Girona Marxing Band van ser els encarregats a partir de les 6 de la tarda de donar color i música al recorregut, que va començar a la plaça Constitució i va acabar a la plaça del Vi uns minuts abans de l’inici del pregó. Va ser una cercavila especial, amb novetats destacades. Als habituals Carlemany, Anna Gironella, Fèlix i Àngels de la colla Fal·lera Gironina, s’hi van afegir quatre nous gegants de la ciutat de Girona.

Són En Vicenç, el del, i Na Gènia, la de la, de de Ter, i en Benet i la Carmen, els dos gegants dels barris de l’Esquerra del Ter. A més, hi havia la Mula Baba. Es tracta d’una mulassa que fa un segle i mig, el 1859, es va trencar, i que ara s’ha recuperat per a la imatgeria popular gironina. Una gentada va acompanyar els gegants, els capgrossos, músics, bastoners i també, amb unes llargues xanques i una escombra amb la qual perseguia els petits, la bruixa de la Catedral. A la plaça Constitució es van presentar i van ballar els nous gegants amb el seu seguici. En Benet –que representa un burot, un cobrador d’impostos que treballava al pont de la Barca– i la Carmen –representació de les persones que al segle XX van deixar la seva terra natal per venir a viure a Girona, moltes de les quals es van instal·lar a l’Esquerra del Ter–, amb els seus tres capgrossos –en Galderic, la Dana i la Lira– van ballar al ritme de La Caixa de Trons. En Vicenç i Na Gènia ho van fer amb la música de Son Barri i acompanyats dels capgrossos eugeniencs En Tomàs, L’Eugènia i El del Pont.

La Mula Baba va ser presentada després, amb els acords de la Girona Marxing Band. I, és clar, la participació dels dotze capgrossos de Fal·lera Gironina, amb bastoners i músics afegits. Tots van anar ballant sense pressa però gairebé sense parar cap a la plaça del Vi de Girona. I tothom –multitud de nens, pares i avis– va fer-los el passadís i els va seguir amb tota l’alegria que anuncia qualsevol bona Festa Major.

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)