EL PUNT > Pintor, escriptor, activista social i consciència crítica d’una etapa prou decisiva de la nostra història recent, Enric Marquès i Ribalta (La Rodona de Santa Eugènia de Ter 1931-Llagostera 1994), va desplegar també una notable tasca en l’àmbit de la premsa, sigui a través dels seus articles sempre incisius i afinats dins d’un camp temàtic molt ampli, o com a il·lustrador i compaginador de moltes de les planes publicades des de finals dels anys seixanta fins a principis dels noranta. La recuperació de la vessant periodística del sovint controvertit a la vegada que apreciat artista gironí centrarà l’acte d’homenatge que tindrà lloc dimecres, a les vuit del vespre, a la sala de conferències La Farinera de Girona, just el dia en què es compleixen deu anys de la seva mort.

«Treballar amb tu no té mai problemes…», escrivia Narcís-Jordi Aragó a Enric Marquès el 21 d’octubre de 1969 en relació amb la continuada col·laboració que l’artista gironí, llavors resident a París, mantenia amb la revista Presència, que ell dirigia en aquells temps truculents de la dictadura. Trenta-cinc anys després, repassant la intensa correspondència entre ells dos, un exercici molt recomanable per perfilar detalls no precisament insignificants de la crònica social, política i cultural de la Girona predemocràtica, a Aragó, actual responsable de la Revista de Girona, no li costa gens recordar a què es referia en aquella llunyana data: «En l’Enric sempre hi podies confiar, no solament perquè complia puntualment amb els articles convinguts, sinó perquè aportava criteris i elements de debat i de millora per al conjunt de la publicació. Destacaria la seva dedicació constant, la lucidesa crítica d’unes anàlisis molt ajustades, un sentit de la responsabilitat impertorbable, el seu inconformisme tenaç i una capacitat d’engrescament i de mobilització ciutadana que molts gironins que han viscut la transició deuen recordar…, a més del seu tracte cordial i apassionat, de vegades abrupte, però sempre honest, generós i profundament humà per damunt de tot.»
Aquests i altres trets ben recognoscibles en l’obra periodística i en la trajectòria personal de qui va mantenir fins als últims dies l’esperit reivindicatiu i de lluita forjat en múltiples fronts seran exposats per Narcís-Jordi Aragó en la conferència que farà dimecres a les 8 del vespre als locals de La Farinera. En l’acte hi participaran Anna Pagans, alcaldessa de Girona, Carles Pàramo, president de la Diputació, i Joan Bosch, president del Grup El Punt en representació de les entitats que promouen l’homenatge i el reconeixement de la figura pública d’Enric Marquès, especialment pel que fa a l’empremta deixada en mitjans de comunicació, com ara Presència, Serra d’Or, El Punt, la Revista de Girona, l’Avenç, el Butlletí de Llagostera, el periòdic eugenienc El Dimoni [1981], El Pont del Dimoni de l’AV Santa Eugènia, Qüestions d’Art, El Batall i La Xinxeta entre d’altres.

Un llibre i una exposició

La sessió de dimecres representa el punt de partida de l’acord entre l’Ajuntament, la Diputació i El Punt per publicar un llibre que pretén retratar, a través de les vivències d’Enric Marquès i de moltes persones que hi van tenir contacte i amistat, el contrast entre la «Girona grisa i negra» del franqusime i els aires de llibertat que es respiraven a l’altre costat dels Pirineus, on llavors començava Europa. El treball recollirà també una quantitat important de les cròniques i reportatges escrits per Marquès, així com una selecció dels dibuixos, esbossos i fotomuntatges amb què il·lustrava articles propis i aliens, un material que serà exposat al Museu d’Història de la Ciutat a partir del gener del 2005.

En els últims números les revistes BonArt i El Dimoni de Santa Eugènia de Ter han recordat l’artista i properament s’exhibirà obra seva a l’aparador de la Llibreria 22 de Girona. D’altra banda, la Revista de Girona i la revista Undaris van dedicar-li el 1995 uns dossiers molt complets i és remarcable també el catàleg editat per l’Ajuntament de Girona amb motiu de l’exposició antològica muntada al Museu d’Història de la Ciutat el 1996. [El Punt]