Permetin-me, d’entrada, una petita digressió personal: he decidit seguir escrivint mentre pugui posar una lletra rere l’altra i el resultat tingui sentit. Ho necessito per mantenir oberta una finestra a la vida; ho reivindico com un acte d’existència. Ho puc dir com si fos una citació clàssica: “Mentre escric, sóc”. Això vol dir, evidentment, que els dec a vostès, els meus lectors i amics, part de l’existència. Els ho agraeixo molt sincerament. Però és que a més a més tinc encara moltes coses per dir; coses que no em semblen banalitats, ni requadres d’excel·lència verbal, ni simples exercicis literaris, ni manifestacions de cofoisme… Aquests dies de gener, per exemple, se m’omple el cap de coses viscudes, d’experiències, de sentiments.

Vull parlar-los avui de lectures i de Girona. Tinc les parets de casa folrades de llibres. N’hi ha milers: de propis, d’heretats, de compartits. Al menjador, al passadís, a l’estudi, a les habitacions…, arreu on es mira del pis hi ha volums i lloms. Uns quants centenars d’aquests llibres són exclusivament gironins. Potser hauria de dir genuïnament gironins. Els tinc en gran estima perquè m’ajuden a entendre aquest rodal en què m’ha tocat viure i que tant m’estimo. A partir d’aquests llibres, els he confegit un petit llistat de publicacions bàsiques que haurien de ser, i haurien de ser llegides, a totes les cases de Girona.

El primer que tot gironí de soca-rel ha de de tenir a casa seva són unes poques lectures literàries absolutament imprescindibles: Josafat, de Prudenci Bertrana (1906); Girona, un llibre de records, de Josep Pla (1952); La fi del món a Girona, de Joaquim Ruyra (1919); i All i Salobre, de Josep Maria de Sagarra (1929). N’hi ha moltes més i el marge de discussió és ampli, però indubtablement aquestes quatre lectures són obligatòries. Si de cas, val la pena afegir-hi les Memòries d’Aurora Bertrana (fins al 1935), dins la col·lecció Josep Pla de Narrativa (2013), una obra excepcional.

Pel que fa al coneixement de la ciutat, els apunto aquí algunes obres que són fonamentals per entendre Girona. El primer de tots: Introducció a la Història de Girona, de Josep Clara, editat per CCG el 2004. És un volum de 160 pàgines amè i recomanable que afegeix un apartat bibliogràfic “per saber-ne més”, molt interessant. De llibres d’història n’hi ha per parar un tren, però tal vegada cap de tan innovador, rigorós i didàctic com el que ha escrit enguany (2013) el periodista Manel Mesquita: Quatre pobles en un segle (1862-1963). L’annexió a Girona dels municipis de Palau-Sacosta, Sant Daniel i Santa Eugènia de Ter. Per arrodonir, les pinzellades bàsiques de la ciutat són igualment imprescindibles les cròniques (publicades en diversos volums) d’Enric Mirambell (el cronista oficial de la ciutat) i el valuosíssim Girona ara i sempre, de Narcís-Jordi Aragó, on rigor investigador i literatura es donen la mà.

Tinc temps encara per dir-los uns llibres de Girona que segur que els agradaran i ompliran de coneixement: Cent anys d’economia a les comarques gironines, de la Cambra de Comerç de Girona; la Guia d’escultures al carrer, de Jaume Fabre (complementable avui al web de l’Ajuntament de Girona Art al carrer); o la Guia d’Arquitectura de Girona (àrea urbana), de Josep Maria Birulés…

Contra el temps que passa ràpid i se’ns escapa, els recomano la curiositat i el coneixement de l’entorn més immediat; en el detall, en les formes i colors, en les vides contingudes, en la bellesa que contenen, en la lentitud que encomanen: “(…) Res del món no existeix fora d’això,/ fora d’aquesta/ lentitud aparent/amb què se’n van les coses” (Narcís Comadira).