/Històries
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dimecres, 23 octubre de 2019 | 3a Època | Edició núm. 14.143 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

: : Històries > Història del Pla de Ter | 02·07·2013

Santa Eugènia de Ter

Jordi Grau | La Galeria | El Punt Avui

Encara que nascut formalment a la ciutat de Girona, a la clínica del Doctor Bofill, com tanta gent mutualista de La Familiar Gerundense, sempre dic que sóc de de Ter. Ho dic perquè en sóc, ja que la meva família menava una masia, que encara es conserva tot i que restaurada, a les Hortes de, paret amb paret amb ca l’Auguet i molt a prop de ca l’Escolà, que encara resisteix amb l’Eduard i la Llucieta, de ca l’Hospitalet, desaparegut amb la construcció del Col·legi dels Maristes, i can Soy, on ara hi ha pàrquings i terrenys destinats a uns equipaments que la crisi no va permetre construir, tot i que hi va haver baralles per veure qui se’ls quedava. Sóc de i me’n sento, perquè hi vaig viure vint-i-cinc anys i perquè encara hi tinc uns horts producte de l’esforç dels meus pares que ara cuiden jubilats i que tenen un aspecte magnífic, sobretot en comparació amb els municipals que hi ha al cantó.

Perdonin una introducció necessària, però és que he pensat molt en la actual, que conec i travesso diàriament per anar al poble veí de Salt, ara que s’han commemorat 50 anys de la seva annexió a Girona. Jo era petit, però vaig viure gairebé sis anys en un poble independent i que devia tenir força menys de dos mil habitants [a 31 de desembre de 1962: població de fet de 1.884 i població de dret de 1.935 hab]. Un poble que feia la festa major en un envelat al pati de les escoles nacionals, al cantó del , que ens separava o unia amb, i prop del camp dels Salesians, on hi havia el camp de futbol, a pocs metres d’on ara hi ha blocs de pisos i una església menada precisament per un salesià. Hi he pensat molt, perquè havia voltat per aquelles sorreres que ara són el barri de del Pla, on anàvem per la o per la fàbrica (llavors no en dèiem la Marfà). Era el nostre terreny, juntament amb les hortes que arribaven al Torín, la plaça de toros que era de. Era un poble amb poca gent, però endreçat. I ara que fa 50 anys que no som oficialment municipi, penso que si no hi hagués hagut annexió hauríem crescut, però no desordenadament i sense equipaments com ha passat. Segur que no hi hauria tanta gent, però si hi fos viuria millor, en uns barris que serien més poble i menys suburbi de gran ciutat, com se’ns va considerar quan vam perdre, per decret, la independència que mai no tornarà. Enyoro el poble que vam ser i els temps durs i difícils que vam viure, però que eren els nostres. [La Galeria · El Punt Avui]

0
Tinc més informació

Et pot interessar

Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)